Reportatge

Cosa de bruixeria

A Sant Feliu Sasserra recorden les dones que van morir injustament a la forca acusades de bruixes, i ho fan amb fira

A la banda de tramuntana de Sant Feliu, en una petita carena de 650 metres d'altitud, hi ha un turó conegut des d'antic com el serrat de les Forques. És el lloc on penjaven les bruixes al Lluçanès. A Europa, la cacera de bruixes havia començat al segle XV i es calcula que fins a mitjan del XVIII es van arribar a fer 60.000 execucions relacionades amb processos contra la bruixeria. A Catalunya, el gros de la repressió, amb tortures i judicis sense cap mena de garantia jurídica, es va produir entre els anys 1616 i 1622. A la zona de les Guilleries-Collsacabra, el Lluçanès, Bages i Berguedà es van jutjar prop de vuitanta dones i almenys trenta-cinc van ser condemnades i penjades a la forca. Un document de l'època, procedent de la vegueria del Lluçanès, relata diverses causes entre el 1618 i el 1620 contra un grup de dones acusades de bruixeria. Entre elles, van ser condemnades a mort Felipa Gallifa, Montserrat Fàbregas (anomenada Graciana), Joana Pons (La Vigatana), Joana Mateus, Rafaela Puigcercós... Tot plegat va tenir lloc en una Europa en plena crisi demogràfica, social i religiosa, on moltes dones havien de sobreviure soles, fent de remeieres, llevadores, endevinadores... Era una època en què es creia en la màgia i en què la impremta va ajudar a difondre idees profundament misògines, com les recollides al tractat Malleus Maleficarum (Martell de bruixes).

Per Tots Sants

Ja fa tretze anys que a Sant Feliu es va decidir donar un gir a la fira de Tots Sants i convertir-la en la Fira de les Bruixes, en record d'aquelles dones. Amb un format molt consolidat, la celebració comença el dia 31 a la nit, amb la Fes-ta Bruixa, que inclou l'espectacle Dues bruixes, escrit per David Ortega, i el concert de Nyandú i de l'Orquestra Mitjanit. L'endemà, entre les parades d'artesania i del comerç local, diverses accions teatrals mostraran fets que haurien pogut passar a Sant Feliu. A la taverna es recrea el lloc de trobada dels homes de l'època, on corren rumors sobre una dona que ven herbes remeieres. En el samaniat, setze bruixes i tres bocs representen un aplec de bruixes, on adoren el dimoni. Al judici, es jutja una dona acusada de bruixeria. El caçabruixes, Cosme Soler (Tarragó), és l'encarregat de trobar les marques del dimoni. La sentència, condemna a mort, es compleix al serrat de les Forques.

Què és una bruixa?

M.J.R.

Qui eren les bruixes? Com vivien? Quins rituals feien? Aquestes preguntes i d'altres tenen resposta al Centre d'Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra. L'equipament, situat al centre cultural Ca les Monges, s'atansa al fenomen de la bruixeria des de diferents vessants. La primera part de la visita aporta una visió antropològica, amb la recreació d'un habitatge de l'època. En la segona part del recorregut s'utilitzen diversos recursos multimèdia per situar l'espectador ben bé al mig d'un sàbat i en un judici amb condemna inclosa. Aquest audiovisual està basat en els relats dels judicis del s.XVII que van condemnar per bruixes una bona colla de dones del Lluçanès.

Dades d'interès

Dies. 31 i 1 de novembre

La fira. Dia 1: 11h, obertura; 12.30 i 16h, espellofadores; 12 i 16.30h, saraus petites bruixes; 12.30 i 16.30h, samaniat; 13h, comediants; 17h, família; 17.30 h, els nens; 18h, taverna, 19h, judici, suplici i sentència.

Web. www.firabruixes.cat



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.