URBANISME
La construcció de pisos nous repunta un 40% i suma la millor dada de la dècada
Tarragona (+70%) i Barcelona (+50,4%) son les demarcacions on ha crescut més l’edificació
L’espera mitjana per una llicència d’obra és de 7,45 mesos
L’edificació d’habitatges nous repunta un 40% a Catalunya la primera meitat del 2024 i assoleix els 10.394, la millor dada dels últims deu anys, segons les dades dels visats publicades pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) aquest dimarts. Els habitatges representen el 76% de la superfície visada en el primer semestre i creixen sobretot a les demarcacions de Barcelona (+50,4%) i a Tarragona (+70%). Tot i aquesta tendència positiva, el COAC ha denunciat que l’espera mitjana per una llicència d’obra és de 7,45 mesos, molt per sobre dels tres mesos que marca la llei.
Les dades presentades pel COAC s’extreuen dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres noves i intervencions en edificis existents i constitueixen “les dades més fiables d’allò que en un futur immediat es construirà al territori”. En el mateix període, la superfície total visada a Catalunya ha augmentat un 14,8% en relació amb l’any passat, fins als 2.603.821 metres quadrats. D’aquesta manera, es tanca un tercer semestre seguit de creixement positiu arribant a superar així les xifres semestrals anteriors a la pandèmia. El nombre total d’expedients ha baixat lleugerament, fet que indica que els projectes “cada cop són més grans”.
“Estem, amb diferència, davant del millor semestre dels últims anys en habitatges nous, estem amb un compliment del 65% de tots els habitatges que vam visar l’any passat. Si la tendència es manté igual, estaríem més a prop d’aquells 25.000 habitatges de nova creació que demanava el pla sectorial de l’habitatge”, ha dit la directora general del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Sònia Oliveras. Algunes de les obres visades més importants de la primera meitat de l’any, s’han concentrat al Camp de Tarragona amb l’Hospital General de Tarragona de 27.000 metres quadrats, dos edificis d’habitatges de 192 habitatges a la capital tarragonina de 23.700 metres quadrats, la reforma d’un hotel al Vendrell amb gairebé 18.000 metres quadrats i a una promoció d’habitatge de protecció oficial de 12.500 a Reus.
A Barcelona, s’han visat tres grans promocions d’habitatges de 234, 116 i 88 pisos cadascuna. A Catalunya Central, un dels projectes més grans ha sigut una residència d’estudiants a Vic amb 18.000 metres quadrats. A Girona, ha destacat el projecte de més 84 habitatges a Girona i de 82 a Platja d’Aro. A Lleida, s’han visat diversos expedients que sumen 200 habitatges.
Impuls dels pisos
Així doncs, l’augment s’explica principalment per l’impuls dels habitatges de nova creació, que es concentren sobretot a la demarcació de Barcelona, amb 7.301 habitatges, i Tarragona, amb 913. Lleida, amb 400 habitatges visats, creix un 36%, i Comarques Centrals un 12,4% amb 471 habitatges. Girona, amb 1.247 habitatges visats, es manté molt similar a les xifres del mateix període de l’any passat, quan es van visar 1.251 habitatges, i Ebre, amb 62 habitatges, baixa un 6%, però correspon a una diferència de tan sols 4 habitatges
A les comarques barcelonines, el nombre d’habitatges de nova creació es concentra fora de la capital, amb 6.028 habitatges de nova creació visats. Les ciutats amb més activitat han sigut el Prat de Llobregat, Gavà, Cerdanyola i Barberà del Vallès. La ciutat comtal, amb 1.273 habitatges nous, ha experimentat un creixement del 439,4% amb relació al primer semestre de l’any anterior que va ser “especialment dolent” i en el qual només es van visar 236 habitatges de nova creació.
Poca rehabilitació
A més, també han posat sobre la taula que la rehabilitació està “estancada” després de patir un retorcés en la superfície de reforma visada d’un 1% en comparació amb el primer semestre de l’any passat. Les demarcacions que han concentrat la davallada han sigut Barcelona (-20,7%) i Girona (-13,4%). Segons el Col·legi d’Arquitectes, aquestes dades mostren el “poc impacte” dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation.
La tendència a la baixa només es reverteix a Lleida, on s’ha notat un “canvi en els últims anys” i la rehabilitació ha anat guanyant pes sobre el total, segons ha dit la directora del Col·legi d’Arquitectes. “Com a societat hem de ser conscients que hem de rehabilitar el parc públic existent”, ha afirmat el degà del COAC, Guillem Costa, que ha insistit en la necessitat de fer reformes integrals i no només renovacions energètiques. Precisament, aquestes reformes energètiques són les que es financen amb fons europeus.
Massa burocràcia
A més, els arquitectes han fet una crida a millorar la tramitació de llicències, un problema que “preocupa molt” i que s’ha agreujat des de l’esclat de la pandèmia. En total, el temps d’espera mitjana és de 7,45 mesos per a obtenir una llicència d’obres i de 3,5 setmanes per a reunir-se amb un tècnic municipal. “Hi ha fórmules de col·laboració público-privada que podrien ajudar molt a millorar i alleugerir aquests tràmits que tenen un fort impacte per l’economia del país”, ha dit Costa.
