Els moros més antics

Fins al diu­menge 13 de maig, a Biar, loca­li­tat de la comarca de l'Alcoià, es cele­bra una de les fes­tes de moros i cris­ti­ans més anti­gues i sin­gu­lars de totes les que es fan i es des­fan en tot el ter­ri­tori valencià, ja que la data més remota cone­guda se situa en el 1613, en una acta del Museu Muni­ci­pal de la vila. En ella s'afirma que aquests fes­te­jos ja se cele­bra­ven des de temps imme­mo­ri­als després d'aca­bada la Recon­questa i la poste­rior repo­blació d'aques­tes ter­res per part dels suc­ces­sors del rei Jaume I.

Les fes­tes reme­mo­ren les llui­tes entre almo­ha­des i les tro­pes del rei Jaume I el Con­que­ri­dor a Biar l'any 1245. Com a actes sin­gu­lars i carac­terístics hi ha l'encesa de cen­te­nars de fogue­res a les mun­ta­nyes que envol­ten la vila durant la nit del 10 de maig, el Ball dels Espies que s'hi fa després de la con­questa mora del cas­tell i, per a rema­tar, l'entro­nit­zació de la Mahoma, una figura de grans dimen­si­ons que repre­senta el bàndol moro i que és un dels ele­ments pecu­li­ars i sig­ni­fi­ca­tius de la festa de Biar.

Com resulta tra­di­ci­o­nal en aquesta mena de cele­bra­ci­ons, també en aquesta loca­li­tat de l'Alcoià la festa pivota sobre els tres punts clàssics de l'entrada dels dos bàndols, l'alardo i la recon­questa de la plaça per part de les tro­pes cris­ti­a­nes, que defi­ni­ti­va­ment dei­xa­ran el poble sota l'advo­cació de la seua patrona, fins que es tor­narà a repe­tir l'any vinent.