La quantitat de residus que va a l'abocador cau a la meitat
Els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona van generar 1,5 milions de tones de brossa el 2011
La crisi i els equipaments redueixen la producció de deixalla
Menor generació de residus i, també, menys ús d'abocador, que ha caigut a la meitat en un any. Aquestes són les dues principals conclusions de les dades ambientals metropolitanes del 2011 que ahir va presentar la responsable de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Assumpta Escarp. Les raons? Són diverses, però s'han de buscar fonamentalment en tres aspectes. D'una banda, la crisi econòmica que fa que es redueixi el volum de coses que es tiren. En segon lloc, l'extensió de la recollida orgànica a la pràctica totalitat dels 36 municipis de l'AMB i la major sensibilització de la població per fer reciclatge. I finalment, que els diversos equipaments relacionats amb el medi ambient –com la xarxa d'ecoparcs– estan plenament operatius.
Segons les dades del 2011, la producció de residus ha caigut a nivells del 2000. Fa dotze anys, cada ciutadà generava una mitjana d'1,33 kg de brossa diaris. L'any passat va ser d'1,36, una xifra força per sota dels 1,48 kg que es registraven el 2004 quan no hi havia crisi econòmica.
Pel que fa a volums totals, la tendència continua sent a la baixa, però amb una caiguda sostinguda del 4,46%. Mentre que l'any passat es van generar justet 1,5 milions de tones de residus, el 2010 aquesta xifra era propera als 1,6. “Hi ha una part de disminució de residus que va directament lligada a la crisi, però també hi ha una part de generació
de menys residus”, va afirmar la responsable de Medi Ambient.
I és en aquest context de menys generació de residus i de més reciclatge que s'aconsegueix una fita històrica, la de la reducció al 53,81% del volum de residus que acaba directament a l'abocador. Traduït en xifres vol dir que hi van anar a parar 164.121 tones de deixalles, que representen un 10,9% del total, van anar a parar directament a l'abocador. Escarp va insistir que això s'explica en part per l'augment dels residus no reciclables que es tracten als ecoparcs: l'any passat aquests equipaments van tractar 618.310 tones, un 34,37% més que el 2010. Al voltant d'un 20% o un 30% d'aquestes deixalles, però, també van acabar a abocadors, tot i que la intenció de l'AMB és reduir en el futur aquest percentatge.
Generació d'energia
Un dels àmbits en què més s'ha incidit durant el 2011 ha estat la generació d'energia. Així, a les depuradores del Besòs, el Prat, Sant Feliu de Llobregat, Montcada i Reixac, Gavà-Viladecans, Begues i Vallvidrera van gastar 109 MWh d'energia, dels quals 74,6 van ser produïts per cogeneració, mentre que la resta es van haver de comprar a la xarxa. La producció a través de cogeneració va significar un augment del 40% respecte al 2010. Als ecoparcs es van produir 275.333 MWh.
Els drapaires fan reduir la recollida de paper i cartró
Un 36,25% dels residus que es produeixen es poden reciclar, cosa que significa 545.890 tones. En global també ha caigut respecte a l'any anterior, un 6,75%. Però la davallada va ser molt gran pel que fa a recollida de paper i cartró. El problema no és que no es recicli aquesta fracció. El que ha caigut és la recollida de manera controlada un 19,22% menys, passant de 126.182 el 2010 a 101.926. La causa del descens és que s'ha detectat que gran part de la recollida la fan drapaires que es guanyen la vida venent-ho. Segons va revelar Escarp, el cartró es compra a uns 50 o 70 euros i és un problema que afecta tots els municipis de l'àrea metropolitana. Per això, la vicepresidenta de Medi Ambient de l'AMB va admetre que els diversos Ajuntaments estan intentant fre-nar aquestes pràctiques a través de mesures policials.
A banda, això provoca problemes econòmics, ja
que s'han deixat de recollir 24.256 tones que no s'han pogut vendre. Carles Conill, director de Medi Ambient
de l'AMB, va explicar que
no suposa una xifra significativa en el volum total dels
ingressos per la valorització de residus, però va admetre que és un problema que
cal afrontar. Un problema que la crisi ha fet que s'accentuï en els darrers anys.
