Un vapor que revifi Ca n’Aurell
El 2026 podria començar la urbanització del Vapor Cortès per obrir un nou eix cívic entre el parc de Sant Jordi i el passeig del 22 de Juliol
Fa 21 anys que s’hi treballa i, a banda d’obrir nous carrers i places, s’aixecaran 803 pisos i hi haurà dos equipaments
-
Una vista de tot l’espai amb la rehabilitació de naus i els nous blocs de pisos AJUNTAMENT DE TERRASSA. -
Plànol amb els usos i la simulació de la plaça entre els carrers del Bruc i Maragall AJUNTAMENT DE TERRASSA. -
simulació del futur eix cívic i comercial del carrer Frederic Soler AJUNTAMENT DE TERRASSA. -
Aspecte actuals de les naus del carrer Frederic Soler que s'ha de convertir en un eix cívic JUANMA RAMOS.
Amb l’horitzó d’iniciar obres d’urbanització el 2026, amb tota la prudència del món fruit de 21 anys de vicissituds i d’espera, el barri de Ca n’Aurell de Terrassa experimentarà una transformació radical els pròxims anys. El buc insígnia que ho ha de permetre és tot l’àmbit del Vapor Cortès, de 71.209 m², una gran illa fabril dividida en dos polígons d’actuació que ha de combinar la rehabilitació de naus, l’obertura de nous carrers i tres places, la implantació d’equipaments i 803 habitatges, dels quals 161 seran de protecció oficial i destinats al lloguer i 642 de renda lliure, la majoria de venda.
La col·laboració pública i privada ha acabat donant fruits amb l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització –el de reparcel·lació aviat– de la primera fase, la més gran de 62.022 m² entre els carrers de Pi i Margall, Bruc, Frederic Soler, Pare Llaurador i Josep Trueta, en el tram entre la prolongació de Vázquez de Mella i el passeig del 22 de Juliol, perquè l’any que ve es puguin posar a licitació els treballs i començar la urbanització el següent, va explicar el gerent de la junta de compensació, Mario Blasco. Ho va dir amb totes les reserves del món després de la difícil tasca de “resumir 21 anys de feina en dos minuts” des que aquest espai es va definir com una àrea central de millora urbana en el pla d’ordenació municipal (POUM) del 2003, juntament amb altres vells vapors a transformar. Entre el 2004 i el 2006 es va aprovar el pla de millora i es va crear la junta de compensació, entre el 2008 i el 2009 es van fer els projectes de reparcel·lació i urbanització, però la crisi immobiliària i financera en què els bancs es van convertir en nous propietaris ho va deixar tot aturat.
El 2016 es va reprendre la iniciativa, però es va haver de reorientar, modificant el POUM per treure la càrrega de l’obligatorietat de la recollida pneumàtica de brossa, i es va fer un nou projecte el 2020 adaptat a les noves necessitats, recol·locant volumetries, espais lliures, modificant edificabilitat per reduir les càrregues de les indemnitzacions, etc. Així ho va explicar el director d’urbanisme de GMG Plans i projectes, Joan Badia, els encarregats de fer aquesta modificació amb una mirada “ a l’urbanisme més de regeneració urbana i sostenible” que combini la rehabilitació d’antigues naus, tregui taps viaris, obri nous espais lliures i construeixi edificacions d’un màxim de planta baixa i tres pisos –només un en tindrà cinc, el que dona a l plaça principal entre els carrers Bruc i Pi i Maragall.
Nou eix viari de nord a sud
El projecte està pensat perquè el carrer de Frederic Soler es converteixi en un gran eix cívic i comercial de sud a nord i enllaci el parc de Sant Jordi i la plaça del Doctor Zamenhof fins al passeig del 22 de Juliol. Precisament en aquest indret a tocar del passeig del 22 de Juliol és on el consistori ha ofert el solar ocupat ara per l’espai de lliure circulació de gossos a l’Institut Català del Sòl (Incasòl) perquè hi faci els pisos de promoció pública. L’alcalde, Jordi Ballart, ja va anunciar que s’està buscant una emplaçament proper on habilitar l’espai per a gossos.
Els equipament es concentren just davant de les naus que es conservaran –en tot l’àmbit n’hi ha 19, algunes sense valor i en mal estat– just al voltant del Vapor de Prodis , el projecte d’inclusió social inversa en dues de les naus rehabilitades que està en marxa des del maig passat. L’Ajuntament havia pensat fa anys que s’hi podria traslladar l’àrea de Serveis Socials, però actualment està avaluant altres possibilitats.
El pressupost previst de les obres d’iniciativa privada és de 13,4 milions i s’han de desenvolupar en 30 mesos. El segon polígon d’actuació més petit, d’uns 9.000 m², s’abordarà després i està delimitat pels carrers de Frederic Soler, la prolongació del de Vázquez de Mella i la plaça de Miquel Utgés. Del sostre total del sector, 89.330 m² (70%) es destinarà a la construcció d’habitatge i un 30% a activitats i els blocs de pisos es poden acabar abans de vuit anys des de la recepció de la urbanització. Els de promoció pública s’hauran d’iniciar en un termini màxim de dos anys a partir d’aquesta recepció.
Ballart va destacar que l’actuació representarà un abans i un després pel barri de Ca n’Aurell amb un projecte que manté dempeus un vapor que “és un tros de la història de la ciutat carregat d’identitat”. En aquest punt va incidir en l’impuls per crear noves centralitats en projectes previstos fa dècades i que la crisi va deixar aturats, però que ara estan en marxa i més avançats, com són els casos de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas, al barri del Segle XX, i dels sector de l’antiga fàbrica AEG, al barri d’Ègara.