Urbanisme

La benzinera sobre el monestir

Campanya per treure la gasolinera de l’Arrabassada per recuperar les ruïnes de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

Des del 2020 “és més difícil” fer-la fora perquè es va modificar el planejament i va deixar d’estar en un àmbit forestal

L’Ajuntament avalua la proposta, que els veïns volen lligar a un pla director per recuperar camins de Collserola

Tedèum de 95 octans.

A sota de la benzinera Meroil de la carretera de l’Arrabassada hi ha el que queda de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Un grup de veïns de Sant Genís dels Agudells, amants de Collserola, ecologistes i estudiosos del patrimoni, reclama que la gasolinera se’n vagi per tal de recuperar les restes arqueològiques, dignificar-les i fer-les visitables.L’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron vol que es restableixin els camins històrics que conduïen al recinte monacal i que l’indret estigui en sintonia amb l’entorn del parc natural. “Ho intentem recuperar també pel que representa per al barri de Sant Genís dels Agudells, creat per al·luvió, gairebé rural fins a la segona meitat del segle XX, que està necessitat de senyals d’identitat”, assegura un dels portaveus de l’entitat, Lluís Jordà.

La benzinera s’hi va instal·lar durant la dictadura, als anys seixanta. De fet, la mateixa carretera de l’Arrabassada, construïda en aquest tram entre el 1870 i el 1875, va passar pel bell mig del clos monacal, de manera que queden fragments del monestir a una banda i a l’altra de la via. L’antic hotel San Jerónimo, avui també en ruïnes, era l’antic hostal del monestir.

Durant dècades, l’entorn va ser utilitzat com a abocador incontrolat i la runa colga bona part de l’espai arqueològic. “Són moltes les anomalies acumulades, però el que és clar és que hi ha elements visibles”, constata Jordà. Sense anar més lluny, s’observen un fragment d’un dels contraforts de l’edifici i una de les façanes laterals volades al pendent de la muntanya. Calculen que a sota hi ha almenys dos pisos per excavar. El darrer any, d’acord amb el consorci del parc natural, han fet tasques de neteja a la zona de l’antiga granja del monestir i n’han recuperat el perímetre. Han quedat al descobert restes de fins a dos metres d’alçada.

L’entitat va reclamar, el maig passat, al districte d’Horta-Guinardó la sol·licitud perquè elabori un pla director per recuperar l’entorn des d’un punt de vista natural, paisatgístic i arqueològic, amb el condicionament de camins que trenquin la barrera que constitueix l’Arrabassada per accedir a la serra. En un consell de barri recent, va entregar un informe amb un seguit de criteris a tenir en compte a l’hora d’abordar el pla director, que passen per restaurar, identificar i senyalitzar les restes, preveure l’adquisició dels terrenys de propietat privada i “fer un plantejament de futur, immediat, sobre la viabilitat i lògica de l’existència d’una benzinera en la seva disposició actual, sobre un indret d’alt valor arqueològic i dintre dels límits del parc natural”.

Fonts municipals corroboren que han rebut la proposta de l’associació i l’estan avaluant. El Servei d’Arqueologia de Barcelona va encarregar, poc abans de la pandèmia, a l’arqueòleg Emiliano Hinojo que fes un inventari dels jaciments que hi ha al vessant barceloní de Collserola per incorporar-los a la Carta Arqueològica. “El monestir constava en l’inventari del consorci, però enlloc més. Sabien que hi era, però no el tenien inventariat. A partir de la prospecció que vaig fer, el van incloure a la Carta Arqueològica perquè quedés protegit si en algun moment volen fer una ampliació de la benzinera. Perquè, si està inventariat, quan demanen llicències d’obres salta l’alarma i s’ha de fer una excavació”, explica Hinojo.

Per la seva part, Juli Fontova, portaveu del col·lectiu ecologista Agudells, demana que, mentre no s’elabora el pla director, s’instauri una moratòria sobre qualsevol eventual ampliació de la gasolinera.

L’aspiració de fer fora l’estació de servei de combustible de sobre el monestir “és més difícil” que es faci realitat avui que fa cinc anys, segons la cap de l’oficina de territori del consorci del parc, Idoia Martín. Amb la modificació del pla general metropolità (PGM) aprovada el 2020, la benzinera es va consolidar. Anteriorment, estava en fals, ja que la qualificació del terreny on s’assenta era forestal. Però, aquell any, es va canviar el planejament, i “la realitat d’avui és que la benzinera està en la qualificació que li toca”, anomenada de clau 9, de protecció de sistemes de Collserola. És a dir, si la propietat volgués fer qualsevol ampliació no podria trepitjar terrenys del voltant, que sí que són forestals.

La de l’Arrabassada no és l’única gasolinera del parc. N’hi ha dues. L’altra és la dels túnels de Vallvidrera. A més, a l’espai de transició entre la zona urbana i el parc, n’hi ha dues més, a la carretera Sànson, a Sant Feliu de Llobregat, i a l’autopista C-58, a Montcada i Reixac. La modificació puntual del PGM prohibeix implantar-ne de noves al parc. Pel que fa a les dues existents, el document estableix per a les actuacions d’intervenció i manteniment l’obligatorietat d’adequar-se a les directrius de protecció ambiental establertes pel parc, segons recalquen fonts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Pel que fa al monestir, recorden que el pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc (PEPNat 2021) n’identifica les ruïnes ubicades a l’altre costat de la carretera, segons l’establert per la subdirecció general de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la direcció general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat.

Les mateixes fonts afirmen que, en qualsevol cas, la declaració de parc natural i la modificació del PGM habiliten les administracions implicades, mitjançant el consorci, a fer les actuacions necessàries per al manteniment i la recuperació dels valors naturals, paisatgístics i patrimonials del parc.

I la benzinera què hi diu? La propietat subratlla que es tracta de terrenys privats i que la seva intenció és que la gasolinera es quedi on és, sobre el monestir.

Vestigis a Martorell des del 1958

La diàspora d’elements de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron passa per Martorell. El Museu Municipal Vicenç Ros té peces exposades adquirides per aquest industrial, promotor cultural i exalcalde de la ciutat pagades de la seva butxaca. Les va donar al museu l’any 1958. Des de l’equipament desconeixen, ara com ara, a qui o a través de qui va comprar Ros les peces, i també el que van costar. Només disposen d’una fotografia que deixa constància gràfica de l’arribada de les peces al museu, l’1 de maig d’aquell any. Es tracta d’una gàrgola, un capitell gòtic, una clau de volta amb escut, un senyal de salvaguarda reial i una pedra commemorativa de construcció amb escuts de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, dels segles XIV i XV, una cartel·la del XVII o el XVIII i una làpida sepulcral. El monestir va ser fundat el 1393 per un petit grup de vuit monjos de la Safor, al País Valencià, per voluntat de la reina Violant de Bar, esposa de Joan I. És un dels monestirs de fundació reial de Barcelona, com el de Pedralbes, nascut a instàncies d’Elisenda de Montcada. Va entrar en declivi amb la desamortització de Mendizábal. Dels dos monestirs jerònims que hi ha a Catalunya, és l’únic de fundació reial. L’altre, el de Sant Jeroni de la Murtra, va ser fundat amb l’ajut del comerciant Bertran Nicolau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.