Societat

A les arrels

Poblet actualitza l'autarquia monacal implantant la filosofia de la sostenibilitat ecològica a la gestió dels recursos energètics, paisatgístics i alimentaris. La visita es transformarà i s'ampliarà per tal de constituir una experiència també espiritual

Consideren la naturalesa una creació de Déu que s'ha de conservar
Han reduït el consum d'aigua el 95% i, l'energètic a la meitat

«Cel, deixa caure la rosada, i que els núvols facin ploure la bon­dat! Que la terra s'obri per fer bro­tar la sal­vació i que la bon­dat ger­mini alhora! Jo, el Senyor, he creat tot això (Isaïes,45,8)»: arre­lats a la terra i i sense dei­xar de mirar cap al cel, durant quasi 900 anys gene­ra­ci­ons de mon­jos blancs han edi­fi­cat a Poblet un recer d'espi­ri­tu­a­li­tat i auto­su­ficiència mate­rial, ínti­ma­ment lli­gat als recur­sos natu­rals de l'entorn, tal com remarca aquesta cita bíblica de ben­vin­guda al web. Ara, i jun­ta­ment amb les altres comu­ni­tats cis­ter­cen­ques (Vall­don­ze­lla, Solius i Vall­bona de les Mon­ges), han ende­gat una revo­lució que per­se­gueix acom­pa­nyar i coli­de­rar soci­al­ment el repte de la sos­te­ni­bi­li­tat. Són can­vis subs­tan­ci­als en la gestió de l'aigua, l'ener­gia, l'ali­men­tació, els resi­dus, l'atenció als visi­tants i el pai­satge, que estan trans­for­mant la vida quo­ti­di­ana de la comu­ni­tat i de l'entorn més imme­diat. «Té les arrels en la mateixa cre­ació, perquè tota la natu­ra­lesa és obra de Déu, con­fi­ada a nosal­tres», pre­cisa el prior, Lluc Tor­cal, en relació a aquesta relec­tura minu­ci­osa.

El nou rumb va ser apro­vat el 2009 per la Con­gre­gació de la Corona d'Aragó de l'Ordre Cis­ter­cenc, i entronca amb la tra­dició dels seus fun­da­dors els segles XI i XII. Ales­ho­res, allu­nyant-se de la vida mun­dana, es pro­po­sa­ven crear un «nou mones­tir». Un lloc on pre­val­gues­sin els valors de la «inte­ri­o­rit­zació, la sobri­e­tat i la sim­pli­ci­tat», gua­nyats mit­jançant el tre­ball i la pregària. L'actual nou mones­tir pretén ser res­pectuós amb «la bio­di­ver­si­tat, en el just repar­ti­ment dels recur­sos natu­rals i en la res­pon­sa­bi­li­tat per les neces­si­tats de la vida de la gene­ració pre­sent i de les futu­res», segons la Con­gre­gació.

Senyors de ter­res que abas­ta­ven comar­ques sen­ce­res fins que en van ser des­posseïts per la desa­mor­tit­zació de Men­dizábal (1836), històrica­ment el bosc de Poblet ha estat font de riquesa per al mones­tir. Decla­rat el 1984 paratge natu­ral d'interès naci­o­nal (PNIN), des de fa un any l'actual prior és el pre­si­dent de la seva junta rec­tora. «Anti­ga­ment, s'hi obte­nia fusta, fruita, caça... ara, estem interes­sats sobre­tot en la gestió fores­tal, en poten­ciar el seu paper per a la cap­tació de CO2 i en la pro­tecció de la bio­di­ver­si­tat», explica Tor­cal. S'ha recu­pe­rat el bosc de ribera del tor­rent limítrof de Sant Ber­nat, i s'ha escla­rit la finca fores­tal de la casa de Cas­tell­fo­llit, pro­pi­e­tat del mones­tir, que s'abas­teix amb pla­ques solars. La gestió fores­tal ha de dei­xar que alzi­nes i rou­res crei­xin alts i enve­llei­xin en ple­ni­tud. En col·labo­ració amb el PNIN, els valors del bosc s'han difós mit­jançant acti­vi­tats com ara cami­na­des popu­lar. Es pretén millo­rar «el pai­satge rural i fores­tal de l'entorn del mones­tir», també poten­ci­ant-lo com a«recer de silenci, font de salut per a l'ànima».

