Societat

Sal, carbó i... plom

Quan par­lem de mine­ria, es pensa sobre­tot en l'extracció de carbó, però històrica­ment, a Cata­lu­nya s'han extret del subsòl molts altres mate­ri­als, com la varis­cita a Gavà, el petroli a Guar­di­ola de Ber­guedà, el cobalt a Pera­mea o la galena per pro­ces­sar-ne plom a Bell­munt del Pri­o­rat. El Museu de les Mines de Bell­munt del Pri­o­rat, obert l'any 2001 tot i que ha estat ampliat en dife­rents fases, forma part del sis­tema del Museu Naci­o­nal de la Ciència i la Tècnica de Cata­lu­nya com a cen­tre d'inter­pre­tació de la mine­ria del plom a la comarca del Pri­o­rat.

El museu va néixer gràcies a la reha­bi­li­tació d'alguns edi­fi­cis del con­junt indus­trial de la mina Eugènia, la més impor­tant del Pri­o­rat per les seves dimen­si­ons –uns 14 quilòmetres de gale­ries sub­terrànies i fins a 620 metres de pro­fun­di­tat en 20 plan­tes– i pel seu ren­di­ment extrac­tiu. Les obres, amb una inversió ini­cial de 212.000 euros apor­tats per la Gene­ra­li­tat, l'Ajun­ta­ment de Bell­munt i els ajuts euro­peus Feder, van per­me­tre poder gau­dir d'uns 700 metres de gale­ries a la pri­mera planta de la mina, a uns 40 metres de pro­fun­di­tat. Fent un recor­re­gut a peu per la part més antiga de l'explo­tació es poden apre­ciar les carac­terísti­ques geo­mor­fològiques de la mina i el mètode extrac­tiu del mine­ral, la galena. La visita guiada es fa seguint una sèrie d'esce­no­gra­fies que repre­sen­ten les dife­rents tas­ques que els miners duien a terme a l'inte­rior de la mina. El con­junt de la mina Eugènia va estar actiu fins a l'any 1972.

A la boca de la mina s'aixeca el con­junt indus­trial mine­ro­me­tal·lúrgic, cons­truït entre finals del segle XIX i prin­ci­pis del XX, on es pro­ces­sava, in situ, la galena que es con­ver­tia en lin­gots de plom. El con­junt està for­mat pel cas­te­llet d'extracció, la sala de màqui­nes, el ren­ta­dor del mate­rial, els tallers, els magat­zems, la fone­ria i les xeme­ne­ies de con­ducció dels fums. És aquí on es troba el museu. A més, la visita es pot com­ple­men­tar amb una pas­se­jada per la colònia minera, edi­fi­cada entre els anys 1920 i 1960 per rebre els tre­ba­lla­dors que, pro­vi­nents d'arreu de l'Estat, arri­ba­ven al Pri­o­rat de la mà de l'empresa Minas del Pri­o­rato SA.

Tot i la seva tra­dició agrícola, el Pri­o­rat va ser al llarg del segle XX un dels cen­tres miners més impor­tants de Cata­lu­nya, el pri­mer pel que fa a la galena. La conca minera s'estén entre els ter­mes de Bell­munt del Pri­o­rat i el Molar, amb una vin­tena de mines. De fet, l'explo­tació de plom en aquesta zona data de 3.000 anys d'anti­gui­tat. Tot i això, la museïtzació de la mina no va ser fàcil. Tal i com explica el catedràtic de la UPC Josep Maria Mata-Perelló, l'alcalde de Bell­munt i impul­sor del pro­jecte, Joa­quim Torné, va rebre més d'una car­bassa de la Gene­ra­li­tat abans que s'aprovés l'ajuda. «Està massa lluny», li deien. Torné, que hi havia tre­ba­llat de jove, va morir el 2003, però, havent vist la mina Eugènia con­ver­tida en museu.

Mines d'alta muntanya

J.R

Dues de les mines que han estat adequades per a la visita turística més recentment tenen una característica en comú que les fa diferents i els dóna, encara més, aquest plus de turisme cultural que es busca en aquest tipus d'instal·lacions: són mines d'alta muntanya. Es tracta de la mina Victòria, ubicada a Arres, a la Val d'Aran, i que va obrir les seves portes l'any 2004, i la mina Dolça, a Ogassa, Ripollès, restaurada el 2007.

En el cas de la Val d'Aran, de fet, la visita al Museu de la Mina Victòria és el final d'una ruta de senderisme que dura unes dues hores i que, «tot i que és considerada de nivell baix, és a alta muntanya», tal i com indica la seva directora, Carolina Desel. Aquesta condició provoca que l'equipament només pugui obrir de juliol a setembre. Tot i això, l'any 2011 va rebre 2.133 visitants i ja n'acumula 16.500 des de l'obertura. Desel afegeix que el públic que rep «és familiar, amb majoria de catalans, valencians i bascos».

A començaments del segle XX es va començar a extreure zinc de la zona d'Arres i Bossòst; l'any 1912 s'extreien 80 tones de mineral brut al dia i hi treballaven entre 100 i 150 persones. L'any 1953, amb la caiguda del preu del zinc, es van tancar unes mines que el Colselh Generau d'Aran va reobrir l'any 2004 amb una inversió inicial de 345.978 euros.

En el cas d'Ogassa, l'alcalde de la població, Josep Tremps, ha explicat que «ara fa uns cinc anys es van arranjar uns 200 metres de la mina, dels quals 50 són visitables». La visita, però, només es pot fer el cap de setmana i a l'agost, cosa que fa que aquesta mina sigui de les que té menys visitants, 200 l'any 2011, segons l'alcalde. Tremps, però, tot i admetre la davallada de turistes a causa de la crisi, defensa que la visita a la mina es pot complementar amb la de l'antiga colònia. A més, l'Ajuntament treballa en el Museu de les Mines, el projecte del qual estarà acabat aquest mateix estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.