Brossa fora de la llei
Els municipis del nord del Maresme es resisteixen a desplegar totalment la recollida de la fracció orgànica, malgrat que la llei estableix que és d'obligat compliment des del 2010
-
Imatge de les tremuges de la planta de transferència de Malgrat de Mar on s'aboca la brossa orgànica provinent dels municipis de Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Palafolls membres de la Mancomunitat de Residus Sòlids Urbans de l'Alt Maresme, ubicada al polígon de Can Patalina de Malgrat QUIM PUIG. -
Gràfic.
L'any 2010 es va implantar per llei a Catalunya l'obligació que tots els ajuntaments garantissin la recollida de la fracció orgànica de la brossa, coneguda com a FORM, als seus municipis. La mesura, que molts ja havien començat a desplegar amb més o menys encert en anys anteriors, es va frenar a la zona nord del Maresme, on els consistoris de Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Palafolls i Santa Susanna, reunits sota el paraigua d'una mancomunitat de residus urbans, van al·legar que no podien fer el desplegament perquè no disposaven de les instal·lacions adients. Tot i això, com a mostra de bona voluntat, segons es va defensar llavors, van aplicar la recollida de la fracció als grans productors, com ara hotels, restaurants o establiments comercials. En una zona eminentment turística com és l'Alt Maresme i amb una població flotant que es multiplica per cinc durant els mesos d'estiu, la recollida de l'orgànica significava garantir més de 2.000 tones anuals –a la comarca se'n recullen més de 31.000 tones–. Paral·lelament a l'acció amb els grans productors, els municipis integrats dins la Mancomunitat de l'Alt Maresme elaboraven plans individuals de com haurien d'ampliar la recollida de l'orgànica a la resta de la ciutadania.
Dos anys després, la situació no ha variat gaire i el nord de la comarca del Maresme manté la recollida dels grans productors i cap de les poblacions de la mancomunitat no l'ha ampliat als seus termes. En aquest període, però, les obres de condicionament de la planta de transferència de la mancomunitat, ubicada a Malgrat, per poder assumir l'arribada de l'orgànica ja s'han enllestit. Tot està a punt, doncs; què ho atura?
Dos punts de vista
Les respostes i els arguments de les parts implicades són ben diferents. Des de l'Agència de Residus de la Generalitat, s'és contundent. «El pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals preveia la construcció d'una planta de transferència de FORM que, en no estar construïda, permetia l'ajornament del desplegament. Ara aquesta planta ja està construïda, per la qual cosa el Maresme Nord no té cap motiu per a retardar aquesta implantació» i afegeix que «l'Agència de Residus ha endegat el procés per aplicar als municipis el cànon incrementat, tal com preveu la normativa vigent». Un cànon que preveu l'augment de 10 euros per tona de residus que els municipis portin a tractar al Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme, amb seu a Mataró i del qual formen part tots els municipis de la comarca. Una advertència que, de moment, no s'ha fet efectiva i es cobra el mateix a cadascun dels ajuntaments que porta la brossa a les instal·lacions de Mataró, hagi desplegat la recollida de l'orgànica o no. L'Agència també puntualitza que l'aplicació del cànon només s'ha fet efectiva a Catalunya als municipis de Constantí i Puigcerdà. El primer sembla que s'ha decidit ja a fer el desplegament de la selectiva orgànica, i el segon encara no.
La versió dels fets per part dels municipis de la Mancomunitat de l'Alt Maresme aporta més matisos a una situació que, tot i admetre que no compleix amb la normativa, justifiquen, entre d'altres, tant per la greu situació econòmica que es viu com pels dubtes que genera l'efectivitat del model de recollida actual. Fonts de la mancomunitat precisen que l'ens va néixer el 1994 amb la voluntat d'aplicar l'economia d'escala en una zona que havia de portar a tractar la brossa a Mataró, a 40 quilòmetres de distància. «Els camions abocaven a la planta i quan hi havia prou material per omplir un vehicle més gran es feia el viatge cap a Mataró», expliquen. Més fàcil i més barat. Pel que fa la recollida de la FORM, els ajuntaments del nord del Maresme mantenen que van fer els deures i que van presentar els seus plans de desplegament de la recollida de la fracció a l'Agència de Residus «per evidenciar que la bona voluntat continuava, però també per comunicar-los que la situació econòmica no ens permetia fer grans despeses».
En aquest sentit, les primeres dades que es van donar a conèixer sobre el cost d'estendre la recollida de l'orgànica a Pineda parlaven de prop de 800.000 euros anuals, i a Malgrat la xifra superava els 600.000. «També és cert que podríem limitar-nos a posar els contenidors al carrer i fer una mica de propaganda per complir l'expedient, però això no seria ni seriós ni coherent», apunten les mateixes fonts.
D'altra banda, les finances de l'entitat de residus s'han ressentit de valent amb el deute acumulat de més de 600.000 euros d'un dels seus membres, Santa Susanna. Un fet que s'ha traduït en la prohibició de l'entrada de camions amb brossa provinents d'aquella població a l'espera de trobar una solució pactada perquè eixugui el deute. El futur de l'ens no està clar, malgrat que els seus responsables defensen la viabilitat del projecte mentre estudien alternatives que ajudin a equilibrar les balances.
A dia d'avui, l'Agència Catalana de Residus i la Mancomunitat admeten que la solució no és fàcil, però que cal resoldre el greuge comparatiu amb la resta de poblacions que sí que compleixen amb la llei i que separen les restes de menjar de la brossa que generen. La resposta passarà, sens dubte, pels despatxos i demanarà tant de la flexibilitat de l'Agència de Residus com de la predisposició dels ajuntaments afectats. Uns ajuntaments, però, que en major o menor mesura posen en dubte que el model actual de recollida selectiva, en especial de la fracció orgànica, sigui el més adequat «tant pel moment de recessió econòmica que vivim com pels resultats finals que se n'obtenen».
En aquest sentit, no se n'estan de recordar que després de quinze anys de campanyes i conscienciació de la recollida selectiva de la brossa «només el 30% de tota la que es genera està correctament separada». I pel que fa a la fracció orgànica, alerten que el compost que se n'extreu després d'un llarg, complexe i car procés «té una qualitat molt baixa i una sortida de mercat pràcticament nul·la».
Molt rebuig i no tant reciclatge
L'any passat els municipis que integraven la mancomunitat de residus van generar 42.766,70 tones de brossa. D'aquesta quantitat, 28.319,98 corresponien a rebuig i 14.446,73 tones eren de material que es podia reciclar. Si ho traslladem a percentatges, la diferència és encara més gran: un 66% de rebuig davant d'un 34% de reciclatge. Les últimes dades facilitades per l'Agència de Residus sobre la Regió Metropolitana de Barcelona constaten que el Maresme és, juntament amb el Garraf, la comarca que genera més residus: 1,63 quilos per habitant i dia, quan el total de Catalunya representa 1,47 quilos.
