“Ho hem perdut tot”

El pai­satge de Ras­quera va patir el dar­rer gran incendi l'estiu del 1995, un foc que va cre­mar més de 5.000 hectàrees i que està ben gra­vat en la memòria de tots els veïns. Lla­vors, però, les fla­mes van avançar més len­ta­ment, no amb la rapi­desa i virulència dels dar­rers tres dies, en què gai­rebé han arra­sat tot l'entorn d'aquest petit muni­cipi de la Ribera d'Ebre. “Ho hem per­dut tot”, és la frase que es repe­tei­xen els veïns, que lamen­ten que els ramats de cabra blanca s'hagin que­dat sense pas­tu­res, que les rutes senya­lit­za­des per les ser­res s'hagin esbor­rat i que en lloc d'un pai­satge verd, tot i que amb pins joves, la imatge sigui negra. “L'impacte sobre el pai­satge natu­ral és catastròfic”, va dir l'alcalde de Ras­quera, Ber­nat Pellisa.

Tras­lla­dar els ramats de cabra blanca dels cor­rals, que estan din­tre el perímetre de l'incendi, és una de les pri­o­ri­tats dels pròxims dies. Cap del miler d'ani­mals s'ha per­dut, però sí que han patit perquè el fum va entrar din­tre els cor­rals. “Els hem por­tat men­jar per a un parell de dies, però la zona de pas­tu­res ha que­dat cal­ci­nada”, va mani­fes­tar Pellisa. Tot i que només que­den tres pas­tors a Ras­quera, man­tin­dran l'acti­vi­tat. “Els pas­tors estan des­fets però tor­na­ran a començar com ho van fer dis­set anys enrere”, va asse­nya­lar l'alcalde. Olívia Borràs, filla d'un pas­tor i pre­si­denta de l'Asso­ci­ació de Rama­ders de Cabra Blanca, recor­dava que fins a sis per­so­nes van defen­sar el cor­ral del seu pare la nit de dimarts a dime­cres. L'Ajun­ta­ment col·labo­rarà amb els pas­tors perquè es tras­lla­den a un altre punt del muni­cipi si és pos­si­ble, o bé a Tivenys.

Laura Bladé també té un ramat de 100 cabres (lle­te­res), però aques­tes viuen a l'esta­ble i el cor­ral no ha que­dat afec­tat per les fla­mes. La seua finca d'oli­ve­res sí que ha cre­mat. “Tenim tot el terme per­dut. Hem pas­sat molta por i el pai­satge de Ras­quera és molt trist”, va lamen­tar Bladé. Ella, com altres veïns del muni­cipi, sent “impotència” i es pre­gunta per què no es van enviar més efec­tius dimarts per sufo­car el foc. “Si s'hagués actuat amb rapi­desa quan es va donar l'alarma, pot­ser l'àrea cre­mada no seria tan gran”, va apun­tar. “Abans als incen­dis hi ana­ven volun­ta­ris del poble, però ara ho volen fer tot els pro­fes­si­o­nals”, va dir Car­los Benai­ges, que té una finca d'oli­ve­res cre­ma­des. Una finca que ja li va cre­mar fa dis­set anys i on va deci­dir no tor­nar a cons­truir la caseta de camp. “Mira, s'hau­ria tor­nat a per­dre”, hi va afe­gir. Tam­poc Rosa Sabaté i Josep Vol­tes tro­ben expli­cació. “És la ter­cera vegada que veig cre­mar la zona, però no m'explico que amb els mit­jans que tenen avui en dia el foc hagi aga­fat aquesta dimensió”, va dir Sabaté, que té una finca de 5 hectàrees amb oli­ve­res i un mas. “Encara no hem pogut veure l'afec­tació, però ben segur que les oli­ve­res cen­tenàries s'han cre­mat”, va pre­veure.

Des de la pista de Nàque­res del Perelló el pai­satge també és deso­la­dor. L'incendi no ha afec­tat les pin­tu­res rupes­tres, però des del cim del Mor­ral de Cabra Frei­xet (a més de 600 metres d'alti­tud) es veu tot cal­ci­nat i el ramat de bous que pas­tu­rava en aquesta zona va bai­xar cap al poble guiat per l'ins­tint abans que es cremés. Les cen­dres al terra són de color blanc. “Quan els pins cre­men per segona vegada es pro­du­eix una com­bustió com­pleta i la cen­dra és blanca”, expli­cava un agent rural. I és que encara que­dava algun pi que va sobre­viure a l'incendi de l'any 1995.

Elaine Holt espe­rava al ves­pre poder tor­nar a casa. “El mas no està cre­mat però tot el vol­tant de la casa és negre”, va con­cloure.