Taula Eix Pere IV: deu anys de lluita urbanística i social
Va néixer l’any 2014 per dinamitzar el carrer Pere IV i retornar-li la funció d’eix essencial del barri del Poblenou
La taula va ser pionera a proposar l’arquitectura del “mentrestant” i ara reclama equipaments culturals i socials
El carrer havia estat ignorat per tots els planejaments urbanístics, fins i tot pel pla Cerdà
El carrer Pere IV de Barcelona té 3,7 quilòmetres de llargària i uns 30 metres d’amplada, i travessa tot el Poblenou. Aquest carrer comença a tocar de la Meridiana, al sud, i mor a prop del Besòs, al nord. De fet, és l’antiga carretera a Mataró i uneix directament el parc de la Ciutadella amb les ribes del riu que separa Barcelona de Sant Adrià. Ha estat una via històrica i té encara un dels patrimonis fabrils més ben conservats de la ciutat. Segons recollia ara fa prop de nou anys l’historiador Salvador Clarós, el carrer va ser projectat l’any 1763, sobre el traçat de l’antic camí ral, i va ser creat com la via d’entrada i sortida de Barcelona en direcció a Mataró. Quan el 1860 la trama ortogonal de Cerdà va estructurar l’actual barri, la carretera va continuar fent el paper d’eix vertebrador.
Al llarg del carrer i al llarg dels segles, en aquesta via s’hi van construir algunes de les fàbriques més emblemàtiques de la Barcelona industrial: la d’acabats de teixit dels Ricart; Can Casas i Jover; la Constructora Field SA; la Johnston, Shields and Co (més coneguda com L’Escocesa), o la gran fàbrica de productes de cautxú Klein i Cia.
A més, el carrer es va consolidar com l’artèria cultural i social que donava vida als milers de treballadors que omplien les fàbriques del barri. S’hi van construir habitatges i comerços i hi van aparèixer tota mena d’entitats socials i recreatives, com ara una filial de la cooperativa La Flor de Maig, l’Ateneu Colón i la cooperativa de consum La Pau i Justícia als Quatre Cantons, que ara és la seu de la companyia de teatre Sala Beckett.
Segons recorda Clarós, aquest eix tan essencial per a la història del Poblenou va ser ignorat pels planejaments urbanístics –entre altres, el del mateix Ildefons Cerdà–, que van obviar el seu traçat històric i el van desdibuixar al llarg del seu recorregut, fins a l’extrem que l’arquitecte Jean Nouvel el va escapçar totalment en el seu disseny del parc del Centre del Poblenou.
El fet que, ja entrat el segle XXI –concretament l’any 2014–, el carrer Pere IV fos un llenç en blanc pel que fa a urbanisme i a estructura social va fer que diversos sectors del territori, des de l’associació de veïns i veïnes del Poblenou fins a nombrosos veïns i veïnes del territori, cooperatives i entitats diverses, i altres actors socials decidissin organitzar-se per fer un seguiment crític del pla urbanístic 22@. Així va néixer la Taula Eix Pere IV, que tenia com a objectiu fer un seguiment de la reurbanització del carrer Pere IV, la dinamització de tot el seu entorn vetllant per recuperar espais degradats, abandonats i buits, i promoure noves iniciatives econòmiques basades en l’impuls del cooperativisme i de les economies solidàries, mirant de recuperar i rehabilitar el patrimoni industrial, solars i locals comercials per a usos que beneficiessin el veïnat i projectes de barri.
La crisi del 2008 havia deixat –entre moltes seqüeles– la necessitat de trobar altres mecanismes per finançar la construcció d’immobles i per poder fer front a la recuperació o rehabilitació d’espais. La taula va aconseguir que el juny del 2015 comencessin les obres de reforma del carrer. Segons assegurava Clarós aleshores: “Deixarà de ser una carretera i es convertirà en un eix cívic, però no seran suficients per a la transformació que realment necessita aquesta via i els carrers amb què limita.”
Pioners en el “mentrestant”
La Taula Eix Pere IV va ser pionera aleshores proposant una ocupació transitòria dels espais vacants (solars, edificis industrials buits, plantes baixes desocupades...) amb iniciatives d’interès social, cultural i activitats comercials d’àmbit local. Les propostes veïnals s’inspiraven en el treball fet per Destiempo Urbano, una plataforma de treball i investigació de processos urbans que defensava la reprogramació temporal d’espais vacants o obsolets. El projecte de Destiempo Urbano Pere IV, eix ciutadà, d’Elia Hernando, va obtenir el premi de l’Institut Cerdà del 2014. Amb el lema Cooperar per fer ciutat es van buscar acords amb propietaris, tant públics com privats, per a la cessió temporal mitjançant pactes que garantien el benefici mutu de les parts.
Ara que han passat deu anys d’aquella iniciativa, al carrer Pere IV i els seus entorns s’està acabant la plena execució d’habitatge i també la remodelació urbanística. El carrer ha deixat de ser aquella carretera mal asfaltada que era a principi de segle i ara presumeix de tenir un carril bici de dues direccions, arbres amb escocells on es cultiven flors i unes voreres a l’altura de la calçada, amb un aspecte semblant al d’un passeig. L’objectiu per al qual va néixer la taula està gairebé acomplert, doncs, però Clarós, que ja no és a primera línia de l’acció veïnal, assegura que hi ha encara molta feina a fer, sobretot en l’àmbit social.
Així ho certifica l’actual tècnica de la taula, Jimena Briceño, que explica que l’entitat és actualment una plataforma veïnal amb entitats cooperatives, persones, associacions i col·lectius que manté viva algunes reivindicacions estratègiques en el territori. Entre els seus eixos de reivindicació hi ha la defensa per al barri del patrimoni del complex fabril de Can Ricart; aconseguir la plaça Manel Andreu –antic activista del Poblenou–; la dinamització veïnal de la placeta de Can Ricart amb activitats; la defensa del passatge Trullàs/jardí de les Papallones; l’Espai Perequartu i la nau annexa (dins de Can Ricart), espais de promoció de l’economia solidària i cooperativa, i reclamar el Casal Ca l’Isidret per al barri, la gestió comunitària, i menjador i cuina comunitaris també a Ca l’Isidret.
