Sense solució de consens per al trànsit d’Olot i les Preses
Portaveus d’entitats defensores i opositores de les variants d’aquests municipis coincideixen en la diagnosi, però no en les solucions
Assenyalen que cal un nou model de mobilitat, però les plataformes veïnals les volen
Tothom ho té clar: Olot i les Preses tenen un problema amb el trànsit, que no només s’ha incrementat fruit del creixement del parc de vehicles d’acord amb l’evolució demogràfica, sinó també com a resultat de l’obertura del túnel de Bracons. La solució, tot i que no tothom la té clara ni de bon tros, n’hi ha una que aglutini una unanimitat d’adhesions. Això és el que va quedar palès ahir a la seu a Olot del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, on la delegació Garrotxa-Ripollès va fer seure en una mateixa taula els portaveus d’entitats que aglutinen majoritàriament els detractors i els defensors de la construcció de les variants d’Olot i les Preses, tenint en compte que aquesta última afecta també territori de la Vall d’en Bas. Hi havia Salvem les Valls; No és un vial, és un carrer!; Les Preses 2020-2030; el Tren-Tram Olot-Banyoles-Girona, i l’AFA de l’escola Pla de Dalt d’Olot.
La sessió s’emmarcava dins el Cicle Mobilitat amb el qual el COAC vol posar sobre la taula, en un context preelectoral, el debat de la realitat actual i dels projectes previstos de futur en matèria de mobilitat a la comarca, i es va iniciar amb la conferència La percepció de la carretera: una hodologia contemporània, a càrrec del geògraf Narcís Sastre, on va aportar referents i nocions bàsiques sobre disseny, imatge i percepció de les carreteres, també basant-se en la pluralitat d’usuaris que les utilitzen.
Raül Vall, portaveu de la coordinadora Salvem les Valls, va defensar que cal un model de decreixement del trànsit de vehicles, una posició que va remarcar que l’entitat defensa des dels seus inicis del no rotund a l’eix Vic-Olot. Segons ell, ara s’ha demostrat que tenien raó a la vista de la problemàtica ambiental i de canvi climàtic actual i de crisi energètica.
Antoni Fité, de la plataforma ciutadana No és un Vial, és un carrer, d’Olot, va recordar que fa més de trenta anys que s’hauria d’haver construït la variant o una circumval·lació a la ciutat i que, mentrestant, els veïnes dels barris que vertebra l’avinguda Sant Jordi han de suportar un trànsit que s’ha incrementat i que els passa a tocar de la porta de casa. “A una banda hi tenim el túnel de Bracons, i a l’altra, l’autovia A-26, i nosaltres som l’enllaç, tot i només ser un carrer”, va indicar. Bosco Plans, de l’AFA de l’escola del Pla de Dalt d’Olot, va manifestar la preocupació de més de 400 famílies per les “autopistes” del davant d’alguns centres educatius com el que representava. Hi va afegir que estan adscrits al moviment la Revolta escolar, que promou una mobilitat nova, sostenible i sobretot que defuig assumir amb passivitat la preeminència del vehicle dels últims 40 anys.
El pediatre Ferran Campillo, en nom de la plataforma que promou un tren tram entre Olot i Girona, va remarcar que la situació actual aboca la societat cap a una mobilitat amb menys trànsit de cotxes i camions. “El preu del combustible està convertint el cotxe en un transport de luxe”, va dir, tot recordant que el finançament europeu es canalitza ara cap a la construcció d’infraestructures de mobilitat sostenible. Campillo va recordar que un de cada tres nous casos d’asma infantil està causat per la qualitat de l’aire, i que un de cada tres infants de la Garrotxa presenta excés de pes majoritàriament pel sedentarisme. “Un sensor de l’institut escola La Greda, que és al costat del vial nord, ha determinat que la qualitat de l’aire és quatre vegades pitjor que el de la ciutat de Barcelona”, va indicar.
I, finalment, Pau Terradellas, portaveu de Les Preses 2020-2030, va defensar que els veïns del seu poble no poden suportar més l’increment de trànsit que han patit durant els últims anys, i va reclamar la construcció d’una variant, dimensionada perquè sigui el menys agressiva possible amb el territori. Es va mostrar a favor de debatre i construir un nou model de mobilitat, però amb propostes concretes sobre la taula.
LES FRASES
Dissenyar carreteres amb criteris paisatgístics
J.C
El viaducte que dona accés als túnels de Castellfollit de la Roca, a l’autovia A-26 (eix pirinenc), es va construir amb criteris estrictament funcionals, sense tenir en compte els criteris paisatgístics. És un dels exemples que va posar ahir el geògraf i màster en medi ambient Narcís Sastre en la conferència prèvia a la taula rodona de les entitats, per reivindicar que els projectes de les noves infraestructures viàries es facin amb una aproximació al paisatgisme.
Sastre va aprofitar l’exemple de la mateixa via per remarcar la importància d’analitzar amb profunditat la necessitat d’una nova infraestructura i, en cas positiu, quines són les dimensions que ha de tenir, ja que, segons el seu criteri, l’autovia A-26, que connecta Olot amb Besalú i on hi ha el viaducte de Castellfollit de la Roca, està massa dimensionada per a una mitjana de 8.000 vehicles que registra diàriament.
Narcís Sastre va posar d’exemple com a manual de bones pràctiques en aquest àmbit el pla d’autopistes que l’Estat francès va activar als anys noranta, en què abordava els projectes amb perspectiva paisatgística. “Es feien des de l’òptica de construir paisatge. Per citar algun detall, no feien un pont funcional, de formigó pur i dur, sinó una estructura que aportés valor paisatgístic i, fins i tot, icònic amb referències històriques, artístiques, etc., passos de fauna... és a dir, feien uns projectes en què tenien en compte una percepció no només dels usuaris dels vehicles”, va indicar.
De fet, la integració paisatgística i el mínim impacte ambiental són dos aspectes amb els quals tant defensors com detractors de les variants d’Olot i les Preses es posen d’acord. En el cas dels detractors, ho defensen si s’acabessin duent a terme les obres.
