Societat

“No ha respectat ni els morts”

A cada banda de la Jonquera el foc va deixar el rastre del seu pas, al cementiri municipal i en una casa del barri del Prat d'en Malagrava

“No ho havia vist mai, que el foc arribés a entrar al cemen­tiri”, deia ahir amb cara afli­gida Josep Cobos, un dels tre­ba­lla­dors muni­ci­pals de la Jon­quera que ahir s'afa­nya­ven a tor­nar a posar en ordre el recinte. Les làpides enne­gri­des i els vidres tren­cats per l'escal­for al davant dels nínxols evi­den­cien la virulència de les fla­mes. Equi­pats amb moto­ser­res, els tre­ba­lla­dors s'apres­sa­ven a reti­rar les res­tes cre­ma­des dels arbres i arbus­tos del con­junt. “Ho teníem tot molt verd i arre­glat”, insis­tia Josep Cobos.

El cemen­tiri de la Jon­quera està situat a la part oest del nucli, just a l'altra banda de l'auto­pista i l'N-II. A l'altre cos­tat del poble, a l'est i al sec­tor del Prat d'en Mala­grava, hi ha els últims habi­tat­ges arran del bosc, i allà també hi va cre­mar una casa. Els dos punts dei­xen clar que la Jon­quera va viure diu­menge unes hores enmig de dues llengües de foc. Ahir, el poble ja fun­ci­o­nava amb nor­ma­li­tat, però totes les con­ver­ses del car­rer trac­ta­ven dels moments de tensió i ner­vis del dia ante­rior. “Amb el fum, no es veia res, era aco­llo­nant”, deia un dels jubi­lats que, asse­guts en un banc del car­rer prin­ci­pal, comen­ta­ven els fets. I, refe­rint-se al cemen­tiri, per cer­ti­fi­car que la situ­ació era greu, un via­nant comen­tava: “El foc no ha res­pec­tat ni els morts.” Entre els veïns també hi havia gent molt enfa­dada i que cri­ti­cava des dels bos­cos bruts i sense man­te­ni­ment fins als veïns que tenen un dipòsit de gas i que tam­poc nete­gen el seu ter­reny, en referència a pos­si­bles mals majors.

Tots els tes­ti­mo­nis coin­ci­dien a afir­mar que tot va ser molt ràpid entre l'anunci de l'incendi i l'arri­bada de les fla­mes a la Jon­quera. En un altre gru­pet de veïns, Joan Faig expli­cava que té unes dues-cen­tes oli­ve­res i una bar­raca on guarda una quin­zena de gos­sos de caça, al sec­tor dels Carols, també a la part oest del muni­cipi però ja als afo­res. Diu­menge estava fent el ver­mut quan va arri­bar l'avís del foc, i, amb un 4x4, ell i el seu fill van córrer a sal­var els gos­sos. “En dos minuts ja vam tenir el foc a tocar, i sort que no vam tor­nar pel mateix camí, vam tirar amunt”, deia Faig. Conei­xe­dor de les pis­tes de terra, aquest caçador va poder sal­var els seus gos­sos diri­gint-se a Agu­llana. Quan va ser allà, però, va que­dar enca­llat perquè la pro­gressió del foc ja havia obli­gat a tallar la car­re­tera cap a la Jon­quera. “Vaig sor­tir a les dues i vaig tor­nar a dos quarts de deu”, deia Faig. Ahir va anar ben aviat a mirar les seves oli­ve­res. “N'hi ha vint-i-cinc o trenta que estan a terra; algu­nes de cen­tenàries, cui­da­des, amb troncs monu­men­tals i en un camp llau­rat i net, però que no han resis­tit el foc”, deia Joan Faig.

“En un quart d'hora el foc va ser aquí”

Al carrer Prat d'en Malagrava hi ha les últimes cases de la Jonquera per la banda est del municipi, arran del bosc. A la casa de la fotografia hi vivien Maria Santos i el seu home, que han perdut l'habitatge i ara s'han traslladat amb els fills. Ahir Maria Santos explicava que el foc li va entrar a la casa per la part del darrere, on hi havia una barraca de fusta. Amb mànegues d'aigua, el seu fill, Andrés Lopez –que viu a la casa del costat–, altres familiars i veïns del barri van fer el que van poder, però en va. “Els bombers estaven ocupats en altres llocs, quan van arribar ja era massa tard”, deia la Maria Santos. El foc no va anar més enllà i no va afectar les cases veïnes, però els veïns del carrer van ser desallotjats fins a dos quarts de vuit del vespre. “Era molt ràpid, en un quart d'hora o mitja hora el foc ja havia arribat del Pertús fins aquí”, explicava Andrés Lopez. Dins del garatge hi ha quedat el cotxe, totalment destruït, que va fer que el foc s'apoderés més ràpidament de la casa.

Ahir la Policia Municipal mantenia precintat l'accés a l'habitatge i Maria Santos esperava el pèrit que hi havia d'anar a avaluar els danys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.