Expulsats del paradís

La crisi ha deixat les parets mestres de casa al descobert, penjades. Ha col·locat la meitat del país al llindar de la pobresa i massa gent sota mínims. Els més desprotegits són molts, gent que, sense estridències, es cuida de realitzar les ocupacions que abans tothom rebutjava, i que ara es perd el cul per recuperar. Massa temps omplint-nos la boca de solidaritat, d'integració, d'interculturalitat, però quan les vaques són magres sembla que tots aquests afanys s'esvaeixen o simplement s'arraconen a la cuneta en espera de temps millors. Les desigualtats entre rics i pobres sempre han existit; a partir d'ara possiblement la frontera estarà més marcada i no hi haurà una classe mitjana que faci de massilla per tapar forats. Mentre això passa, s'haurà de conviure amb una nova classe de pàries, que ara comença a germinar, els últims de la fila que es mengen el que altres deixen, que no tenen drets i són expulsats a poc a poc del sistema. Cada cop són més vistosos els carrets del súper carregats amb ferralla, les barraques de tota la vida al costat dels grans edificis amb tecnologia punta, homes i dones remenant amb pals els contenidors de les deixalles. Ho lamento pels que aventuraven un president de la Generalitat negre, groc o de tots colors, perquè hauran d'allargar el termini fins que passi aquesta fera ferotge econòmica i torni de nou a brillar el sol.