Solucions imaginatives

La decisió de l'Ajuntament de Rasquera de donar llum verd a una plantació de marihuana promoguda per una associació de consumidors ha posat sobre la taula l'etern debat de la legalització de les drogues. Que la normativa en aquesta matèria no és gens clara salta a la vista, ja que això de legalitzar el consum d'herba, però penalitzar-ne la producció i la comercialització, no quadra per enlloc. Sembla evident que, si es pot consumir maria, algú l'ha de plantar, distribuir i comercialitzar. I, de passada, garantir la qualitat del producte, disposar d'unes mesures de seguretat adients i ingressar els corresponents impostos especials al fisc. Temo molt que tot això sobrepassa amb escreix les competències de l'administració local.

Però l'acord del municipi de la Ribera d'Ebre planteja també un altre debat etern: el del finançament insuficient de les hisendes locals al nostre país. De ben segur que una part significativa de la societat –i de la judicatura– li costa molt empassar-se que una institució pública pugui plantejar crear empreses municipals al voltant del cànnabis i pactar compensacions per autoritzar plantacions. Però els diners per finançar els serveis públics han de sortir d'un lloc o un altre i, per tant, no és gens estrany que en temps de crisi i reducció del dèficit públic hi hagi qui intenti quadrar els números de totes totes aplicant solucions imaginatives.