Medi ambient

Paisatge amb flames

L'incendi del juliol a l'Alt Empordà va deixar quatre morts i més de 13.000 hectàrees cremades

L'estat dels boscos i l'onada de calor van afavorir l'aparició del foc

Ens ho exi­girà en Miquel Pai­rolí per uti­lit­zar el mateix títol que ell va fer ser­vir en el seu die­tari de l'any 1989, però ens ser­veix per defi­nir els molts epi­so­dis de foc que aquest any han patit les nos­tres comar­ques. El pri­mer incendi es va decla­rar l'11 de març al massís de l'Arde­nya. Es van cre­mar 393 hectàrees dels muni­ci­pis de Santa Cris­tina i Lla­gos­tera en el que va ser el pròleg d'una seqüència infer­nal que va escla­tar de ple el 22 de juliol quan una buri­lla mal apa­gada al Pertús va encen­dre la mun­ta­nya i, empès per la tra­mun­ta­nada, el foc va avançar impa­ra­ble fins a arra­sar quasi 13.000 hectàrees, sense res­pec­tar ni els bos­cos, ni les zones habi­ta­des ni els camps de con­reu. Aque­lla tarda de diu­menge milers de veïns de la Jon­quera, Llers, Agu­llana, Cap­many, Biure, Vilar­na­dal, Sant Cli­ment Ses­ce­bes, Masa­rac i Pont de Molins van ser desa­llot­jats o tan­cats a casa; hi va haver cot­xes atra­pats a l'AP-7 i a l'N-II; es van viure esce­nes de des­con­trol i, per aca­bar-ho d'ado­bar, a dos quarts de vuit, es va pro­duir un nou incendi a Port­bou, al marge de l'N-260. Allà el pànic dels con­duc­tors va pro­vo­car fugi­des pre­ci­pi­ta­des. Un pare de 60 anys i una filla de 15 van morir en llançar-se al mar a la Punta Rosa i col­pe­jar-se con­tra el penya-segat. L'infern a l'Alt Empordà va dei­xar imat­ges ines­bor­ra­bles, com la del pas­tor cus­to­di­ant les 500 ove­lles mor­tes a Biure o la ter­ri­ble devas­tació del càmping Les Pedres de Camp­many. Després de set dies i qua­tre morts, el balanç reco­llia que els muni­ci­pis més afec­tats eren els de Cam­pany, on s'havien cre­mat 2.637 hectàrees, i la Jon­quera, amb 2.365 hectàrees, a les quals s'havien de sumar 1.591 de Llers, 1.365 d'Agu­llana, 1.064 de Dar­nius, 961 de Biure, 909 de Boa­de­lla i les Escau­les, 583 de Ter­ra­des, 483 de Masa­rac, 461 d'Avi­nyo­net de Puig­ventós, 437 de Vila­nant, 430 de Can­ta­llops, 334 de Pont de Molins, 128 de Sant Cli­ment Ses­ce­bes, 26 de Figue­res, 25 de Vila­fant i 18 de Caba­nes. Tot i la soli­da­ri­tat mos­trada pels volun­ta­ris i la població civil, que va orga­nit­zar actes, con­certs i col·lec­tes per aju­dar els dam­ni­fi­cats, la uni­tat d'acció es va aca­bar quan a l'hora de repar­tir les aju­des algu­nes ins­ti­tu­ci­ons no van saber estar a l'altura i la demanda de Figue­res, que en prin­cipi dema­nava 739.000 euros, va enfron­tar aquell muni­cipi amb altres de la comarca. Un mes més tard, el 24 d'agost, i enmig d'una gran onada de calor, el foc va tor­nar a aparèixer a Madre­ma­nya. Aquell cop hi va haver sort. La pluja es va aliar amb els bom­bers, en un foc que es va allar­gar tres dies i va cre­mar 222 hectàrees.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.