La prostitució només significa l'1% de multes per incivisme

La controvèrsia que sistemàticament ha acompanyat el debat polític, i mediàtic, al voltant del fenomen de la prostitució al carrer a Barcelona, repetidament insisteix en la tesi que aquesta és una de les problemàtiques més arduoses que castiguen l'espai públic de la ciutat, i un dels molts arguments que sustenten la decisió de CiU i el PP d'endurir la normativa municipal sobre això, posant l'èmfasi de manera nítida en la prohibició d'aquesta pràctica. Amb els números a la mà, però, es visualitza que actualment hi ha altres conductes i conflictes que generen una càrrega de feina sancionadora molt més alta a la Guàrdia Urbana. Anem a les dades. De les 120.646 denúncies que es van interposar el 2011 per incompliment de l'ordenança de civisme, només 1.333 (un 1,1%) van ser per casos de sexe de pagament al carrer. D'aquestes denúncies, 627 van ser contra prostitutes, 566 contra clients, i les 140 restants contra els uns i les altres per mantenir relacions al carrer.

Entitats com Genera, que s'encarrega de donar suport a les dones que són víctimes d'explotació sexual, denuncien que la majoria d'expedientades estan en una situació “d'alta vulnerabilitat” i que algunes són sancionades reiteradament per la Guàrdia Urbana. Per contra, durant l'any passat es van posar fins a 66.087 multes per infraccions vinculades a la venda ambulant, una quantitat que resulta de multiplicar per 50 les referides a prostitució al carrer. El consum d'alcohol, amb 27.772, també va acumular un volum molt més gran de sancions.

El govern municipal de CiU sosté que l'explicitació del veto a la prostitució al carrer que s'introduirà en l'ordenança –la seva actual redacció té un grau d'ambigüitat superlatiu– ajudarà a clarificar el marc normatiu local, però que en cap cas això redundarà en un increment de les sancions a les meretrius. La prioritat és una altra. Per ser justos, serà collar els clients, als quals s'imposaran sancions que podrien arribar a duplicar, o triplicar, les que puguin recaure sobre les treballadores sexuals.Les prostitutes, al seu torn, seran derivades cap a l'Agència d'Abordatge Integral del Treball Sexual (Àbits), un servei municipal que té com a objectiu reinserir-les socialment. En sis anys, ha donat suport a un centenar de dones, la qual cosa no equival a dir, en absolut, que totes hagin deixat el carrer.

De fet, el consistori admet que no té cap dada, ni tan sols orientativa, de quantes ja no exerceixen. Pel que fa a la magnitud que del fenomen a la ciutat, una última prospecció feta pel mateix consistori a finals del 2011 va determinar que hi ha unes 140 prostitutes que treballen a la via pública. Avui dia la major part es concentra al Raval, i molt especialment en carrers, com ara els carrers Sant Ramon i Robadors, les Corts, la Rambla i, de manera molt més residual, en punts com la Ciutadella i Glòries entre altres. En altres llocs que havia arribat a tenir una presència molt visible i activa, com ara la ronda Sant Antoni, es considera gairebé eradicada.

Per la portaveu de Genera, Clarisa Velocci, la problemàtica focalitzada no desapareixerà únicament amb un enduriment normatiu: “No s'eradiquen fenòmens socials a partir de polítiques persecutòries.” Igual de crítica s'ha expressat la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, que ahir va obrir una investigació per dilucidar si és legal.