Escapades

Camins i paisatges

Entre els departaments francesos del Gard i la Losera, segles d'activitat ramadera han definit el territori amb senders envoltats de natura que són ara Patrimoni de la Humanitat

Entre roques escar­pa­des, tor­rents, relleus de pen­dents pro­nun­ci­ats, zones de matolls, bos­cos i rius que tor­nen a la superfície després d'un camí per les entra­nyes de la terra, hi ha els mil·lena­ris camins de trans­humància que han defi­nit els pai­sat­ges dels Caus­ses i les Ceve­nes, a la regió fran­cesa de Llen­gua­doc-Ros­selló. Allà, la natura es pre­senta com a resul­tat d'una tra­dició agro­pas­to­ral que s'intenta man­te­nir viva per pre­ser­var l'equi­li­bri del ter­ri­tori. Aquesta àrea ha acon­se­guit tot just fa un any el reco­nei­xe­ment de la Unesco, que l'ha decla­rat Patri­moni de la Huma­ni­tat com a “pai­satge cul­tu­ral evo­lu­tiu i viu”.

El lle­gat de Ste­ven­son

L'ase Gri­bo­ui­lle està a punt per acom­pa­nyar-nos en la nos­tra ruta, de la mateixa manera que fa 134 anys la Modes­tine va fer camí amb l'escrip­tor escocès Robert Louis Ste­ven­son, veri­ta­ble des­co­bri­dor del pai­satge de la zona, que va des­criure al seu lli­bre Tra­vels with a donkey in the Céven­nes. Sense saber-ho, l'autor de L'illa del tre­sor i de L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde es va con­ver­tir en pre­cur­sor de l'excur­si­o­nisme modern i va posar en valor una ruta de prop de 200 quilòmetres que encara avui res­se­guei­xen nom­bro­sos sen­de­ris­tes. Es tracta del GR-70, més cone­gut com el camí Ste­ven­son, per­fec­ta­ment senya­lit­zat, que es pot cobrir en dife­rents eta­pes i que té faci­li­tats al llarg del recor­re­gut, des de les modes­tes gîtes d'étape, on ofe­rei­xen allot­ja­ment i bany com­par­tit, fins a ins­tal·laci­ons més còmodes com ara cases d'hos­tes i hotels. Per als que vul­guin repe­tir l'experiència de l'escrip­tor hi ha la pos­si­bi­li­tat de llo­gar un ase, que es fa càrrec del trans­port de l'equi­patge durant tota la ruta, una opció molt interes­sant si es viatja amb nens perquè l'ani­mal pot por­tar també els més petits quan estan can­sats. Una part dels allot­ja­ments de la ruta dis­po­sen d'espais on es pot apar­car l'ani­mal quan es fa nit. Tot i que Ste­ven­son parla cons­tant­ment dels pro­ble­mes amb la tos­suda Modes­tine, els ases que avui cobrei­xen la ruta estan espe­ci­al­ment ensi­nis­trats i només cal tus­tar-los amb una bran­queta perquè seguei­xin la marxa quan s'atu­ren, explica Alain Pigache, amo de la Gri­bo­uil­lle i d'una vin­tena de rucs més que fan el recor­re­gut des de la gîte d'étape de Pont de Bur­gen a Saint Étienne Vallée Française, en una de les eta­pes del recor­re­gut, que es pot fer de forma par­cial. La cami­nada amb la Gri­bo­ui­lle per aquests camins de la Losera ser­veix per des­co­brir l'essència del ter­ri­tori. S'hi tro­ben les more­res que van ser­vir per ali­men­tar els cucs que van ser l'ori­gen de la indústria de la seda a la zona, i els cas­ta­nyers, deno­mi­nats arbres del pa perquè cons­tituïen l'ali­ment bàsic de sub­sistència. Encara avui la cuina popu­lar de la zona inclou nom­bro­ses recep­tes que tenen com a base la cas­ta­nya.

A mig camí entre el Gard i la Losera, al ter­ri­tori del Parc Naci­o­nal de les Ceve­nes i del Parc Natu­ral Regi­o­nal dels Grans Caus­ses es pro­mou el sen­de­risme com una acti­vi­tat res­pec­tu­osa amb l'entorn que per­met l'obser­vació de la bio­di­ver­si­tat i del pai­satge mode­lat pels anys de presència humana i s'ofe­rei­xen rutes guia­des de forma gratuïta.

PER ARRIBAR-HI

En cotxe. Cal agafar l'autopista AP-7 que enllaça amb l'A-9 (E-80) i continuar fins a Nimes, que és el punt de partida per explorar la zona
En tren. Hi ha dos TGV diaris que comuniquen l'estació de Figueres Vilafant amb Nimes. Des de Barcelona surten trens llançadora fins a l'estació de Figueres Vilafant
Turisme del Llenguadoc Rosselló. www.sunfrance.com
Turisme del Gard. www.tourismegard.com
Turisme de la Losera. www.lozere-tourisme.com
Ruta Stevenson. www.chemin-stevenson.org
Parc Nacional de les Cevenes. www.cevennes-parcnational.fr
Territori dels Causses i les Cevenes. www.causses-et-cevennes. com
Cova de Dargilan. www.grotte-dargilan.com
Abisme de Bramabiau. www.abime-de-bramabiau. com

Cavitats plenes de sorpreses a l'abast de tothom

Les formacions rocoses del Gard i la Losera amaguen a l'interior cavitats perfectament condicionades per poder visitar-les sense haver de ser un espeleòleg expert. Al departament del Gard, a tocar de la frontera amb la Losera, destaca l'abisme de Bramabiau, un riu subterrani que fa milers d'anys que erosiona la pedra calcària. La cavitat, que té una temperatura constant de 10 graus, rep 30.000 visitants cada any que s'endinsen a la muntanya per veure l'espectacle geològic traçat pel riu Bonheur (felicitat en francès). Es tracta d'un recorregut subterrani d'un quilòmetre que té l'atractiu afegit d'unes petjades de dinosaure descobertes el 2006, quan es va excavar un túnel per fer més fàcil la sortida. Bramabiau és a 17 quilòmetres de la vila de Meyrueis, on val la pena fer una aturada, i que és el punt de partida per a la descoberta d'una de les grutes més espectaculars de la zona, Dargilan. Coneguda com la cova rosa, el seu interior revela un laberint de formes creades per la perseverança de l'aigua: estalactites i estalagmites en diferents estadis de formació amb una gamma cromàtica on dominen els tons rosats. A l'exterior, el paisatge de les gorges a la Jonte és també espectacular.

Delícies de la terra amb tota l'aroma de les Cevenes

A les Cevenes els ramats de cabres formen part del paisatge. Amb la llet que produeixen s'elaboren diferents productes. Un dels més coneguts i apreciats és el formatge Pélardon, reconegut amb una Denominació d'Origen Controlada, amb un gust i una textura que remeten al paisatge de la zona. Des de la cooperativa de productors de Moissac expliquen que el gust característic del formatge de les Cevenes l'aporta l'alimentació natural de les cabres, que pasturen lliurement. El Pélardon és un formatge petit, es ven en unitats d'uns seixanta grams, de forma arrodonida i baixa, pasta tova i untuosa i un gust difícil d'oblidar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.