Una pica a Talarn

L'anunci de l'exèrcit espa­nyol de tan­car l'acadèmia gene­ral de sot­so­fi­ci­als de Talarn a par­tir d'aquest estiu no només ha creat con­tra­dic­ci­ons en la part cata­lana, on càrrecs polítics favo­ra­bles a la inde­pendència de Cata­lu­nya fan cam­pa­nya a favor del man­te­ni­ment d'una acadèmia mili­tar que aporta més de cent llocs de tre­ball direc­tes al Pallars Jussà (cap altra empresa o ins­ti­tució genera tants llocs de tre­ball a la comarca) i que ali­menta indi­rec­ta­ment molts altres nego­cis de la zona. També inco­moda en el cos­tat mili­tar. El tinent gene­ral a la reserva Pedro Pitarch, un dels fun­da­dors de l'acadèmia de Talarn el 1974 i autor de la lle­tra de l'himne que can­ten els sot­so­fi­ci­als que s'hi for­men, adver­teix en un arti­cle que el tan­ca­ment és un error i que els diri­gents de l'exèrcit que l'han deci­dit “han per­dut el nord”. Segons Pitarch, l'acadèmia mili­tar es va crear el 1974 en ter­renys del Pallars on es feien cam­pa­ments per “insu­flar a tots els sot­so­fi­ci­als un mateix espe­rit de ser­vei i unes arrels comu­nes”, i amb un ele­ment col·late­ral “de molt de fons: aquesta tasca es faria en una terra, la comarca del Pallars Jussà, tan inqüesti­o­na­ble­ment cata­lana i, per tant, tan inequívoca­ment espa­nyola”.

L'acadèmia de Talarn és l'única que ofe­reix for­mació mili­tar bàsica als aspi­rants a sot­so­fi­cial de l'exèrcit espa­nyol, i hi han pas­sat tots els nous ser­gents. Segons escriu al seu bloc el tinent gene­ral Pitarch, que va ser nome­nat pel minis­tre Bono per subs­ti­tuir el polèmic tinent gene­ral José María Mena després d'unes amenaçado­res decla­ra­ci­ons de Mena sobre l'Esta­tut de Cata­lu­nya, per la seva ubi­cació a Cata­lu­nya el valor de l'acadèmia de Talarn per a l'exèrcit espa­nyol “va molt més enllà d'allò mera­ment econòmic”, i l'exèrcit hau­ria d'haver optat per d'altres sense tan valor simbòlic.

Al con­trari que aquest alt càrrec de l'exèrcit espa­nyol, des de Lleida i el Pallars sí que es veu que la decisió de l'exèrcit no es basa en cri­te­ris d'estalvi econòmic, sinó també de favo­ri­tis­mes ter­ri­to­ri­als. Diri­gents de CiU a la demar­cació sos­pi­ten que el tan­ca­ment de Talarn ser­virà per ali­men­tar amb nous estu­dis de sot­so­fi­ci­als l'acadèmia de Toledo, que ha per­dut cur­sos d'ofi­cial a favor de Sara­gossa, i com­pensa també aquesta ciu­tat per la reta­llada pres­su­postària i de per­so­nal al seu museu mili­tar. Toledo, on l'acadèmia genera 700 llocs de tre­ball i forma part impor­tant de l'entra­mat econòmic de la ciu­tat, també perdrà acti­vi­tat a par­tir d'aquest any per la reta­llada en les noves pro­mo­ci­ons de sol­dats, men­tre que de pro­mo­ci­ons inter­nes a sot­so­fi­ci­als sí que està pre­vist que n'hi pugui haver. CiU ha deci­dit por­tar al Senat i al Congrés el cas de Talarn per obli­gar el govern espa­nyol a expli­car-ne els motius. També des del PSC l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, veu en el tan­ca­ment de Talarn una decisió “política” i no pas econòmica ni acadèmica.

A més de Talarn, l'exèrcit de terra espa­nyol també ha deci­dit tan­car les acadèmies de for­mació de tropa de les Canàries i de Càceres per la seva escassa acti­vi­tat actual i, sobre­tot, per la pre­vista a par­tir del 2012, en què no hi haurà pro­mo­ci­ons de nous sol­dats de tropa. De sot­so­fi­ci­als encara hi haurà demanda de for­mació, però en el cas de Talarn l'exèrcit de terra ha deci­dit reti­rar la seva par­ti­cu­lar pica a Flan­des. Segons el pres­su­post de Defensa per al 2012, reta­llat un 8%, l'exèrcit espa­nyol ha de reduir els efec­tius de tropa de 83.000 a 81.000 mili­tars.