urbanisme
La Mina ajorna dos anys, per al 2030, l’enderrocament de l’edifici Venus
Ja han marxat 15 famílies cobrant una indemnització i els primers 14 reallotjaments es faran en les pròximes setmanes
Es construirà un edifici d’habitatges de protecció oficial, i un per a habitatges dotacionals per a reallotjar una part dels veïns
El buidatge de l’edifici Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, comença a prendre forma. El seu deteriorament crida a enderrocar-lo des del 2001 -fa més de 20 anys- però abans calia buscar una sortida per a les 244 famílies que hi viuen, amb un alt grau de complexitat social i vulnerabilitat. Després d’intents frustrats per negociar el desallotjament, ara el Consorci de la Mina sembla que ha trobat la fórmula. Des de l’aprovació del Pla de Gestió, l’abril de 2024, han marxat 15 famílies que s’han acollit a indemnitzacions. Pel que fa a reallotjaments, n’hi ha 14 en tràmit que s’executaran en poques setmanes. A Venus, però, tot es cou a foc lent i l’enderroc no serà el 2028, com fixava el Pla. Ara es treballa per completar el projecte el 2030.
L’objectiu a curt termini del Consorci és poder tancar una setantena de pisos dels 244 que integren la teranyina de Venus abans de l’estiu, el 29% del total. A més dels 15 que ja estan tapiats, pels veïns que han marxat amb indemnitzacions, s’espera que uns 30 veïns més puguin acollir-se a la mateixa fórmula en els primers mesos de l’any.
D’altra banda, també avança lent el procés de reallotjament. En una primera fase es preveuen un total de 24 ‘permutes’, les 14 que ja estan en tràmit i 10 més que els responsables del Consorci asseguren que es faran “aviat” d’acord amb la disponibilitat d’habitatge actual.
Els primers veïns a què s’està trucant són els que tenen uns índexs de vulnerabilitat més elevats, però tot i aquesta priorització, no tothom respon positivament. De fet, hi ha 14 famílies més que, tot i tenir-hi prioritat, han rebutjat ser reallotjades en aquesta primera fase i esperen poder optar a altres pisos més endavant.
El secretari general de Drets Socials de la Generalitat i president de la Comissió Executiva del Consell de Govern del Consorci de la Mina, Raúl Moreno, explica que malgrat que les passes són molt lentes l’objectiu últim no ha de ser arribar a l’enderroc en una data concreta, sinó garantir una “segona oportunitat” digna a les famílies.
Segona fase de reallotjaments
En aquest sentit, per poder fer el buidatge complet de l’edifici, calen molts més pisos en el curt termini, independentment de si hi ha veïns que mentre duri el procés decideixen acollir-se a la via de la indemnització per expropiació. És per això que el Consorci de la Mina ja ha iniciat els tràmits per a una segona fase de reallotjaments. Com en el cas dels 24 pisos adquirits en els darrers temps per dur a terme els primers reallotjaments, el Consorci de la Mina ha engegat un nou procés per a l’adquisició de 35 habitatges més al mateix barri. S’han rebut un total de 49 ofertes i ara els equips tècnics estan en fase d’avaluació dels habitatges. En tots aquests casos, de veïns que marxen de manera individualitzada a pisos ubicats en altres comunitats de veïns, el Consorci de la Mina s’ha compromès a fer un acompanyament integral, que va des de “l’aterratge” a la nova comunitat o a la gestió de tràmits bàsics com l’alta de subministraments.
Nou projecte HPO
En paral·lel, s’està redactant també el projecte constructiu d’una promoció de 66 habitatges de protecció oficial que s’aixecarà davant mateix de l’actual edifici Venus. La previsió del Consorci és tenir el projecte llest a l’estiu i que les obres, un cop licitades, es puguin iniciar a principis de l’any 2026.
