Serps de foc

Coincidint amb el solstici d'estiu, molts pobles dels Pirineus corren o baixen les falles, una cerimònia relacionada amb el culte solar, que en el seu origen es realitzava per donar gràcies per l'arribada del bon temps i demanar l'èxit de les collites

El solstici d'estiu ha estat des de sempre una data remarcable per als pobles pirinencs. Era el moment de sembrar les terres i pujar els ramats a la muntanya, començant d'aquesta manera el cicle reproductiu, del qual en depenia la subsistència de les famílies. Alguns d'aquests pobles han sabut mantenir fins ara les seves arrels ancestrals, els rituals més atàvics del culte al Sol propis de la nit de Sant Joan, a través de festes de foc, com les de les falles o de l'haro, que inauguren els habitants de Durro (Alta Ribagorça) a l'entorn del 16 de juny, festa de Sant Quirc, el seu patró, i clausuren els de Taüll (Alta Ribagorça) aquest divendres, 17 de juliol, en el marc de la festa major).

En aquestes celebracions, que tenen el seu origen en una època molt anterior a la difusió del cristianisme, el foc, símbol del Sol, és la base central de la litúrgia. De fet, fins a mitjan segle IV l'Església no va incorporar a la litúrgia l'ús del foc com a ofrena a la divinitat, o com a mitjà de purificació, perquè ho considerava una pràctica pagana.

Pel que fa al seu origen, segons l'Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya, es té coneixement que es feien falles a gairebé arreu dels Pirineus. Al Pallars Jussà es té notícia que al final del segle XIX s'havien baixat falles a la Conca de Tremp, i segons Joan Amades s'hi havia ballat la dansa de les falles de Sant Joan. També fins a l'inici del segle XX es feien falles a Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), anomenades falles de Sant Joan i de Sant Pere. Actualment, a la Pobla de Segur (Pallars Jussà) es fa la baixada de falles des de la muntanya de Santa Magdalena el 18 de juny, per la festa major de la Mare de Déu de la Ribera, i també són importants les falles d'Isil (Pallars Sobirà), l'haro de Lés (Vall d'Aran) i el taro d'Arties, a Salardú (Vall d'Aran).

A l'Alta Ribagorça, les falles, que van començar a tenir certa importància a partir del 1988, amb la independització administrativa de la comarca, són també actualment una de les festes cabdals, però no totes se celebren la nit de Sant Joan.

En aquesta data es corren falles a Boí i Barruera, el Pont de Suert i Vilaller. A Senet ho fan uns dies abans, i el primer o segon cap de setmana de juliol hi ha falles a Erill la Vall. El dissabte del tercer cap de setmana la cita és a Taüll, en la qual l'endemà es dansa, a la plaça, el ball pla i el de Sant Isidre, i es basteix la pila.

CALENDARI DE FESTES DEL FOC
13 de juny
Falles de Durro (Alta Ribagorça)
17 de juny
Falles de la Pobla de Segur (Pallars Jussà)
20 de juny
Falles de Senet (Alta Ribagorça)
23 de juny
Falles de Barruera (Alta Ribagorça)
Falles de Boí (Alta Ribagorça)
Falles del Pont de Suert (Alta Ribagorça)
Falles de Vilaller (Alta Ribagorça)
Falles d'Alins (Pallars Sobirà).
Crema deth Haro a Arties (Val d'Aran)
Crema deth Haro a Lés (Val d'Aran)
Del 21 al 24 de juny
Falles de Sant Joan a Isil (Pallars Sobirà)
29 de juny
Quilhada deth haro a Lés (Val d'Aran)
10 de juliol
Falles d'Erill la Vall (Alta Ribagorça)
17 de juliol
Falles de Taüll (Alta Ribagorça)

La polèmica

Ariadna Ventura

La baixada de falles ha estat històricament un ritu d'homes sols al qual avui les dones s'han incorporat, en la majoria dels pobles, activament. Activament exceptuant els casos de Durro i de Taüll. Precisament el juny de fa dos anys un grup de veïnes de Taüll van sol·licitar trencar la tradició i poder-se afegir a la baixada. Malgrat un referèndum a favor de l'exclusivitat dels homes i de tenir una part del poble en contra, sis dones van decidir finalment, l'any passat, amb el suport de l'alcalde, canviar les normes de la festa i participar a la baixada de falles.

