I l'Estat ja en farà cas, en els seus projectes?
A grans trets, el pla territorial ordena tres àmbits. Per una banda, els espais naturals, que integra en una xarxa de connectors biològics que «per ells mateixos s'anirien reduint», justifica Nel·lo. Per altra banda, fixa la previsió de creixements urbans «per evitar la dispersió i assentar-los sobre els nuclis existents, en cap cas de manera separada». Finalment, dibuixa les infraestructures enfortint «de manera decidida la xarxa ferroviària», sobretot en l'àmbit central, on incorpora projectes com ara el Tramcamp, la línia segregada per a mercaderies o la recuperació de la Reus-Roda, i proposa solucions per a l'alliberament de la façana marítima de Tarragona i per a l'exclusió de la ciutat i de Reus de l'alta velocitat, un problema que el pla soluciona «de manera raonada». «La Y entre el corredor mediterrani i la línia Barcelona-Madrid s'ha resolt massa amunt per a les possibilitats del Camp», lamenta Nel·lo. El bypass que preveu el pla territorial ho hauria de resoldre.
Un pla que li servirà de base
Una altra cosa és que l'Estat, que té la titularitat de la majoria d'infraestructures, en faci cas. «Hem parlat de tot amb Foment, però ells en aquest moment estan fent diversos estudis –també hem parlat amb les consultories que els fan– basant-se en necessitats i lògiques de coordinació, i s'ha quedat que almenys l'estudi informatiu que facin per a cada projecte concret valorarà la proposta que en fa el pla territorial», explica Joaquim Margalef. A partir d'aquí, admet que «si n'hi ha una de més òptima, és la que es farà», fet que obligaria per exemple a modificar el pla territorial. Segons ell, en tot cas, aquest té «l'avantatge que dóna una coherència lògica a tot –la Generalitat té competències exclusives en matèria d'ordenació urbanística–, i ara almenys tindran un document amb visió territorial, una base sobre la qual poder parlar».