La tercera pota serà un segon edifici d’habitatge dotacional, que s’ubicarà a l’altre extrem del barri: al carrer Ramon Llull, a tocar de la residència universitària i de la Fundació Formació i Treball. El nombre d’habitatges que s’acabin fent és per ara “indeterminat” i dependrà dels reallotjaments pendents al final del procés. De fet, la construcció d’aquest bloc i el trasllat dels darrers veïns de Venus és el que marca la nova data d’enderroc de l’edifici. La previsió del Consorci és que entre finals de 2029 i principis de 2030 estigui construït i es pugui lliurar les claus a les famílies, el que permetria enderrocar Venus d’aquí a cinc anys, si no hi ha nous imprevistos. “La voluntat és accelerar i farem tot perquè sigui al més aviat possible”, ha assenyalat Moreno. El secretari de Drets Socials, però, insisteix que davant la complexitat del projecte i la situació de les persones que viuen a Venus, poder fer el buidatge en cinc anys és “raonable”.
Buidatge per escales
Una altra de les derivades del buidatge de Venus és que la dilatació del procés en el temps pot provocar disfuncions al mateix edifici, ja que a mesura que passin els mesos quedaran cada vegada menys persones vivint-hi, fins a arribar a convertir-lo en una mena de bloc fantasma. Per evitar els problemes de seguretat que això podria ocasionar, el Consorci de la Mina planteja un buidatge “per escales i per pisos”. D’aquesta manera, un cop reallotjades les famílies amb una vulnerabilitat més extrema, les següents es prioritzaran en funció d’on visquin.
A Venus, els pisos estan repartits en sis escales i el gerent del Consorci, Juan Luis Rosique, detalla que es començaran a buidar pels pisos de dalt, entre el 6è i el 10è. D’aquesta manera, es podria inutilitzar una part de l’edifici. “Si som capaços d’aïllar una part de l’edifici, la gestió de la seguretat serà més senzilla”, apunta Raúl Moreno.
Veïns en litigi
Part de tota aquesta planificació, però, està condicionada per com acabin els diferents litigis que alguns veïns tenen oberts amb el Consorci de la Mina. D’entre les 244 famílies de Venus s’han presentat, segons dades facilitades per Drets Socials, 78 recursos de reposició i 103 recursos de disconformitat pels imports d’expropiació.
En paral·lel, hi ha 35 recursos judicials al contenciós. Es tracta de veïns que reclamen majors indemnitzacions pel retard en l’enderroc i l’execució del pla d’expropiacions. El Consorci va pagar-los 5.000 euros, però els veïns reclamen 10.000 euros per any des de 2009, quan es va aprovar el primer Pla Especial de Remodelació i Millora del barri.
Els veïns també reclamaven que se’ls apliqués el decret d’habitatges per a afectats urbanístics (HAUS) perquè els reallotjaments no els suposin cap sobrecost. És a dir que es pugui intercanviar el pis de Venus pel pis nou sense haver de pagar la diferència del valor de mercat, a igual metres quadrats.
Alternatives per a tothom
El Consorci recorda que aquest és una petició que ja ha estat atesa, com també s’ha millorat un 22% la xifra de les indemnitzacions per a les expropiacions. Si inicialment oscil·laven entre els 80.000 i els 99.000 euros i ara són d’entre 97.000 i 121.000 euros, en funció de les habitacions de l’habitatge.
En aquest sentit, el secretari de Drets Socials defensa que en aquest procés tots els veïns de Venus tenen garantida una sortida. Un total de 105 veïns compleixen els requisits per ser reallotjats, mentre que la resta poden optar per indemnitzacions, si són propietaris, o a un lloguer social.
A més, també es promou la propietat compartida per ajudar aquells veïns que no puguin assumir els impostos derivats de la compravenda, en els casos dels reallotjaments. La xifra pot arribar als 16.000 euros i el Consorci els proposa assumir-ne el cost a canvi de quedar-se una part de la propietat del nou habitatge.
En total, el pressupost del Pla és de 30,8 milions d’euros i l’import total de valoració dels habitatges que s’han d’expropiar s’aproxima als 20 milions.
Transformacions més enllà de Venus
Al marge de l’edifici Venus, el pla de transformació de la Mina també preveu la construcció de la nova seu del Departament de Drets Socials, una escola bressol, un centre de dia per a la gent gran, la remodelació del casal cívic del barri, o un centre internacional de lluites olímpiques. Més enllà de “les pedres”, Raúl Moreno apunta que és també imprescindible dotar el barri de projectes socials que afavoreixin la transformació. En aquest sentit, cada any s’inverteixen en actuacions socials uns dos milions d’euros, destinats principalment a polítiques d’inserció sociolaboral, educació i participació comunitària.