El balneari de Porcar a Remolins

Diuen els periòdics que l'Ajun­ta­ment de Tor­tosa vol ender­ro­car el que encara resta de l'antic bal­ne­ari de Por­car per cons­truir-hi pisos i que l'asso­ci­ació Amics dels Cas­tells i l'únic regi­dor d'ICV s'hi opo­sen, men­tre que la resta de regi­dors ator­guen. És una cons­tant l'obsessió per ender­ro­car que té l'actual govern local. Sem­bla lògic que les cases que estan en ruïna es tom­bin, també que es dis­se­nyi un pro­jecte d'espon­ja­ment del nucli antic i que s'habi­li­ten nous pas­se­jos, zones ver­des i cons­truc­ci­ons, però d'aquí a demo­lir el que encara és pos­si­ble recu­pe­rar hi ha un pas. Alerta que l'edi­fici de l'antic Col·legi dels Jose­pets també es troba a la llista ico­no­clasta i després en vin­dran altres. Vist en pers­pec­tiva històrica cal pre­gun­tar-se si no s'hagues­sin pogut sal­var les caser­nes, ender­ro­ca­des el 1963 per situar-hi dotze anys després un hos­pi­tal abso­lu­ta­ment fora de lloc, o calia actuar amb més intel·ligència, com s'ha fet a Jesús amb l'antic con­vent i col·legi.

Fa ja cinc anys, des d'aques­tes matei­xes pàgines tant Gus­tau Moreno com jo, en escrits dis­tan­ci­ats uns dies, ens pro­nunciàvem a favor del bal­ne­ari de Por­car tant pel seu valor patri­mo­nial, que és indis­cu­ti­ble, com pel valor pai­satgístic en l'entorn del Museu d'Escul­tu­res de San­ti­ago de San­ti­ago i pel que repre­senta per a la ciu­tat. Explicàvem la seva història, els orígens i els moments de gran­desa i misèria. Per cert, sabien vostès que al Tea­tre del Bal­ne­ari –refor­mat, amb el con­sen­ti­ment de l'Ajun­ta­ment fran­quista el 1975, per a apar­ca­ments– es va estre­nar l'obra Terra baixa el 1897? Per a fer habi­tat­ges nous no cal­dria ender­ro­car el que queda del bal­ne­ari de Por­car i espe­ci­al­ment pel que fa al con­junt físic de l'espai que ocupa, per­fec­ta­ment des­ti­na­ble a equi­pa­ments o a ampli­ació del mala­gua­nyat parc dels Jar­dins del Príncep.

Però hi ha una qüestió que sor­geix arran del debat sobre l'assumpte. L'alcalde afirma, segons he pogut veure en una d'aques­tes retrans­mis­si­ons repe­ti­ti­ves que fa la tele­visió local, que l'opo­sició a l'ender­roc té una con­no­tació política i jus­ti­fica la decisió demo­li­dora en el fet que res­pon a un acord adop­tat per la majo­ria de la cor­po­ració. El mateix argu­ment de l'ante­rior ajun­ta­ment per tom­bar el velòdrom amb l'opo­sició, mani­fes­tant-se pel car­rer, dels que ara manen. Greu error de la pri­mera auto­ri­tat local aquesta insistència rei­te­ra­tiva a apel·lar al joc de majo­ries i mino­ries. Això no ho jus­ti­fica tot; la democràcia és un sis­tema de govern, no pas un codi moral al qual s'hagi de sot­me­tre el país. Cal recor­dar sola­ment uns fets no pas anecdòtics: Hit­ler va arri­bar al poder per la volun­tat democràtica, resul­tat d'un procés elec­to­ral; com ara governa Itàlia el febrós Ber­lus­coni i a Euskadi hi ha un lehen­dakari que no té el beneplàcit de la majo­ria dels bas­cos i ha arri­bat al poder amb l'apli­cació d'una llei per­versa resul­tat també del joc de majo­ries a un par­la­ment aliè. El mateix poder aliè que reta­llarà l'Esta­tut de Cata­lu­nya apro­vat en referèndum, amb el silenci dels matei­xos que el van ela­bo­rar. Si no, temps al temps. La pico­na­dora per pebrots de la majo­ria s'ha d'apli­car sola­ment en situ­a­ci­ons excep­ci­o­nals, urgents i de força major, i, sem­pre que hagi una mínima pos­si­bi­li­tat, cal cer­car solu­ci­ons alter­na­ti­ves o dei­xar que el temps ho maduri.

Tor­nant al prin­cipi; un bon eru­dit, tras­pas­sat fa ja anys, ori­gi­nari de Bar­ce­lona i molt de temps resi­dent a Sant Car­les de la Ràpita, deia sovint: «Una de les diferències entre Amposta i Tor­tosa és que els ampos­tins els pocs ves­ti­gis antics i ele­ments monu­men­tals que tenen els trac­ten amb cura i els enal­tei­xen com si fos­sen els millors del món; en canvi, els tor­to­sins el molt patri­moni que els ha dei­xat la història el menys­preen com si no tingués cap valor i no s'esgla­ien gens quan algú pren la decisió de fon­dre'l en el no res.» Aguda reflexió.