Lloguer sota control
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya identifica 271 municipis on s’aplicaran les mesures per a la contenció dels preus del lloguer. Entre altres límits, un pis no podrà superar el preu que ha tingut els darrers cinc anys.
El 90% de la població catalana viu en municipis on el preu mitjà del lloguer està per sobre del 30% dels ingressos de les famílies.
Catalunya ha estat pionera en mesures de contenció de lloguer d’habitatges. El Parlament va aprovar el 2020 una llei de regulació dels preus dels lloguers, la primera que es feia a l’Estat. Però el Tribunal Constitucional espanyol la va tombar. L’any passat, però, el govern espanyol va impulsar una llei d’àmbit estatal que recull, bàsicament, les mateixes mesures que havia previst la norma catalana.
Un any després de la seva entrada vigor, Catalunya és l’únic indret de l’Estat on aquesta llei s’ha començat a desplegar.
De moment, la secretaria general d’Habitatge del govern català ha identificat els 271 municipis que es troben en una situació d’emergència per la manera com s’hi han disparat els preus dels lloguers. En un primer moment, i arran de la llei preparada el 2020, ja s’havien declarat 140 municipis en aquesta situació, entre els quals hi havia pràcticament totes les ciutats de més de cent mil habitants. Aquesta primavera, el govern català ha ampliat la xifra de municipis amb el lloguer protegit amb 131 més, incloent-hi zones turístiques que en un primer moment no s’havien previst, i zones que entre el 2020 i ara han vist com també els ha començat a afectar, com un efecte dòmino, els grans increments en les zones del país amb el mercat del lloguer tensat. Així, actualment la mesura del topall als lloguers afecta pràcticament tot el país, ja que als 271 municipis on s’aplicarà hi viuen més de set milions de persones, el 90% de la població.
Municipis tensats
Per escollir aquests municipis, el govern ha tingut en compte si el cost mitjà dels lloguers o hipoteques en aquestes poblacions supera el 30% dels ingressos mitjans de les llars, i si el preu de compra o lloguer de l’habitatge ha pujat almenys tres punts per sobre de l’increment de l’IPC en els darrers cinc anys. El 90% de la població catalana viu en municipis on està passant això.
En aquests municipis, des del 16 de març del 2024 (data d’entrada en vigor de la declaració), s’hi apliquen les mesures incentivades de contenció dels preus del lloguer en relació amb la limitació de la renda del contracte, que haurà d’ajustar-se a la del contracte anterior, si aquell contracte es va fer durant els darrers cinc anys, o bé a l’índex del Sistema Estatal de Referència de Preus de Lloguer d’Habitatge. En els casos de grans tenidors, definits com aquells que siguin propietaris de més de cinc habitatges al territori. Aquest índex de referència de preus també s’aplicarà en el preu del lloguer dels pisos que no han estat llogats en els últims cinc anys.
Per calcular l’índex de referència del preu de lloguer s’aplicarà a cada habitatge tenint en compte diversos factors: l’estat de l’habitatge, la seva superfície, l’any de construcció, si té ascensors, si està moblat, la qualificació energètica i altres serveis que pugui tenir l’habitatge.
On consultar l’índex
Tot i que la Generalitat disposa del seu propi índex de lloguer, elaborat a partir de la normativa de l’any 2020 que el Tribunal Constitucional va anul·lar amb posterioritat, al web de l’Agència de l’Habitatge es pot consultar, amb caràcter informatiu i no vinculant. En canvi, al web del Ministeri de l’Habitatge i Agenda Urbana hi ha una calculadora de l’índex estatal del lloguer. Posant-hi l’adreça de l’habitatge, o la seva referència cadastral, l’aplicació ens diu a quin preu se situa aquest l’índex per a aquest habitatge concret, dins d’un marge de mínim i màxim que depèn d’altres variables com l’estat de conservació o la qualificació energètica.
Amb aquesta limitació al preu del lloguer, l’administració intenta aturar l’alarmant pujada de preus de lloguer que han experimentat molts municipis del país en els darrers cinc anys. Si els pisos pertanyen a grans tenidors o no ha estat llogat en els darrers cinc anys, el seu preu queda fixat per un mecanisme que intenta congelar els preus actuals i aturar el ritme ascendent imparable. L’esclat dels preus havia començat a Barcelona, però s’ha estès ràpidament al conjunt del país. Durant els pròxims anys es podrà comprovar si la mesura resulta eficaç.