De por­tes endins

La regla de sant Benet asse­nyala: «Totes les coses necessàries, és a dir, l'aigua, el molí, el forn, l'hort i els diver­sos ofi­cis, s'exer­cei­xin a l'inte­rior del mones­tir per tal que els mon­jos no tin­guin neces­si­tat de córrer per fora, perquè no convé de cap manera a les seves ànimes.» L'autar­quia mate­rial, que havia garan­tit la super­vivència de Poblet durant segles, ha vis­cut un parèntesi els dar­rers trenta anys. L'engran­di­ment de la comu­ni­tat els havia empès a dei­xar de con­rear l'hort: el proveïment ali­men­tari arri­bava de fora, l'explo­tació de les vinyes s'havia cedit a una de les grans cavis­tes del Penedès i, natu­ral­ment, tota l'ener­gia pro­ve­nia de la xarxa.

El canvi gene­ra­ci­o­nal al mones­tir, del qual Tor­cal és un dels màxims expo­nents, ha con­tribuït a la implan­tació d'una altra autar­quia, una autar­quia reno­vada en els pilars de la filo­so­fia de la sos­te­ni­bi­li­tat: reci­clatge, con­sum de pro­duc­tes pro­pers i ecològics, i res­pecte al medi ambi­ent. Amb el telèfon mòbil a la but­xaca, Tor­cal mos­tra una panoràmica de l'hort. Un monjo i un profés estan pre­pa­rant les fei­xes tot vore­jant-les amb pedres: «És per evi­tar la pèrdua d'aigua per eva­po­trans­pi­ració; també les cobrim amb palla amb el mateix objec­tiu.» L'aigua pro­ce­dent de la mun­ta­nya rega la par­cel·la, de 850 metres qua­drats. Al cos­tat, el rebuig de la fracció orgànica del mones­tir es con­ver­teix en com­post. El pro­ducte resul­tant ado­barà cols, pas­ta­na­gues, pata­tes i tot tipus de ver­du­res.

Com anti­ga­ment, les colli­tes pròpies tor­nen ali­men­tar els mon­jos: es recu­llen oli­ves i nous dels frui­ters del mones­tir; una vin­tena de rus­cos en pro­du­ei­xen la mel, i s'ela­bora el iogurt. «Fa dos o tres anys vam intro­duir l'ali­men­tació par­tint de pro­duc­tes ecològics, tant de carn com de ver­du­res; el que hem de com­prar a fora, com la fruita fresca, pri­o­rit­zem que sigui produïda amb cri­te­ris ecològics», sosté Tor­cal. «I, si és pos­si­ble, de page­sos i gran­ges pro­pe­res, perquè, tal com estan les coses, també volem con­tri­buir a l'eco­no­mia local», hi afe­geix. Els mon­jos ja no cui­nen, però els menús es fan a casa. El pre­pa­ren els tre­ba­lla­dors amb difi­cul­tats d'inserció labo­ral que tre­ba­llen per la Fun­dació Santa Teresa, que ges­ti­ona l'hos­tat­ge­ria externa del mones­tir. Inau­gu­rada el 2010, incor­pora també els cri­te­ris d'ali­men­tació de pro­xi­mi­tat i pro­ducció ecològica al res­tau­rant. A la taula dels mon­jos, sem­pre es mira d'apro­fi­tar. «Si han sobrat ver­du­res per dinar, es fan coques a la nit, o cro­que­tes... s'intenta que res no es perdi», afirma el prior, enfi­lat a la teu­lada del Palau de l'Abat. Sota els peus, la coberta de cin­tes solars s'inte­gra visu­al­ment i genera 20 kW de poten­cia. Prou per ali­men­tar l'edi­fici, que conté l'arxiu de Josep Tar­ra­de­llas. Altres cap­ta­dors solars tèrmics pro­ve­ei­xen d'aigua calenta les estan­ces de la comu­ni­tat i també l'altra hos­tat­ge­ria. Llums LED il·lumi­nen la plaça del mones­tir i s'està estu­di­ant la via­bi­li­tat d'ins­tal·lar-hi petits molins de vent i sis­te­mes d'ener­gia geotèrmica en alguns edi­fi­cis, així com d'escal­far-se amb una planta de bio­massa. Han reduït a la mei­tat el con­sum de com­bus­ti­bles fòssils des del 2007 per dis­mi­nuir la con­ta­mi­nació. Envol­tat per l'aus­tera i impo­nent arqui­tec­tura cis­ter­cenca, Tor­cal pro­clama que «Poblet es va cons­truir amb la volun­tat de per­du­rar, de gene­rar riquesa espi­ri­tual, social i econòmica, tot con­ser­vant l'entorn, no pas explo­tant-lo». Els actu­als mon­jos n'asse­gu­ren ara el futur.

