El Fòrum i els “indignats”

ABar­ce­lona, durant aquest mes de maig, se cele­bren dos ani­ver­sa­ris: el del Fòrum 2004 i el dels “indig­nats” 2011. De fet, d'ani­ver­sa­ris, només en cele­brem un, el dels “indig­nats”. Ningú no es recorda d'aquell Fòrum de l'eco­lo­gia, el mul­ti­cul­tu­ra­lisme, la pau i d'altres mani­fes­ta­ci­ons del bé que ara mateix ja és ben lluny. La gent, en canvi, sí que es recorda dels “indig­nats” que ara fa un any van ocu­par la plaça de Cata­lu­nya. Crec que els bar­ce­lo­nins som injus­tos amb el Fòrum. És cert que el Fòrum és un con­junt de bones i ingènues inten­ci­ons que s'esgo­ten tot just s'acaba la cosa. Però el Fòrum ens deixa un nou barri, una platja sense sorra, un cen­tre comer­cial, hotels, uns edi­fi­cis de bona fac­tura que tenen la seva uti­li­tat i una espla­nada on cele­brar allò que es vul­gui. A pesar del fiasco ideològic, el Fòrum llega a Bar­ce­lona un munt de coses tan­gi­bles de les quals tots els bar­ce­lo­nins –no sols els espe­cu­la­dors, com diu la crítica més fona­men­ta­lista– tra­iem algun bene­fici. De la seva banda, què ens dei­xen els “indig­nats”? Més enllà de la festa –els dits nous movi­ments soci­als es carac­te­rit­zen per un apre­ci­a­ble sen­tit de la plàstica tea­tral–, els “indig­nats” ens obse­quien amb una retòrica que, siguem seri­o­sos, no con­du­eix enlloc. Si més no, men­tre que el Fòrum per­met que tot­hom pas­segi davant el mar, els “indig­nats” pri­va­tit­zen la plaça de Cata­lu­nya.