[D]
0
Societat
JAFRE - 26 març 2012 2.00 h

JOAN BONANY

ALCALDE DE JAFRE - FUTUR PER JAFRE (FPJ)

“El treball en xarxa ens ha de millorar”

“El treball en xarxa en petits municipis com el nostre ha de servir per fer el pas endavant”

“Perquè no siguem un poble dormitori cal treballar perquè el poble estigui viu”

De poble.
Fer poble és lluitar contra la inactivitat. La vida cultural i social dóna vida als pobles petits. Bonany parla de creixement per forçar que s'instal·lin serveis. Posar sobre la taula la mancomunitat de serveis està de moda. Ell parla de treball en xarxa no pensant en l'estalvi, sinó en la millora.
- JAFRE

Els ser­veis atra­uen gent als pobles petits. L'objec­tiu és créixer?

Perquè el poble sigui via­ble hi ha d'haver una massa crítica de gent que no només hi dormi, sinó que hi vis­qui. Perquè això pugui pas­sar hi ha d'haver els ser­veis bàsics: aigua i sane­ja­ment del segle XXI i no del XX com teníem uns anys enrere. Les comu­ni­ca­ci­ons seran bàsiques. Hem d'anar més enllà. Ara som una mica més de 400 habi­tants i pen­sem que hauríem d'arri­bar als 500 o 600. Això cri­da­ria ser­veis bàsics com ara boti­ges i farmàcia al poble.

Aug­men­tant la població n'hi
haurà prou?

No. Hem de tre­ba­llar en xarxa. Amb quins meca­nis­mes? N'hi ha molts; per exem­ple comu­ni­tats, a través d'acords pun­tu­als. Hem de pen­sar a tre­ba­llar en aquest sen­tit amb els ser­veis del dia a dia: com­par­tir ser­veis de reco­llida d'escom­bra­ries, de neteja de car­rers, fer com­pres en con­junt... On veig més por­ve­nir del tre­ball en xarxa és en els pro­jec­tes de con­junt, no per estal­viar en el que fem ara sinó per fer més.

Qui­nes coses?

El rec del Molí, per exem­ple. L'ACA no tindrà diners per man­te­nir-lo i els regants se'n volen des­fer perquè ja tenen el tub nou. Altres coses: en la pro­moció econòmica i turística, millo­rar l'oferta de tre­ball. Hem de pen­sar que el tre­ball en xarxa ens ha de ser­vir per sobre­viure, però també per millo­rar. El tre­ball en xarxa en petits muni­ci­pis com el nos­tre ha de ser­vir per fer el pas enda­vant. Un altre exem­ple, el Ser­vei d'Ocu­pació de Cata­lu­nya treu sub­ven­ci­ons cada any per a les bri­ga­des muni­ci­pals.

Aquesta no seria la feia que han de fer les enti­tats supra­mu­ni­ci­pals més pro­pe­res?

Es pot com­pa­gi­nar. Els ins­tru­ments poden ser molts, per exem­ple, la man­co­mu­ni­tat; un altre podria ser la comu­ni­tat. La man­co­mu­ni­tat neces­sita crear una estruc­tura nova; la comu­ni­tat, no. És un ins­tru­ment, doncs, més útil. Neces­si­tem estruc­tu­res lleu­ge­res, com ara l'estruc­tura del con­sorci, que estem mirant en dife­rents muni­ci­pis d'aquí per al desen­vo­lu­pa­ment rural del Baix Ter.

Com està l'eco­no­mia de l'Ajun­ta­ment de Jafre?

Tenim un endeu­ta­ment ban­cari molt petit, menys d'un 10 per cent, però tenim un deute comer­cial con­si­de­ra­ble. Per què? Hi ha deu­tors que no ens han pagat. Ens deuen pràcti­ca­ment el mateix que devem nosal­tres, uns 150.000 euros en un pres­su­post anual ordi­nari d'uns 300.000 euros. Però penso que està en vies de solució. El pla d'assistència finan­cera de la Dipu­tació a la Gene­ra­li­tat ens aju­darà perquè ens n'arri­ba­ran uns 30.000 euros. De l'altre l'avançament de la liqui­dació del 2010 i el pla de paga­ment dels proveïdors de l'estat, hem pre­sen­tat les fac­tu­res i ara ens hi aco­lli­rem i con­ver­ti­rem el deute en crèdit. Amb això reso­lem el 2010 i el 2011. Ara ens fa por el 2012. Teníem un altre pro­blema que també estem reso­lent i és que no havíem mate­ri­a­lit­zat la venda d'una par­cel·la per una qüestió admi­nis­tra­tiva que ara es des­en­ca­llarà. Per això podem ingres­sar al vol­tant de 100.000 euros.

