Amb ànima
En racons molt ben escollits d'arreu del país s'hi escenifiquen els pessebres vivents, de visita obligada
Pels carrers del nucli antic, en un poble abandonat, en un racó de la muntanya o en un edifici singular. Tots són espais escollits amb cura per escenificar-hi algun dels pessebres vivents que ja es poden visitar. Aquesta és una de les tradicions nadalenques que donen més caliu a les festes. Als qui hi participen, perquè es converteix en una mena de ritual, que en molts casos es transmet de pares a fills, i per als que els visiten, sobretot per a la mainada, perquè la música, els llums, la gent feinejant vestida d'altres èpoques i fins i tot el fred conviden a endinsar-se en aquest espectacle tranquil.
Per Nadal, al pessebre
El pessebre vivent de Maçanet de la Selva és un de la trentena llarga que es programen a Catalunya. «Als anys setanta es va començar a fer al poble, i després ha anat canviat d'ubicació. Els darrers anys havia estat al turó de Sant Jordi, però es va cremar i ja fa 6 o 7 anys que el fem en aquest bosc, que és petit però prou gran a la vegada perquè el visitant tingui bosc a cada cantí», explica Antoni Tomàs. Del 22 al 26 de desembre, al pessebre hi participen més de cent figurants, repartits en tretze quadres, on es recreen escenes bíbliques i també oficis antics com el de l'aclamat carboner.
El més nou repassa la història
M.J.R.Després de l'èxit de la primera edició, el pessebre vivent del Barri Antic de Valls, que s'oferirà del 27 al 30 de desembre, amplia el nombre d'escenes i, en el recorregut de mig quilòmetre al voltant de l'església de Sant Joan, es podran veure 68 quadres. El tret diferencial d'aquesta representació és que fa un repàs als principals referents històrics de la capital de l'Alt Camp amb la implicació d'unes 400 persones d'entitats vallenques. Així, el viatge històric s'inicia durant l'època romana, amb escenes bíbliques. Tot seguit, a l'edat mitjana es recorda com es va bastir l'església de Sant Joan, els primers mercats i la pesta negra. El recorregut també s'atura al Renaixement i a l'època barroca. Tot plegat amb més personatges i alguns canvis, com ara músiques o danses noves.
Més propostes
Maçanet de la Selva (Selva) Dies 22, 23, 25 i 26 de desembre, a les 19 h, al bosc de Can Garriga.
Sant Guim de la Plana (Segarra) Dies 22, 23, 25, 26, 29 i 30, i 12 i 13 de gener, a les 18.30 h, al nucli antic.
Valls (Alt Camp) Del 27 al 30 de desembre, a la baixada de l'Església, a les 18 h (dia 27, a les 18.30).
Martorelles (Vallès Oriental) 22, 23, 25, 26, 29 i 30 de desembre, i 1 i 6 de gener. A partir de les 18.15 h, dues o tres representacions, al Pins d'en Rabassó.
Pals (Baix Empordà)
Dies 23, 25, 26 i 30 de desembre i 1 de gener, a les 18 h, al recinte gòtic.
Tona (Osona)
Dies 23, 25, 26 i 30 de desembre, i 1, 6 i 13 de gener, de 18 a 20 h, a la falda del castell.
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp)
Dies 26, 29 i 30 de desembre, a les 18 h, a la masia Castelló.
Castell d'Aro (Baix Empordà) Dies 23, 25, 26 i 30 de desembre, i 1 i 6 de gener, a les 19 h, al nucli antic i al barri de la Coma.
Sudanell (Segrià) Dies 22, 23, 26, 29 i 30 de desembre, i 1 i 6 de gener, a les 18.30 h, al nucli antic.
30 anys d'oficis perduts
M.J.R.Sant Guim de la Plana, a la Segarra, tornarà a omplir-se de fusters, adobadors de pells, forcaires, esmolets, teixidors... I és que els dies 22, 23, 25, 26, 29 i 30 de desembre, i el 12 i 13 de gener, obrirà les portes una nova edició del pessebre vivent, també conegut com a Pessebre dels Oficis Perduts. I ho farà per tot el poble, pels carrers, les places i també per les cases particulars obertes al públic, després que l'any passat es resolguessin les diferències entre l'Ajuntament i la Marinada, l'entitat organitzadora, i per tant, el pessebre es pogués escampar pels espais públics. Enguany, que és especial perquè s'arriba a la 30a edició, hi participaran més de 300 actors repartits en 34 escenografies. Fet el recorregut, els visitants seran obsequiats amb torrades amb all i vi.