Societat

Quan un de cada tres veïns és estranger

En el rànquing dels vint-i-cinc municipis catalans amb major volum de població immigrant, quinze són gironins

Els muni­ci­pis giro­nins són els que tenen un major per­cen­tatge d'immi­gració –la defi­nició engloba totes les per­so­nes de dife­rents naci­o­na­li­tats, siguin comu­nitàries o no, que per motius gene­ral­ment econòmics, soci­als o polítics s'esta­blei­xen tem­po­ral­ment o per­ma­nent­ment en un ter­ri­tori pro­vi­nents d'un altre– del Prin­ci­pat. Si més no això és el que recull el but­lletí numero 13 de la direcció gene­ral per a la Immi­gració, en què d'un rànquing de vint-i-cinc muni­ci­pis, quinze per­ta­nyen a les nos­tres comar­ques. D'aquests, tres tenen més de més de 20.000 habi­tants (Salt, Llo­ret i Figue­res), cinc es poden situar a la franja que va dels 20.000 als 5.000 habi­tants (Tor­ro­e­lla de Montgrí, Platja d'Aro, l'Escala, Roses i Cas­telló d'Empúries), men­tre que els set res­tants (Ullà, Sant Pere Pes­ca­dor, la Jon­quera, Pau, Cadaqués, Palau-saver­dera i Tor­ro­e­lla de Fluvià) s'emmar­ca­rien en l'esglaó infe­rior.

Si fem un viatge a la inversa, o sigui, ana­lit­zem els que tenen una menor presència estran­gera, tro­ba­rem que n'hi ha alguns, com ara Vila­bla­reix (1,50% de població estran­gera) o For­nells de la Selva (3,45%), a tocar de nuclis amb un alt índex d'immi­grants (com ara Salt i Girona) i d'altres, com ara Camp­devànol (3,71%), tenen una per­so­na­li­tat pròpia molt acu­sada.

A tocar el mar

Un cas para­do­xal es dóna a Cas­telló d'Empúries, on la pro­porció entre espa­nyols i immi­grants és de 50 a 50. Segons les dades del padró del 2011, la diferència entre els uns i els altres era de tres per­so­nes –5.944 espa­nyols, 5.941 estran­gers –, la qual cosa indica que Cas­telló no s'ha pogut esca­par de la tònica de crei­xe­ment que en els dar­rers deu anys s'ha man­tin­gut a la pri­mera i segona línia de mar a les nos­tres comar­ques, ja que el poble no tan sols ha doblat el nom­bre d'habi­tants del muni­cipi –de 6.000 a 12.000–, sinó que ha patit impor­tants can­vis soci­als i estruc­tu­rals. D'una banda, la majo­ria dels nou­vin­guts es con­cen­tren a Empu­ri­a­brava, on mol­tes cases de segona residència s'han con­ver­tit en llars dels estran­gers comu­ni­ta­ris que després de jubi­lar-se han deci­dit viure a tocar la Medi­terrània; de l'altra, la pos­si­bi­li­tat de tro­bar una feina ha atret immi­grants econòmics. Així, podem cons­ta­tar que del total de nou­vin­guts a la vila, un 57,9 % són ori­gi­na­ris de la Unió Euro­pea, el 24,3% han arri­bat de l'Àfrica i les comu­ni­tats més nom­bro­ses són la mar­ro­quina, seguida de la fran­cesa i l'ale­ma­nya. La mul­ti­pli­ci­tat de naci­o­na­li­tats pro­voca situ­a­ci­ons excep­ci­o­nals, com ara el fet que el 15% dels veïns de Cas­telló no enten­guin el català i un 31% no el parli. A l'estudi La diagnosi pre­li­mi­nar de salut de Cas­telló d'Empúries, ela­bo­rat el novem­bre del 2011, s'indi­cava que la mit­jana de con­sul­tes al CAP era més ele­vada en paci­ents autòctons que en estran­gers, però també que en dos anys la crisi econòmica havia doblat els nom­bre de casos ate­sos pels ser­veis soci­als –418 el 2007 i 816 el 2009.

