La inversemblant exposició

No ha estat la tra­dició, la que amb els anys ha trans­for­mat un petit esde­ve­ni­ment en una festa de culte: és el bon fer, el que asse­gura per­vivència. És la 57a vegada que es bas­teix l'expo­sició de flors a Girona i si l'espe­rit cívic de tre­ball dels giro­nins no s'hagués mani­fes­tat any rere any, ara Girona, Temps de Flors seria història. L'alcalde ha dit: “Els monu­ments, les cases i els seus patis inte­ri­ors, els car­rers i els jar­dins, emer­gei­xen reves­tits de sor­pre­nents ele­ments flo­rals, i tot aquest riquíssim con­junt patri­mo­nial apa­reix com ino­bli­da­ble recre­ació artística.” Amb poques parau­les defi­neix el sen­tit ciu­tadà de l'esde­ve­ni­ment. Ara bé, els sim­bo­lis­mes no tre­ba­llen: són les per­so­nes, les que fan la feina. N'hi inter­vin­dran 485 de totes edats, 15 ins­ti­tu­ci­ons, 18 asso­ci­a­ci­ons, 15 esco­les, 17 vivers i 4 esco­les d'art flo­ral, en 36 expo­si­ci­ons flo­rals, 86 patis i 11 jar­dins. L'Ajun­ta­ment –és el pri­mer any– segueix de prop els fets. La regi­dora Coralí Cunyat ho farà “des de din­tre”, on des­co­brirà tot un món. Coor­di­nen l'orga­nit­zació expe­ri­men­tats mem­bres dels Amics de les Flors. Incom­bus­ti­ble, ran­que­jant, recol­zada en un braç amic i per tot equi­patge la lli­breta amb mig segle d'apunts secrets, Maria Cobarsí segueix diri­gint-ho des del niu de gar­ses que té per des­patx. Increïble!