URBANISME
Front municipal per resoldre les mancances endèmiques a les urbanitzacions
A Catalunya als anys seixanta i setanta del segle passat es van construir centenars d’urbanitzacions que, encara avui, tenen mancances pel que fa a les infraestructures bàsiques com ara el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable o l’accessibilitat viària. Es calcula que són la meitat de les 1.500 que hi ha arreu del país. Se les coneix com a urbanitzacions no recepcionades perquè els ajuntaments no es poden fer càrrec del manteniment pel fet que la normativa estableix que abans els propietaris han de pagar les mancances per resoldre els dèficits acumulats. Es tracta de quantitats molt elevades, que poden arribar als 60.000 euros per parcel·la, i que molts propietaris no tenen possibilitat d’assumir. Això provoca que aquests espais s’hagin anat degradant amb el temps perquè ni es poden fer les obres dels serveis pendents a càrrec dels veïns, ni l’Ajuntament hi pot destinar diners públics per resoldre-ho.
Arran d’aquesta situació de paràlisi que fa molts anys que dura, des de l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta, amb col·laboració amb el de Sant Feliu de Buixalleu, han posat fil a l’agulla per trobar una solució que demana el consens i la col·laboració de la resta de consistoris catalans. En concret, han adreçat una carta a tots els municipis en què exposen la problemàtica existent i compartida amb l’objectiu de sumar adhesions “amb l’objectiu de dissenyar i implementar solucions a llarg termini que permetin resoldre els dèficits urbanístics d’aquestes àrees de forma integral”. Fins ara hi ha hagut una vuitantena de poblacions que han respost de manera positiva. L’alcalde de Sant Cebrià, Albert Pla, no deixa lloc a dubtes: “La llei urbanística de Catalunya no dona cabuda a la realitat social de la gent que viu en aquestes urbanitzacions i això enquista el problema.” Pla recorda que si els veïns no poden pagar les quotes es generen uns impagats que repercuteixen directament en uns ajuntaments que tampoc no se’n poden fer càrrec.
En el cas del Maresme 22 dels 30 municipis tenen urbanitzacions no recepcionades i pel que fa a Sant Cebrià de Vallalta, tres dels quatre nuclis es troben en aquesta situació. “Prop del 80% dels veïns i veïnes del poble viuen en una urbanització i això demostra fins a quin punt es tracta d’una problemàtica de calat que no pot esperar més”, considera l’alcalde.
Aturats des del 2009
Pla xifra en vint-i-sis els anys que fa que la situació està enquistada i considera que no hi ha un altre camí que “crear mecanismes alternatius de finançament que permetin a les urbanitzacions més antigues regularitzar els serveis bàsics de manera gradual i amb quotes accessibles”. “No defensem que la gent no pagui, sinó que ho pugui fer amb facilitat i ho pugui assumir”, insisteix i afegeix que “amb pagaments raonables estic convençut que no hi hauria problema”.
Pla parla de frustració i indignació entre els ajuntaments afectats després de tants anys sense resposta i anuncia la convocatòria per a aquest mes de juny d’una reunió entre els consistoris interessats en la proposta “per poder debatre i definir línies d’actuació comunes”.