Les imatges de Pere Anguera

Dimarts pas­sat es pre­sentà a la ciu­tat Pere Anguera. Tres segles, una veu, repor­tatge fil­mat d'Acid Fac­tory, que és una sem­blança, en imat­ges, tes­ti­mo­nis i tex­tos, de la vida i la per­so­na­li­tat del sin­gu­lar­ment des­ta­cat intel·lec­tual reu­senc que morí el 4 de gener del 2010, als 58 anys. Mol­tes per­so­nes sabíem, amb més o menys conei­xe­ment de causa, qui era Pere Anguera. Molts l'hem vist tre­ba­llar incan­sa­ble­ment, l'hem lle­git amb constància i l'hem seguit amb admi­ració, a Reus, espe­ci­al­ment, al Cen­tre de Lec­tura, i a Tar­ra­gona, espe­ci­al­ment, a la Facul­tat d'Història de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili. I, en sor­tir d'aquí, en molts punts, més pròxims o més allu­nyats, on existís alguna mena de culte als estu­dis històrics.

Sí, efec­ti­va­ment, Pere Anguera era un nota­ble his­to­ri­a­dor, però tenia també mol­tes altres admi­ra­bles capa­ci­tats igual­ment excep­ci­o­nals, com a lite­rat, com a inves­ti­ga­dor polític, com a impul­sor i dina­mit­za­dor cul­tu­ral. Els lli­bres, la seva obra publi­cada, és pro­por­ci­o­nal­ment ingent. És cert que tenia una impor­tant auto­es­tima, però posseïa, a la vegada, la gene­ro­si­tat sufi­ci­ent­ment poten­ci­ada per apor­tar abun­do­ses ener­gies en bene­fici de la comu­ni­tat, una comu­ni­tat que sabíem molt bé on començava però que no tenia cap limi­tació.

En són tes­ti­mo­nis prin­ci­pals el Cen­tre de Lec­tura de Reus, l'Asso­ci­ació d'Estu­dis Reu­sencs i la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili i la nova bibli­o­teca pública que aviat s'inau­gu­rarà que ja du el seu nom. El vam per­dre fa dos anys i la seva pèrdua fou d'una nega­ti­vi­tat extrema, exces­siva. A par­tir de lla­vors se'ns feia neces­sari reu­nir i con­den­sar el sig­ni­fi­cat i les pro­por­ci­ons del que havia estat capaç de dur a terme, per mitjà d'un ins­tru­ment alta­ment expres­siu, difícil d'ela­bo­rar i fàcil d'atènyer. Per for­tuna aquest ins­tru­ment ja el tenim mate­ri­a­lit­zat en la pro­ducció fil­mada de 70 minuts.

D'aquesta admi­ra­ble rea­lit­zació, par­tint d'un guió de gran nivell de Natàlia Bor­bonès i diri­gida per David Fernández, Víctor Rubio i Vicent Tor­rent i la mateixa Bor­bonès, amb un mun­tatge que s'ende­vina molt encer­tat, en resulta un con­junt ele­gant, fidel i expres­siu.

Molta gent tindrà, gràcies a la fil­mació, notícia rigo­rosa i eloqüent de quina mena de per­sona i de per­so­natge va ser i quina mena de tre­sor ens ha lle­gat amb el seu exem­ple, amb els seus lli­bres i amb les seves con­clu­si­ons Pere Anguera Nolla, capaç de per­fi­lar amb una llum espe­cial els tres segles que ha con­tem­plat.