Trobada del catalanisme

Símbol de la uni­tat dels Països Cata­lans, el Pi de les Tres Bran­ques, al pla de Camp­llong, ager­mana Cata­lu­nya, el País Valencià i les Illes Bale­ars. Tres bran­ques, una sola soca. L'excur­si­o­nisme de finals del segle XIX el va aga­far com a cen­tre d'aplecs i can­ta­des, però la seva popu­la­ri­tat arri­ba­ria defi­ni­ti­va­ment el 1888, quan mossèn Jacint Ver­da­guer el va con­ver­tir en símbol amb el poema «Lo Pi de les Tres Bran­ques» fent somiar el rei Jaume I, als peus de l'arbre, que seria rei del Prin­ci­pat de Cata­lu­nya, València i Mallorca. Al vol­tant del pi, decla­rat arbre monu­men­tal per la Gene­ra­li­tat el 1987, cada ter­cer diu­menge de juliol se cele­bra un aplec patriòtic, que aquest any arriba a la tren­tena edició.

L'arbre va morir el 1913 i només en va que­dar el tronc mort. El 1987 el Pi de les Tres Bran­ques, molt dete­ri­o­rat i asse­cat pel pas dels anys, va ser decla­rat arbre monu­men­tal per la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. També es va decla­rar arbre monu­men­tal l'ano­me­nat Pi Jove, que es troba al mateix indret i és usat com a símbol naci­o­na­lista des de 1921, i on es reu­nei­xen cada any els joves inde­pen­den­tis­tes.

Entre la festa i la rei­vin­di­cació, el pi de tres bes­ses és l'esce­nari d'una tro­bada del cata­la­nisme. Ballada de gegants, de sar­da­nes, Els Sega­dors i els par­la­ments, sem­pre amb to rei­vin­di­ca­tiu i patriòtic, són els actes que el fan tra­di­ci­o­nal.

L'aplec del Pi de les Tres Bran­ques té el suport d'orga­nit­za­ci­ons polítiques cata­la­nis­tes i inde­pen­den­tis­tes de tota mena, com Uni­tat Naci­o­nal, el PSAN, Estat Català, la JNC, Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya, Mau­lets, la CAJEI o el Movi­ment de Defensa de la Terra, entre d'altres.