Ajuts socials amb cognom autòcton

La pobresa té noms i cognoms. La veritat és que no haurien d'importar com a tals. La pobresa és un drama que pateixen persones, sigui quin sigui el cognom que tenen, i això sí que ha d'importar, i molt. La qüestió dels cognoms lligada als ajuts socials va ser tema al ple del Consell del Ripollès de dimarts al vespre. Es tractava d'aprovar les beques de menjador, com així va ser, i per unanimitat, només faltaria. El conseller comarcal socialista, Enric Pérez, també regidor a l'oposició de Ripoll i expresident del consell comarcal, va sorprendre la resta de col·legues del ple demanant que es llegissin els cognoms dels beneficiaris d'aquests ajuts. No es tractava pas de posar a ningú en evidència, ni de fer sentir ningú incòmode. Ben lluny d'això, la seva intenció va ser, tal i com va aclarir, posar de manifest que la majoria dels cognoms eren catalans. “És un exercici per fer callar rumors que corren pel carrer i que diuen que aquests ajuts van a parar sempre a les mateixes mans”, va sentenciar, fent referència a la rumorologia popular que van sempre a mans de nouvinguts.

Rumors callats, doncs. Més enllà d'aquest aclariment d'Enric Pérez, el que de veritat cal lamentar és que hi hagi famílies que tinguin problemes per deixar els fills al menjador escolar. Sort, no obstant això, que malgrat la manca de recursos de les institucions es destini un part dels pocs que hi ha a l'atenció a les persones.