El bisbe de Sant Feliu rebutja Eurovegas

El pro­jecte Euro­ve­gas deter­mina “un món, un estil de vida, que podem qua­li­fi­car de degra­dant per a la per­sona humana”. Aquesta és l'opinió que el Bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, ha expres­sat en el seu escrit Inter­ro­gants sobre Euro­ve­gas, “de caire moral”.

Cortés és al cap­da­vant d'una de les diòcesis més joves de Cata­lu­nya. El bis­bat de Sant Feliu es va segre­gar el 2004 del de Bar­ce­lona i agrupa les parròquies del Baix Llo­bre­gat, així com d'altres del Gar­raf, l'Alt Penedès i alguna de l'Anoia. És, doncs, l'uni­tat admi­nis­tra­tiva de l'Església a la zona on Shel­don Adel­son estu­dia ins­tal·lar el seu com­plex d'oci i joc.

La inversió supo­sa­ria “un res­pir” en el con­text actual d'atur, admet Cortés en el seu escrit, que parla d'un pro­jecte que “es pre­senta com real­ment oportú en el marc de la crisi que actu­al­ment patim, a la vista dels bene­fi­cis econòmics que, a curt ter­mini, apor­ta­ria a la zona”. Ara bé, afe­geix el bisbe, “no està clar que, a llarg ter­mini, es pugui con­si­de­rar un crei­xe­ment i un desen­vo­lu­pa­ment real de l'eco­no­mia”, tot recor­dant que nego­cis com aquests bus­quen “l'acu­mu­lació d'un capi­tal que resta fora i lluny del lloc on s'ha tre­ba­llat”.

Cortés subrat­lla que, mal­grat que pugui anar acom­pa­nyat d'altres ofer­tes hote­le­res o de con­ven­ci­ons, “el nucli carac­terístic d'aquest pro­jecte con­sis­teix en un negoci que explota el joc d'atzar en grans pro­por­ci­ons, vin­cu­lat sovint amb ope­ra­ci­ons espe­cu­la­ti­ves i el foment dels diners fàcils”. “Les anàlisis més lúcides de la crisi econòmica actual estan recla­mant la pro­moció d'una eco­no­mia real­ment pro­duc­tiva, rea­lit­zada din­tre dels paràmetres de l'ètica, com a únic camí de superació”, con­tra­posa.

Però més enllà de les con­si­de­ra­ci­ons econòmiques, el diri­gent eclesiàstic admet que el que més l'inqui­eta “és el preu humà que exi­geix per obte­nir un hipotètic bene­fici econòmic”. “La pèrdua de qua­li­tat humana que supo­sa­ria” el pro­jecte “seria real i pro­funda”, diu, “encara que roman­gui ama­gada al cos­tat del miratge d'un pos­si­ble bene­fici”.

“Els diners fàcils, la manca d'escrúpols, els abu­sos de tot tipus, el con­sum i la dis­bauxa sense fre, aca­ben ofe­rint un ter­reny abo­nat per a tota mena d'agres­si­ons a la dig­ni­tat de les per­so­nes i, fins i tot, de malal­ties, amb greus reper­cus­si­ons soci­als, com ara ludo­pa­ties, dro­go­ad­dic­ci­ons, dependències, depres­si­ons...”, afe­geix el res­pon­sa­ble eclesiàstic del Baix Llo­bre­gat.

A banda d'aques­tes con­si­de­ra­ci­ons ètiques, que cen­tren bona part del seu posi­ci­o­na­ment, Cortés també fa referència al “greu impacte en l'equi­li­bri ecològic i natu­ral de la zona” que supo­sa­ria la ins­tal·lació al Baix Llo­bre­gat d'un com­plex que tin­dria, segons recull, 800 hectàrees. “Si aquesta ini­ci­a­tiva anés enda­vant es pro­dui­ria una ferida irre­pa­ra­ble en aquest ter­ri­tori”, adver­teix Cortés, tot recor­dant l'“alt valor natu­ral” i la “riquesa que demana pro­tecció” del Delta del Llo­bre­gat.

Aquest posi­ci­o­na­ment crític del Bis­bat de Sant Feliu se suma al que ja han expres­sat altres ins­ti­tu­ci­ons de la comarca com Unió de Page­sos, l'orga­nit­zació majo­ritària entre els agri­cul­tors del Parc Agrari, o el Cen­tre d'Estu­dis Comar­cals del ter­ri­tori, que va eme­tre un extens informe crític al qual s'han adhe­rit ajun­ta­ments com el de Sant Feliu de Llo­bre­gat, capi­tal de comarca.

Altres con­sis­to­ris com el de Sant Boi o Vila­de­cans no ho han fet. Els grups d'ICV-EUiA ho van pro­po­sar, però els seus socis majo­ri­ta­ris, del PSC, es van aliar amb el PP en sen­gles plens per impe­dir-ho. CCOO i la UGT han recla­mat que el pro­jecte res­pecti el ter­ri­tori, però no s'hi han opo­sat amb la con­tundència de l'Església, UP o el Cen­tre d'Estu­dis.