La cul­tura fa xarxa i crea mol­tes com­pli­ci­tats?

Perquè no siguem un poble dor­mi­tori cal tre­ba­llar perquè esti­gui viu i per a això calen actes cul­tu­rals. S'ha de fer vida al poble. Hi
ha dos esde­ve­ni­ments que ens hi aju­den molt: la Fira de Jafre, cen­trada en la cer­vesa arte­sana (això no és l'Okto­ber­fest), al vol­tant de la qual es munta una fira arte­sa­nal, i la Bien­nal de Jafre, que es fa els anys impa­rells i que és un esde­ve­ni­ment cul­tu­ral de mani­fes­ta­ci­ons moder­nes. Aquesta és una ini­ci­a­tiva per­so­nal del pro­mo­tor Mario Flecha.

k

L'entre­vista sen­cera a www.​elpuntavui.​catQuan vam arri­bar a l'Ajun­ta­ment ens vam tro­bar que ja feien la bien­nal i ens vam posar al seu cos­tat per aju­dar.Hi ha tre­ball cul­tu­ral també a l'Asso­ci­ació Cul­tu­ral Jafrenca; es va fer tea­tre, a la festa major. A més a més, fem cur­sos d'anglès i de català. Hem donat suport al grup Esplais de la petanca i a la Unió Espor­tiva Jafre. Més recent­ment ha apa­re­gut l'Empor­da­net, que ens ajuda molt en el tre­ball de base amb la mai­nada.
Als pobles petits el tre­ball de benes­tar social és impor­tant?
Vam posar en marxa la far­ma­ci­ola, que és un ser­vei per a la gent gran: la farmàcia ve aquí, al poble, i no al revés. El dime­cres ve el metge i, des del dis­pen­sari, es pas­sen les recep­tes a la farmàcia, que pre­para les coman­des i les porta. El trans­port soci­o­sa­ni­tari i el ser­vei de podo­lo­gia també ens ajuda molt; ha tin­gut un èxit enorme. Són peti­tes aju­des que alleu­ge­rei­xen la vida de la gent.
Jafre és també un poble agrícola. Què han pogut fer des de l'Ajun­ta­ment?
Hem faci­li­tat tot el que hem pogut en el procés de cons­trucció de la nova cana­lit­zació del rec del Molí per al rega­diu. És una de les obres més impor­tants que s'han fet al Baix Ter en molts anys. Aquesta tem­po­rada de reg ja fun­ci­o­narà. Fal­tava el tram de Colo­mers. S'agafa l'aigua de la presa de Colo­mers i passa per un canal. Millo­rarà molt l'eficiència del rega­diu. Des de l'Ajun­ta­ment hem faci­li­tat la relació amb els agri­cul­tors: vigi­lem que els camins tor­nin com esta­ven. Ens hem bol­cat amb peti­tes acci­ons que han estat de suport.
La neteja de bos­cos també l'han tin­guda en compte.
Arran de la nevada del 2010 els bos­cos van que­dar molt mal­me­sos. Hem acon­se­guit que es nete­ges­sin a cost zero per als pro­pi­e­ta­ris. Vam arri­bar a un acord amb una empresa, Fores­tal Soliva; el tracte era: “no en trauràs res, però tam­poc et cos­tarà res”. En un any i mig s'han nete­jat tots els bos­cos de Jafre, a qui s'hi va voler aco­llir, i ara estan pre­sen­ta­bles. Només ens ha cos­tat els mal­de­caps del regi­dor Sebastià Ala­bau. I no obli­dem el pro­jecte Life de recu­pe­ració de l'Illa d'Avall.
El catàleg de les masies. L'objec­tiu final és faci­li­tar la ins­tal·lació d'allot­ja­ments de turisme rural?
El pri­mer era orde­nar les cons­truc­ci­ons que hi haurà i que els pro­pi­e­ta­ris tin­guin la segu­re­tat jurídica de què podem fer i què no. Això, però, alhora pot ser­vir de cata­lit­za­dor perquè s'ins­tal·lin esta­bli­ments de turisme rural. Cons­ta­tem que en els pobles del vol­tant hi ha esta­bli­ments de turisme rural i a Jafre, no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides