“A Catalunya, el risc d'erupció volcànica no és zero”

Especialment a les manifestacions del vulcanisme en l'arc entre Girona i el nord de Barcelona, a les comarques de la Garrotxa, la Selva, l'Alt Empordà i el Baix Empordà. També en trobem al Baix Ebre i a la zona dels Columbrets del País Valencià i entre la costa d'aquesta àrea i les Balears. És on hi ha el vulcanisme més recent de casa nostra, amb activitat durant els últims 10.000 anys, al període anomenat Holocè. N'hi ha, però, de molt més antigues, de manifestacions, al Pirineu i també al Baix Ebre.

No, però cal que siguin conscients que el risc no és zero. La zona volcànica de la Garrotxa, sobretot, és una zona no clarament extingida i, en qualsevol àrea que hagi tingut activitat volcànica, no només eruptiva, dins dels últims 10.000 anys, hi ha aquest risc i cal tenir en compte que les causes geològiques que van fer que existís, el sistema tectònic de plaques, es mantenen. Per dir-ho d'una altra manera, la Garrotxa és una zona volcànica amb 12 milions d'anys d'erupcions volcàniques. Des del punt de vista de la geologia, això significa un període excessivament llarg per pensar que no n'hi ha d'haver cap més.

Cal fer un estudi en detall de la recurrència eruptiva, perquè ara no tenim bones datacions, i també cal avaluar la perillositat, és a dir, el tipus de vulcanisme que es pot produir.

Els volcans garrotxins no són gaire grans, però causarien problemes, perquè és una zona molt humanitzada i urbanitzada, amb infraestructures importants a prop com ara l'aeroport de Girona.

No. També caldria monitorar mínimament la zona, establir una vigilància volcànica. Ara s'està negociant amb l'Instituto Geológico Nacional i ja hi ha un acord per instal·lar estacions sísmiques i sistemes de captació de deformació del terreny per GPS.

I tant. Ho han de tenir en compte en els seus plans d'emergència i vigilància.

Ens faltaria concretar les edats, com a mínim dels principals. En tot cas, es tractaria d'erupcions no gaire explosives i petites.

No, però sí que hi ha grups d'estudi de diversos aspectes, alguns dels quals, d'àmbit mundial.

L'Institut de la Terra Jaume Almera, vinculat al Centre Superior d'Investigacions Científiques. És el grup més gran ara per ara en nombre de persones, un total de quinze, i interactuem amb altres grups internacionals. També n'hi ha a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fem assessorament, avaluem els riscos en zones actives, treballem l'aprofitament econòmic d'aspectes de les zones volcàniques com ara la geotèrmia, etc.

Primer, perquè es tracta d'un vulcanisme molt recent, de 9.000 anys i fins i tot potser més recent. I segon, per la varietat de processos que la fan especial, no pas única, mundialment.

Ve donada pel fet que es tracta d'un vulcanisme monogenètic.

Que les erupcions no es repeteixen al mateix lloc on s'han produït. A la Garrotxa, cada volcà és una història. A part, els processos eruptius són molt especials, sobretot per la interactuació del magma amb l'aigua i els aqüífers.

Aquests dies de congrés s'ha posat en relleu que és la principal aportació del parc garrotxí, més que no pas el vulcanisme com a tal. Va més avançat en aquest aspecte que en moltes altres zones volcàniques del món, com per exemple la mítica Yellowstone.

Perquè la informació és la base per fer una bona divulgació dels valors de cada zona i difondre'ls sobretot a través dels escolars i dels visitants.

No. Està perfectament estudiat i demostrat que el visitant és el factor més fort per difondre els valors dels espais volcànics protegits. Cal mimar la gent que els visita.

Sí, però insisteixo en la importància dels programes de divulgació, no només científics. Cal traduir els aspectes científics a un llenguatge entenedor.

És un sector que està creixent, i molt. La gent comença a estar cansada del turisme de masses. Si cal, es gasta més diners per fer turisme, però en alguna cosa que considera més positiva que visitar zones massificades. Al Volcandpark, tots els participants han coincidit que cal continuar per aquest camí.

Sí, però el geoturisme està creixent sobretot en zones volcàniques. Per això, cal fer un esforç perquè aquestes zones siguin conegudes i els seus valors, divulgats. Cal fer-ho amb un llenguatge entenedor perquè els visitants ho puguin transmetre al seu entorn.

Sí. L'aportació d'aquest parc en aquest sentit és remarcable. Ho ha fet a través de la Carta del Turisme Sostenible, que atorga Europarc, una entitat que aplega els principals espais protegits del continent europeu.