Teixint les mil possibilitats futures de la Colònia Sedó

Diversos elements fan de la Colònia Sedó un espai únic en el mapa del patrimoni industrial de Catalunya. Aquesta colònia tèxtil, al municipi d’Esparreguera, va ser una de les més “emblemàtiques i representatives de Catalunya”, com destaca la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, en el volum La Colònia Sedó d’Esparreguera, escrit el 2022 per la doctora Gràcia Dorel-Ferré per difondre la història d’aquest espai entre el públic general. I en el mateix monogràfic, el director del museu de la colònia tèxtil, Jaume Perarnau, en destaca els motius: per la seva llarga pervivència, ja que es va crear el 1846 i va tancar, la fàbrica, el 1979. Perquè va ser “la colònia tèxtil més completa i autosuficient de les construïdes al país, i per haver pogut mantenir, amb múltiples dificultats, molts dels destacats i singulars elements patrimonials”. Molt especialment, el complex sistema d’aprofitament energètic a partir de la utilització de l’aigua del Llobregat, amb un conjunt de conduccions, preses, canals, aqüeductes i turbina –va tenir la turbina més gran d’Europa de finals del segle XIX–, un sistema que forma el principal eix temàtic del museu, el qual està incorporat com a secció en el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Mnatec). La colònia, a més, forma part de la Ruta Europea del Patrimoni Industrial.

L’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, exemplifica com de rar i valuós és el patrimoni que s’hi conserva. Un grup de ciutadans i entitats que defensen el patrimoni de la Colònia Sedó va viatjar amb una delegació municipal a Escòcia, a visitar la colònia de New Lanark. “És un referent en recuperació patrimonial a partir de la col·laboració pública i privada, una cultura anglosaxona que aquí no tenim.” Quan la delegació d’Esparreguera els va mostrar la publicació de Dorel-Ferré, “van quedar astorats en veure que es conserva l’aqüeducte en perfectes condicions, també la turbina, així com una canalització de més de quatre quilòmetres que porta l’aigua del Llobregat fins al pendent d’aigua que donava vida a la turbina, i també les columnes”. Una colònia, doncs, destacada per la seva conservació, les seves dimensions i també el seu potencial, segons assenyala Jurado.

La Colònia Sedó no és un espai museïtzat, bonic però sense vida, sinó un recinte amb activitat industrial i una part residencial. L’activitat econòmica industrial, en mans d’una junta de propietaris industrials, té encara un marge de creixement, però és notable, “amb indústria de tota mena, certes empreses capdavanteres, del sector tecnològic i audiovisual”, explica l’alcalde, que destaca la presència de l’estudi de l’escenògraf Joan Jorba. Pel que fa als habitatges, s’han vist reduïts a mig centenar escàs, propietat de l’Incasòl, quan hi van arribar a viure 2.000 treballadors en una estructura de poble, amb una església, que encara es conserva, i activitat comercial i cultural. “Hi ha molt habitatge buit i molt que ni tan sols està en condicions per ser habitat”, explica l’alcalde.

Són diversos els agents implicats en la defensa de la Colònia Sedó. Administracions com els ajuntaments d’Esparreguera i Olesa, i la Diputació. També l’Estat reconeix el seu valor, segons Jurado. Entitats com l’Associació Colònia Sedó i el Centre d’Estudis Comarcals, i també la junta de propietaris industrials. I, per descomptat, el Mnatec. El consistori està treballant per crear un model de coordinació, de governança, entre els diversos agents, amb l’objectiu de definir una estratègia per dibuixar el futur de la colònia. La Generalitat és present al recinte d’Esparreguera a través de l’Incasòl, propietari dels habitatges, però l’alcalde li demana més implicació. “L’anterior govern equiparava d’alguna manera la Colònia Sedó a la resta de colònies industrials que hi ha al llarg del riu Llobregat”, explica Jurado, que recorda que diferents estudis assenyalen les característiques especials de la Sedó, “que mereix un tractament distingit de la resta”. L’Ajuntament ja l’ha declarat bé cultural d’interès local, i espera que la Generalitat la declari d’interès nacional. Així ho demanarà Jurado a la consellera de Cultura, i recorda que la implicació de la Generalitat és necessària perquè el govern espanyol participi en qualsevol projecte de reforma. Perquè la inversió en la colònia “haurà de ser multimilionària, molt per sobre de les possibilitats de l’Ajuntament d’Esparreguera”, diu l’alcalde.

Els usos futurs s’hauran de dirimir en la comissió amb els diversos agents, i s’hauran de conjugar les diferents realitats: una activitat industrial viva amb un patrimoni protegit i museístic. Quan li preguntem pel desig del consistori, l’alcalde aposta per crear espais d’ús educatiu, “des de la formació professional fins a l’àmbit universitari”. No descarta un ús residencial compatible amb l’educatiu, com una residència en un campus universitari. En tot cas, un destí que s’ha de teixir amb moltes complicitats.