Els russos i els comunitaris aposten per la primera línia
A Torroella de Fluvià, els alemanys s'han establert en una urbanització aixecada fa vint anys mentre que els marroquins i els romanesos van arribar atrets per les possibilitats de feina
Jordi Martí Deulofeu, l'alcalde de Sant Pere Pescador, no s'està de remarcar que tot i que el seu municipi ocupa el sisè lloc en el rànquing dels municipis catalans amb major volum de població estrangera empadronada el 2011 –les principals comunitats són del Marroc, Gàmbia i Romania–, al poble no es viuen situacions estressants, però sí que reconeix que determinats robatoris a les zones rurals han aixecat suspicàcies en contra de determinats col·lectius que no tenen res a veure amb les complicacions derivades de la crisi econòmica. A vint quilòmetres, a Pau, un poble de 600 habitants dels quals el 33,6% són estrangers, des de l'Ajuntament s'assegura que els francesos, els alemanys i els anglesos que s'han arrecerat a la urbanització Els Olivars paguen els impostos i nodreixen de vida el municipi, una situació que es repeteix a Palau-saverdera, on les segones residències aixecades en urbanitzacions com ara Mas Isaac, Bellavista, Balcó de l'Empordà i Mas Bohera han passat de ser habitatge de recurs a llar principal per a uns ciutadans comunitaris o nacionalitzats que s'han implicat en la gestió municipal, com demostra el fet tres integrants de l'Ajuntament (Jacqueline Andra Maddocks, Outaile Benabid Benaini i Danielle Linda Van der Kleyn) tinguin arrels estrangeres.
Pere Moradell, alcalde de Torroella de Fluvià, municipi que ocupa el lloc 19 en el rànquing, remarca que fa vint anys la construcció d'una urbanització promocionada per alemanys va portar moltes persones d'aquella nacionalitat a un poble on també s'hi han establert romanesos i marroquins, atrets per les possibilitats que els oferien tant les feines al camp com les turístiques. La primera tinent d'alcalde de la Jonquera, Judith Carreras, no s'explica per què el tercer col·lectiu estranger del poble està integrat per membres de la comunitat dominicana, però les fonts consultades sí poden explicar la presència de russos que en els darrers mesos acaparen les compres de cases de gamma alta al centre i al sud de la Costa Brava.
