Un any del pla director de la Costa Brava

Dubtes dels consistoris i dels promotors sobre com aplicar la nova normativa, més tràmits burocràtics, un recurs administratiu municipal per fer front a indemnitzacions i alerta dels col·lectius ecologistes sobre punts que han quedat al marge i on es preveu urbanitzar. Un any després d’haver-se aprovat el pla director urbanístic (PDU) de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí, diferents actors implicats fan un balanç de com ha funcionat aquest pla, que suposava que es fessin uns 15.000 nous habitatges a la Costa Brava –pràcticament la meitat dels que hi havia projectats fins llavors– i fixava, entre d’altres, nous criteris d’integració paisatgística per a edificacions en els 22 municipis del litoral gironí.

En l’administració municipal, el cas més destacat és el de l’Ajuntament de Begur, que a l’abril presentava un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) “no a la totalitat” sinó a tres llocs sectors concrets desclassificats pel PDU: el de Vancells, el rec de Fornells i es Castellet de Baix, segons explica l’alcaldessa del municipi, Maite Selva. “És un recurs per a aquests llocs concrets on teníem uns convenis urbanístics signats i perquè la Generalitat n’assumeixi les reclamacions.” Unes indemnitzacions que, segons l’alcaldessa, pugen al voltant d’un milió i mig d’euros i que el consistori no pot assumir. “Si la Generalitat ens donés les eines, segur que es podria retirar el contenciós”, diu Selva, que se sent objecte de les crítiques dels grups ecologistes que han posat, diu, Begur “en el focus mediàtic”. Selva és conscient que la urbanització en sectors que han quedat al marge del PDU no agrada, però insisteix que es tracta de “terreny urbà consolidat a què s’han donat llicències”. “Ens demanen impossibles”, hi afegeix, i puntualitza que no hi ha cap altre municipi afectat pel PDU que tingués convenis signats com en el cas de Begur. A banda de tota la polèmica generada per aquests punts, l’alcaldessa explica que l’aprovació del PDU també suposa que el consistori hagi de revisar el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) per adaptar-lo i que, en definitiva, comporta molta més feina pel que fa a donar llicències i d’altres.

Una implicació directa amb el POUM que també destaca el regidor d’Urbanisme de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifra, que explica que el municipi ha implantat ja les directrius del PDU en el POUM, que estaven revisant. Xifra afirma com potser la part més complicada del PDU ha estat la integració paisatgística, amb queixes d’alguns propietaris i promotors a l’hora, per exemple, d’acceptar que no poden construir o implantar determinades coses a casa seva. Xifra lamenta que des del consistori no es pogués incidir més en un PDU que, en el seu cas, veu “massa generalitzat”.

La complicació a l’hora d’aplicar la normativa també la destaca l’alcaldessa de Cadaqués, Pia Serinyana, que explica que, en determinats punts, aquesta normativa no estava prou clara o no donava seguretat per poder informar oportunament tant el consistori mateix com els particulars, cosa que ha generat retards en alguns tràmits. L’Ajuntament de Cadaqués també ha hagut d’atendre propietaris que no estaven d’acord amb el resultat del PDU i, en aquests casos, explica Serinyana, es deriven directament a la Generalitat. “A nosaltres ens ha afectat molts sectors, però tampoc hi ha hagut molta repercussió. Sí que hi ha sectors conflictius, com ara el de sa Guarda, que ha tingut al·legacions dels propietaris”, explica l’alcaldessa que, de totes maneres, es mostra partidària del PDU. “El vam veure bé des d’un principi”, diu, i en destaca “la part positiva que representa un creixement sostenible”. Un objectiu final que també és aplaudit per l’alcalde de Tossa de Mar, Ramon Gascons, que reconeix que amb el PDU hi ha un procés administratiu “una mica més llarg”, un tràmit “que abans no hi era” i que, evidentment, ha suposat més feina, “però, en contrapartida, el poble en surt beneficiat per tot el que s’ha protegit”, diu l’alcalde de Tossa, que hi afegeix: “L’esforç compensa el resultat.”

El desconcert en l’aplicació de la normativa també es destaca des d’un altre sector implicat. Miquel Bosch, president del Gremi de Promotors i Constructors d’Edificis de Girona, explica que va ser sobretot al principi que “ningú no sabia què es podia fer” i que aquest darrer any ja s’ha clarificat tot més. “El que volíem era una normativa clara”, diu Bosch. Preguntat sobre si hi ha hagut molta afectació en el sector, explica que és molt difícil saber quants propietaris poden haver denunciat la seva situació, així com en quant es poden haver quantificat les pèrdues en el sector.

Des d’una perspectiva molt diferent, la plataforma SOS Costa Brava ja va considerar, des d’un bon inici, que el PDU era “insuficient” per aturar els projectes urbanístics i, ara, un any després, considera que “no s’ha vist cap canvi real” i que els impactes urbanístics “encara són brutals”. En aquest sentit, SOS Costa Brava fa una crida als ajuntaments perquè, a banda d’adaptar-se al PDU, protegeixin la costa. Eduard de Ribot, de la plataforma, hi insisteix: “Allà on el PDU no va actuar no impedeix que els ajuntaments puguin protegir altres zones. Per això SOS Costa Brava demana als ajuntaments que preservin totes les pinedes, tots els pulmons verds que queden a les poblacions”, que serien una seixantena, segons els seus càlculs. La plataforma és especialment crítica amb Begur, que considera que “està destruint tota la seva costa”, però també amb els cinc municipis que es van escapar de la revisió de la sostenibilitat, com és, per exemple, Platja d’Aro, on hi ha prevista l’ampliació de la marina. Aquests són només dos exemples de la gran activitat que manté avui la plataforma per protegir la costa de la urbanització.