Front a Sant Cugat per legalitzar Sol i Aire

El 2012 es va iniciar un procés per protegir els espais naturals del parc de Collserola, delimitar els seus usos públics, definir les seves infraestructures viàries, les activitats a desenvolupar, el tractament hidrogràfic, el manteniment del patrimoni arquitectònic històric i cultural, però que també havia de servir per delimitar-ne les edificacions i incloïa l’eliminació progressiva de les construccions que s’hi havien aixecat il·legalment en dècades anteriors. El llarg procés acabat el 6 d’abril del 2021 amb el vistiplau final del govern de la Generalitat al pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) i la modificació del pla general metropolità (PGM) va encendre l’alarma del nucli de Sol i Aire, amb poc més de 130 habitants i 65 edificacions, ja que els deixa com a espai de regulació especial (ERE) en terrenys forestals i no urbanitzables amb la possibilitat de desaparèixer.

En aquest context, l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar una moció per unanimitat per garantir la “pervivència d’aquest nucli” i aconseguir que Sol i Aire “sigui reconegut com un nou enclavament legal a l’interior del Parc de Collserola”. Un reconeixement que depèn del treball conjunt amb l’entitat veïnal per aconseguir aquest estatus i consensuar una estratègia perquè tingui el vistiplau de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el govern de la Generalitat, que són els que finalment ho hauran d’autoritzar.

Per aquest motiu, dijous es va constituir una comissió encapçalada per l’alcalde, Josep Maria Vallès, per validar la consolidació legal de Sol i Aire. Està formada per 18 persones, amb nou representants de les formacions polítiques i del govern, quatre de l’associació de veïns, un del grup Joves de Sol i Aire i la de l’exalcalde (1999-2010) i exconseller de Territori (2010-2012) Lluís Recoder, en aquest cas, però, en qualitat d’advocat de l’entitat veïnal. La completen un arquitecte i un professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (Etsav), a qui el consistori ha encarregat un informe mediambiental que especifiqui la relació de Sol i Aire amb la cura del parc, com pot contribuir a preservar el seu entorn natural, i també pugui proposar alguna fórmula per a la seva legalització. A l’abril, en un debat que es va fer als carrers de Sol i Aire, la que tenia més consens de les formacions era la de proposar modificar el pla perquè es consideri un “enclavament estratègic”.

La qualificació d’ERE que preveu requereix l’aprovació d’un programa d’actuació que ha de garantir els instruments de gestió “pel retorn del sòl a les condicions naturals anteriors a la construcció de les edificacions i la seva extinció, amb els terminis, les fases, els processos d’actuació, els recursos econòmics necessaris”, recull (PEPNat). L’Ajuntament pot promoure accions dins el programa d’actuació de l’ERE, en el qual participen l’òrgan gestor del parc, de l’AMB i la Generalitat, i del qual han de sortir instruments de gestió per retornar el sòl a les condicions naturals anteriors, com per exemple plantejar drets de tempteig i retracte i el dret de superfície. Ha d’adoptar, però, mesures socials i de gestió que permetin garantir el dret a l’habitatge.

El PEPNat es va aprovar a l’AMB amb vots a favor de Compromís i Acord per Torrelles, ERC, En Comú Podem i el PSC, mentre que el PP, Cs, Barcelona pel Canvi i Junts hi van votar en contra, i Ara Decidim Ripollet i Guanyem Badalona en Comú es van abstenir.

La regularització de Sol i Aire és una demanda històrica que va provocar demandes judicials entre els veïns i el consistori quan governava Joan Aymerich.