Tot allò que el vi amaga
Vinseum ha reobert les portes al Palau Reial de Vilafranca amb una museografia que apel·la als sentits per endinsar-nos en la cultura del vi
km 0 de l'oferta enoturística
Esdevenir un referent nacional i convertir-se en el pal de paller de l'oferta enoturística del Penedès. Aquests són, ni més ni menys, els reptes que té el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vinseum, ara que ja ha reobert les portes al renovat Palau Reial de Vilafranca. «L'edifici [sotmès a una reforma integral que ha durat dos anys i mig] ha obert amb totes les garanties perquè els visitants que vinguin a veure l'exposició aprenguin i s'emocionin amb el vi i amb la cultura que l'envolta», promet el president de la junta de Vinseum, Josep Soler. L'última paraula, però, la té el públic, que no podia haver rebut millor la reobertura del museu, el 6 d'octubre. En un mes i mig, fins a mig novembre, han vist l'exposició 2.750 persones.
Vinseum endinsa el visitant en la cultura del vi i el convida a explorar la seva història i tradició apel·lant als sentits i a les emocions i els records que provoca. La museografia, dissenyada per l'arquitecte Dani Freixes, recupera peces emblemàtiques del món del vi, però també dels fons d'art i ceràmica, arqueologia i geologia de Vinseum, imprescindibles per teixir la història d'un territori marcat pel cultiu de la vinya i la producció del vi des de temps remots. Una tradició que té com a punt de partida unes llavors de vinya, carbonitzades, que es van trobar al turó de la Font de la Canya d'Avinyonet del Penedès i que daten del segle VII aC. Aquest petit tresor ens parla d'una vinya que ja era productiva ara fa gairebé 2.700 anys i no ha de passar desapercebut al visitant, ja que és una de les joies de l'exposició. Ho són també unes pintures de Josep Mirabent que reprodueixen les varietats de raïm més habituals al Penedès al segle XIX. Són varietats que es cultivaven a Europa abans que la plaga de la fil·loxera assolés les vinyes, i algunes ja no existeixen, cosa que reforça la vàlua d'aquesta col·lecció. «El fet de reconèixer les varietats de raïm és un tema molt present encara en el sector del vi; molts elaboradors estan tendint a recuperar antigues varietats que es creien obsoletes i a les quals ara se'ls veu un potencial superior al de moltes de les que han vingut de lluny», explica el director del museu, Xavier Fornos.
L'exposició, de 500 m², fa un repàs del lligam amb la terra i el passat, del procés d'elaboració del vi, de la seva comercialització, de l'impacte en la vida de la gent i dels debats al voltant del vi i de la vinya. «Volíem que fos una exposició que fes pensar, que emocionés i que deixés el visitant amb ganes de tornar i amb curiositat», apunta Soler. El punt d'inici del recorregut és al tercer pis i, a partir d'aquí, el visitant va baixant fins a passar pels diferents espais: Rebost, que és el pròleg; Tirs, una zona per descobrir els orígens mítics del vi i també què és la vinya, d'on ve i els treballs que acompanyen el seu conreu; Clos, que reprodueix el clima de foscor i silenci dels cellers; Moll, símbol del comerç i del viatge; Taula, l'espai del plaer, de la conversa i la discussió; i, finalment, Aplec, on es despleguen petites històries de vida relacionades amb la vinya, els protagonistes de les quals representen el lligam amb el territori. Una audioguia orienta el visitant per les sales i aquest pot acabar el recorregut degustant una copa de vi o cava a la taverna de Vinseum, que també obre fora de l'horari habitual del museu. El contingut de l'exposició és dens i es fa difícil absorbir-lo tot d'una sola vegada. «Hi ha una proposta de trajecte ràpid [una hora i quart], per fer-se una idea de tot el que s'explica, però es pot ampliar en funció de la curiositat de cadascú; el visitant pot venir tres, quatre, cinc vegades i descobrir sempre aspectes nous de la vitivinicultura catalana”, assegura Fornos. A banda de la taverna, el Palau té també un nou auditori i una botiga, que acaben d'omplir els 1.800 m² de superfície útil de l'edifici.
El palau de Pere el Gran
Vinseum és hereu del Museu del Vi de Vilafranca, que va néixer el 1934 i va esdevenir el primer museu d'aquest gènere a l'Estat. Amb la reobertura del Palau finalitza la primera fase del gran projecte de Vinseum, que va començar el 2006 amb la reforma de la capella de Sant Pelegrí, espai d'exposicions temporals. Es preveu que les obres acabin entre el 2015 i el 2016, amb la construcció d'un edifici de nova planta allà on ara hi ha Cal Pa i Figues, edifici contigu al Palau que s'ha d'enderrocar. El conjunt museístic, quan sigui una realitat, sumarà un total de 7.000 m².
La nova seu de Vinseum, antic palau dels reis d'Aragó, està situada a la plaça de Jaume I i és un edifici amb molta història. Fundat el 1209 i d'estil gòtic civil català, un dels seus inquilins més destacats va ser Pere el Gran, que va morir al Palau el 1285. El museu va adquirir l'edifici el 1936 i ara ha recuperat tota l'esplendor. «Durant aquests anys s'ha recopilat un fons vitivinícola únic i no tenim res a envejar a la majoria de museus del vi de la geografia europea», sentencia Fornos. L'objectiu ara és que Vinseum sigui un referent nacional de les cultures del vi, a banda d'un instrument de dinamització econòmica del Penedès i de Catalunya. L'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, no dubta sobre la vocació del museu: «Ha de ser el punt d'arrencada de tot aquest nou enoturisme, sense el qual difícilment podríem sobreviure amb la personalitat que hem mantingut fins ara.» La intenció és que Vinseum sigui també un espai dinàmic amb una programació cultural potent i diversa, de la qual ja ha començat a fer gala amb la celebració d'esdeveniments com la recent segona edició del Most, Penedès Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava.
Una inversió de 3,7 milions
La inversió per posar a punt el Palau Reial i la museografia suma 3,7 milions. Aquesta primera gran fase del projecte de Vinseum ha tingut el suport de l'Ajuntament de Vilafranca i de Caixa Penedès, però els ministeris de Foment i Cultura han fet també aportacions importants. El museu té a punt el projecte executiu i els recursos per començar la segona i definitiva fase, que implica la construcció d'un edifici de nova planta, però ha de buscar finançament per poder acabar l'obra.