Càritas constata que la crisi es menja el coixí que era la família
L'organització s'ha hagut de vendre patrimoni, per valor d'un milió, per fer front a la demanda d'ajuda de fins a 250.000 persones
Aquest juliol es posarà en marxa una campanya específica per als nens en risc d'exclusió social
El setembre de l'any passat, quan la crisi ja mossegava molt fort, la Fundació La Caixa va presentar un informe en què valorava la importància de la família, i la solidaritat entre els membres d'una mateixa nissaga, com a element que estava permetent a moltes persones sobreviure a la crua realitat del moment. Des d'aleshores, la crisi –lluny d'afluixar– encara ha anat a més, fins al punt que ahir Càritas de Barcelona, a través del seu director, Jordi Roglà, va advertir que aquesta xarxa de seguretat es comença a esfilagarsar i deixa molts ciutadans sense cap recurs, en caiguda lliure.
Aquesta extensió constant dels efectes de la crisi, com una taca d'oli, ha provocat, entre altres coses, un descens dels ingressos directes de Càritas. “Ara moltes famílies que cada any feien la seva aportació ens truquen i ens diuen que no poden donar-nos res perquè ara ja tenen l'emergència a casa seva”, va explicar ahir Roglà. I va advertir: “Estem començant a consumir el coixí social.”
Com que el nombre de persones que truquen a la porta d'aquesta entitat benèfica no ha disminuït –250.000 l'any passat entre els bisbats de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa–, la solució ha estat generar nous ingressos. És per això que durant el 2011 Càritas de Barcelona es va haver de vendre patrimoni per valor d'un milió d'euros. L'operació s'ha hagut de repetir aquest 2012 i només amb mig any ja s'han fet operacions de venda de patrimoni pel mateix valor, segons va explicar Roglà, que va recordar que les aportacions econòmiques a l'entitat procedents de les administracions són només entre un 10 i un 15%.
Per aquest exercici, Càritas de Barcelona té un pressupost de 25 milions d'euros, quan fa set anys era només de 14 milions. No és el primer cop que l'organització s'ha de vendre patrimoni per fer front a l'emergència social que gestiona, però “sí que és la primera vegada que ho ha de fer per aquestes quantitats”, va explicar Roglà.
Una de les prioritats de Càritas són els nens, cada cop més afectats per la pobresa. El cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluís Maria Sistach, va explicar que de cara al juliol es prepara una campanya per incidir expressament en aquest sector tan sensible de la població.
En relació amb la polèmica sobre si l'Església ha de pagar l'IBI dels immobles, el cardenal va recordar que molts edificis pels quals es vol fer pagar tenen precisament una funció clau en la prestació d'assistència que fa Càritas. Sistach es va mostrar molt preocupat pel fet que el país està vivint també “una crisi antropològica i de valors”.
LA FRASE
LA XIFRA
A Lleida, més ajuts a l'habitatge
Càritas de les diòcesis de Lleida, Urgell i Solsona han destinat, per primera vegada, més ajuts a l'habitatge que a la distribució d'aliments. Les entitats dels tres bisbats lleidatans van atendre 13.762 persones el 2011, un 3% més que l'any anterior. I es van gastar 110.773 euros per cobrir necessitats d'habitatge (hipoteques, lloguers i rebuts d'aigua, llum o gas). Aquestes aportacions en metàl·lic es van triplicar l'any passat respecte al 2010.
Els responsables de Càritas van destacar també que l'augment de la demanda d'ajuts se centra en gent gran, infants i “nous pobres”, sobretot parelles joves que han perdut la feina i que mai abans havien hagut de demanar ajudes.
A Tarragona, les famílies joves i els desocupats han desbordat els serveis de Càritas. El 2011 van registrar 86.369 serveis en necessitats bàsiques a 16.672 persones. L'alimentació, la roba i el treball van encapçalar les demandes dels usuaris. Així mateix, Càritas va alertar que hi ha parròquies desbordades i van apel·lar a la solidaritat dels tarragonins per l'augment de la demanda i la retallada de subvencions.
