Tortosa volia refer el pont de la Cinta

El juliol del 1939, només uns mesos després del 13 de gener –el dia que les tropes de Franco van alliberar Tortosa –, l'arquitecte municipal Agustí Bartlett Zaldívar acabava el plànol del projecte de reconstrucció de la ciutat. El plànol, conservat a l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tortosa, preveia la reconstrucció del pont de la Cinta, dinamitat el 18 d'abril del 1938 pels republicans. Tortosa havia estat una de les ciutats catalanes més castigades durant la Guerra Civil, amb més del 75% dels edificis malmesos. Només al barri de Pescadors, on avui hi ha l'ajuntament, 350 edificis eren irrecuperables i només 25 podien ser rehabilitats. Però tot el sector va ser enderrocat i reconstruït, amb carrers més amples i l'actual plaça d'Espanya.

La polèmica pel monument franquista i la proximitat de les eleccions ha animat els partits a fer propostes per recuperar el pas històric de l'Ebre. Els candidats Ferran Bel (CiU), Joan Sabaté (PSC) i Josep Felip Monclús (ERC) ja han dit que instal·larien una passarel·la de vianants aprofitant la pilastra de l'antic pont. Però Bel integraria el monument en la passarel·la, cosa que no satisfà la Comissió per la Retirada de la Simbologia Franquista de Tortosa. Jaume Forcadell (ICV) sí que retiraria el monument, però fins ara no s'ha sumat a la cursa dels ponts. La idea, per tant, no és nova. Bartlett Zaldívar ja l'havia inclòs al projecte de reconstrucció del primer Ajuntament franquista. L'arquitecte, amb un paper destacat a Falange, també va dirigir l'obra del calvari de Santa Clara, on el 1943 es va instal·lar la creu en record als “Caídos por Dios y por España”, un element franquista que, com el monument de la batalla de l'Ebre, també està inclòs en el cens de simbologia franquista elaborat pel Memorial Democràtic.

A més, el tema devia interessar la burgesia local, ja que el pont de la Cinta, inaugurat el 1895, era una passarel·la de peatge per concessió, i algunes famílies benestants de la ciutat hi tenien un dret d'explotació per a 60 anys. Siga com siga, Bartlett va dirigir la reconstrucció de Tortosa fins a l'abril del 1940, quan va instal·lar-se a la ciutat una oficina de la Dirección General de Regiones Devastadas. Així, el règim va reconstruir els ponts del tren (1940) i de l'Estat (1941). Per això, ni aquests ponts ni el de Cinta apareixen en l'expedient de sol·licitud de reconstrucció de Tortosa que l'Ajuntament fa a Regiones Devastadas. Amb tot, en alguns plànols i dibuixos d'aquest organisme franquista encara apareixia el nou pont. De fet, durant uns mesos, i mentre es reconstruïa el pont de l'Estat, entre la rambla de Catalunya i el carrer Doctor Ferran, va haver-hi un pont provisional fet amb blocs de formigó, desaparegut per la riuada del 1940. Però al pla general del 1964, l'any en què s'anuncia la construcció del monument, el pont ja no es preveu en els plànols. Finalment, en un mapa del 1973,només dos anys abans de la mort del dictador, l'Ajuntament destacava la presència del monument al mig de l'Ebre.Més recentment, el socialista Sabaté també va proposar la substitució del monument per una passarel·la. Va ser l'any 2005, quan era alcalde, i Bel, a l'oposició, va donar-hi suport indirecte. La idea era retirar el monument durant el 2006, tot aprofitant que es complien 40 anys de la inauguració del monument per part de Franco. Però, al cap d'uns mesos, CiU va detectar que el govern de Sabaté havia protegit el monument al pla d'ordenació urbana municipal (POUM), i el projecte de fer-hi una passarel·la va tornar al calaix del consistori.