Hindús a Llo­ret

A Salt, on el nom­bre d'estran­gers arriba al 42,5% i les naci­o­na­li­tats pre­do­mi­nants són la mar­ro­quina, la gam­bi­ana i l'hon­du­re­nya, la pro­blemàtica és una altra. Els alts índexs d'atur i pobresa, les diferències cul­tu­rals i l'urba­nisme here­tat del fran­quisme han mar­cat el desen­vo­lu­pa­ment d'un poble que els esforços de les diver­ses admi­nis­tra­ci­ons, ja siguin con­ver­gents o soci­a­lis­tes, no han acon­se­guit arti­cu­lar.

Sobta que el col·lec­tiu estran­ger més nombrós a Cadaqués sigui el bolivià; que la ter­cera comu­ni­tat esta­blerta a la Jon­quera pro­vin­gui de la República Domi­ni­cana; que els gam­bi­ans, a part de Salt, tin­guin una forta presència a Ullà o a Sant Pere Pes­ca­dor i els sene­ga­le­sos, a Figue­res, o que a Llo­ret, on els pri­mers són els roma­ne­sos, es man­tin­gui un frec a frec entre rus­sos (els segons, amb 1.700) i hindús (ter­cers, amb 1.400).

LA DATA

Quatre
dels cinc primers municipis
amb major volum de població estrangera empadronada són gironins.
1,50 %
Població estrangera
que resideix a Vilablareix, municipi que toca a Girona i Salt.
50 %
Proporció
entre els residents de nacionalitat espanyola i d'una altra nacionalitat a Castelló d'Empúries.

Marroquins i alemanys

Dels 25 municipis catalans amb més població estrangera, 15 són de les comarques gironines i d'aquests, 10 pertanyen a l'Alt Empordà, 3 són al Baix, un, al Gironès i l'altre, a la Selva. Entre els 5 primers, només Guissona (Lleida) trenca el predomini gironí. Segons les dades publicades en el butlletí numero 13 de la direcció general per a la Immigració, la població estrangera que viu a Catalunya constitueix un col·lectiu jove, amb una mitjana d'edat de 31 anys en què els homes predominen sobre les dones en una proporció de 115 a 100, unes xifres que varien lleugerament si atenem les dimensions de la població, ja que en els municipis més petits la mitjana d'edat puja als 32,3 anys i la proporció d'homes i dones és de 119 a 100.

A les nostres comarques, la marroquina és, generalment, la comunitat més nombrosa, seguida de la romanesa, dos col·lectius que figuren en el rànquing de qualsevol municipi català, i són seguides per la francesa, l'alemanya i l'anglesa. En els pobles més petits i propers a la costa predominen les comunitats originàries de la UE, com ara en els casos de Pau o Palau-saverdera, on són majoritaris els francesos, els alemanys i els anglesos, que presenten una mitjana d'edat més elevada i tenen un poder adquisitiu alt. En els nuclis més grans i propers a la costa, com ara Castelló d'Empúries, Roses, l'Escala, Castell-Platja d'Aro i Torroella de Montgrí, es combinen les procedències africanes i americanes amb les europees. Lloret és un cas a part ja que després del romanesos, els més nombrosos són els russos i els hindús; i a Sant Pere Pescador, municipi amb un sector agrari important, els marroquins, els gambians i els romanesos són, per aquest ordre, els que es reparteixen el rànquing.

Pel que fa als 15 municipis amb menys percentatge d'estrangers empadronats sorprèn trobar-hi alguns poblacions relativament grans, com ara Vilablareix, Vall d'en Bas, Fornells de la Selva, Campdevànol o Fontcoberta. La resta són municipis petits de menys de 1.000 habitants i gairebé la meitat a la comarca del Ripollès. La segueixen el Gironès, el Pla de l'Estany i la Garrotxa. No hi trobem cap municipi de l' Empordà, la Selva o la Cerdanya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.