Anoia
Taps solidaris per a l'Ona
Una parella d'Igualada recull taps de plàstic per comprar una cadira de rodes ortopèdica a la seva filla amb una discapacitat psicomotora severa
Necessiten vint tones i hi ha punts de recollida en diversos municipis
Millorar la qualitat de vida de la seva filla Ona, una nena de 13 anys amb una discapacitat psicomotora severa: aquesta és la màxima que guia Anna Rafecas i Marió Munné, que han iniciat una campanya solidària de recollida de taps de plàstic per poder comprar la cadira de rodes ortopèdica que necessitarà la seva filla després de l'operació a què se sotmetrà dimarts per corregir la important desviació de la seva columna vertebral (escoliosi). La cadira pot costar entre 4.000 i 6.000 euros, i la família, que viu a Igualada, s'ha fixat com a objectiu recollir fins a vint tones de taps per vendre-les a una empresa de reciclatge del Baix Llobregat. La campanya En tap Ona't va començar al novembre i, des de llavors, la família ha reunit unes nou tones de taps i ha aconseguit implicar gairebé 30 municipis en la causa, ja sigui perquè s'hi han habilitat punts de recollida o perquè hi ha veïns que hi col·laboren de manera particular.
“Vaig pensar que era una bona idea, després de veure a la televisió dues mares del País Basc que estaven recollint taps per ajudar els fills”, explica l'Anna. L'Ona està asseguda al seu costat i, mentre la mare parla, sacseja un sonall amb forma de telèfon. No té mobilitat autònoma, és a dir, depèn de terceres persones, i té un retard cognitiu sever que no li permet expressar-se a través del llenguatge. “Ella ho fa rondinant, quan alguna cosa no li agrada, o somrient”, explica la mare. Malgrat tot, l'Ona no està filiada a cap malaltia, ja que la seva discapacitat es deriva del moment del part. “Va néixer amb dues voltes de cordó i va haver-hi una mala praxi”, afirma l'Anna, a qui els metges sempre li van dir que la seva filla estava “perfecta”. Quan l'Ona va complir tres mesos, però, ella va constatar que alguna cosa no anava bé i, avui, els metges continuen investigant per descobrir què pot tenir.
L'Anna, malgrat tot, no perd la vitalitat: “És ella qui ho té, no jo, i li solucionaré tant com pugui; no puc estar tot el dia lamentant-me, perquè no hi guanyem res.” La família, que també ha fet campanya a través del Facebook, ha rebutjat ajudes econòmiques. “Així estic més tranquil·la, perquè els diners han de ser per a casos urgents; nosaltres necessitem una cadira, que és una cosa material”, explica. Tornem als taps, doncs. L'Anna recorda que serveixen tots, mentre no tinguin elements de ferro o de metall, com ara una molla. Poden ser de qualsevol tipus d'envàs, tant de servei domèstic (productes de neteja, esprais i ampolles d'aigua, llet, refrescos, etc.) com industrial. “Hi ha un matrimoni de Berga que agafa ampolletes [d'un producte làctic], els treu l'alumini i el plàstic i les guarda, perquè també serveixen”, diu l'Anna. Tothom qui hi vulgui col·laborar pot portar els taps als punts de recollida i allà avisen els pares de l'Ona perquè els vagin a buscar. Si alguna persona vol més informació sobre els espais habilitats o vol crear un nou punt, pot contactar amb l'Anna a l'adreça de correu electrònic [email protected]