Dutxes sense sabó que estalvien el 65% d'aigua

L'aigua és escassa i valuosa per aquestes terres. Poblet ha reparat les fuites de la xarxa, ha construït un drenatge de pluvials, s'ha connectat a la depuradora, ha substituït la gespa del claustre amb espècies autòctones, i els detergents convencionals per ecològics. Els 35 monjos i els visitants de les 42 habitacions de l'hostatgeria es renten sense sabó. Són dutxes d'alta pressió, on els ions negatius (fungicides) netegen i alhora hidraten en profunditat.

Més enllà de l'arquitectura

EVA POMARES

Anualment, unes 100.000 persones visiten Poblet, declarat patrimoni de la humanitat. El claustre, les tombes dels reis catalans i l'església amb el magnífic altar d'alabastre tallat de Sarral i, ara també, l'orgue nou. Però, dins i fora de les muralles, Poblet és molt més. «L'objectiu no és fer augmentar el nombre de turistes, però estàvem oferint poca cosa: sols els monuments i res sobre la vida monàstica», afirma el prior. Així, la visita es renovarà i s'ampliarà de cap a peus.

Malgrat que el turisme no interfereix en la vida monacal, Torcal considera que és prioritari recuperar el silenci al monestir. És un valor monacal per excel·lència i, a més, la lluita contra la contaminació acústica també és a la nova agenda de la comunitat. S'evitarà l'entrada de vehicles a la plaça i estudien com oferir visites individualitzades: «Contemplar el claustre en solitud i silenci, amb el suport d'explicacions amb audioguies o tauletes és una experiència diferent.» La visita guiada, que ara comença a l'edifici principal, s'iniciarà a la torre del Rellotge, on s'ampliarà amb la resta d'esglésies. El Palau de l'Abat també s'obrirà als turistes, però es reservarà l'arxiu Tarradellas –on hi treballen personal extern i investigadors– a petits grups. Recentment, els monjos han recuperat la gestió del celler i la vinya que havien cedit a Codorniu, i aviat es podrà visitar. Igual que el pou de gel i, potser, el molí del monestir.

La Bíblia en un jardí

Arreu del món cristià, antigament, els passatges bíblics es gravaven a la pedra dels capitells del claustre, les porxades i l'altar major. La intenció de difondre la pròpia visió del món és a l'ADN de l'Església.

Ara, els arquitectes treballen en la construcció d'un centre d'interpretació a Poblet que «doni les claus de la vida monacal». Al darrere, hi haurà un jardí bíblic, perquè «les arrels del canvi ecològic són a la Bíblia». «El jardí és una intervenció humana, però ve de la natura; intentem pensar en el llenguatge de la gent d'avui,i el de l'ecologia, l'entén tothom», explica Torcal. Poblet treballa amb la comunitat jueva catalana per portar-ho a terme plegats. Al món, existeixen altres jardins on hi ha les plantes esmentades a la Bíblia. Però aquest no serà exclusivament botànic. Estarà articulat i dissenyat a través d'espais sensorials propis i en coherència amb alguns dels principals moments del llibre sagrat: creació, exili, retorn, la terra promesa... Així el jardí del Paradís tindrà una única porta de sortida: un espai àrid, expressió de la pobresa i la solitud humana arran de l'expulsió. Diàleg contemporani sobre valors mil·lenaris, que pretén esquivar la incomprensió actual que la pedra desperta als ulls del neòfit: «Volem que els visitants coneguin el Poblet de veritat.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.