A. VENTURA

Preparar les falles

Ariadna Ventura

Les falles són torxes de fusta resinosa, que preparen els mestres fallaires, i que van des de les fetes amb troncs d'una sola peça, com les d'Isil al Pallars Sobirà o les de l'Alta Ribagorça, anomenades rentinés. Les més comunes d'aquesta comarca, però, són teies de pi clavades amb puntes o lligades amb filferro a l'entorn d'un mànec recte de freixe o avellaner d'uns 2 metres de llargada.

La dansa del ball pla

Ariadna Ventura

A Taüll és tradicional, durant la festa major, ballar danses tradicionals com el ball pla, probablement la més típica de Catalunya, molt estesa sobretot durant el segle XIX, i on ha deixat testimoniatges des del XVII. És una mena de baixa dansa, per parelles, caracteritzada per un punteig suau i un moviment lliscant dels peus. En destaca el rístol, o giravolt de la balladora sobre si mateixa.

Taüll tanca el calendari de falles

Ariadna Ventura

Taüll és l'últim municipi de les valls pirinenques a córrer les falles, i la que tanca el calendari de celebracions. Enguany la baixada començarà divendres, pels volts de les 11 del vespre, i continuarà amb el popular ball de festa major. Diumenge, a la una del migdia, la festa continuarà a la plaça amb els tradicionals ball pla, ball de Sant Isidre i la bastida de la pila, que segons l'expert en cultura popular Jan Grau és l'únic referent de construcció humana no vinculada als castells que existeix a la meitat nord de Catalunya. La pila és una torre humana coronada per un sol home que, dempeus, saluda als quatre punts cardinals amb els braços alçats.

Després dels balls tradicionals, es fa la plega, en què els joves del poble, acompanyats dels músics, passen casa per casa tocant i ballant, recollint diners per a la festa. Després de fer un mos i beure un got de vi, la comitiva es torna a reunir a la plaça, per acabar la celebració.

Córrer o baixar les falles

Ariadna Ventura

Les falles ribagorçanes es corren, i el trajecte té una durada d'entre vint minuts i mitja hora des del faro, situat en un indret elevat d'una muntanya propera, fins al poble. Els fallaires corren amb la falla a l'espatlla, en fila i seguint el fadrí major o cap de colla que encapçala la comitiva. L'arribada és rebuda amb música i campanes, i la festa continua tota la nit amb ball fins a la matinada.

Senyal d'inici del descens

Ariadna Ventura

L'encesa de la falla gran o major, també anomenada faro, mai o haro, és el senyal que esperen els fadrins per iniciar la baixada. Consisteix en un tronc plantat a la plaça, asclat, farcit de teies, perquè un cop encès es converteixi en un arbre de foc. També pot ser un pi alt envoltat de pins menors apuntalats per dalt i eixamplats per baix, formant barraca, farcits amb llenya.

Sentit iniciàtic

A Isil (Pallars Sobirà), les falles han estat declarades festa d'interès nacional i és potser on més conserven el seu sentit original. En aquest poblet de la vall d'Àneu, baixar falles manté encara un pronunciat sentit iniciàtic que, tot i que en essència continua viu, és ignorat, en part, col·lectivament. Per la dificultat del camí i el pes de la torxa –el descens dura una hora ben llarga–, baixar les falles investia el fallaire de tot un prestigi social. Per a l'adolescent, el primer cop que baixava la falla significava l'entrada en el món dels adults. Segons Jan Grau, el fallaire, simbòlicament, és qui pren el foc de la foguera al cim del faro abans que s'amagui el sol, i el porta a la foguera de la plaça, la comunitària, perquè quan surti el sol del nou dia, encara cremi.

Preparar les falles

Les falles són torxes de fusta resinosa, que preparen els mestres fallaires, i que van des de les fetes amb troncs d'una sola peça, com les d'Isil al Pallars Sobirà o les de l'Alta Ribagorça, anomenades rentinés. Les més comunes d'aquesta comarca, però, són teies de pi clavades amb puntes o lligades amb filferro a l'entorn d'un mànec recte de freixe o avellaner d'uns 2 metres de llargada.

La dansa del ball pla

A Taüll és tradicional, durant la festa major, ballar danses tradicionals com el ball pla, probablement la més típica de Catalunya, molt estesa sobretot durant el segle XIX, i on ha deixat testimoniatges des del XVII. És una mena de baixa dansa, per parelles, caracteritzada per un punteig suau i un moviment lliscant dels peus. En destaca el rístol, o giravolt de la balladora sobre si mateixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.