L'AMT tenia total constància de la falta de liquiditat de Sistemas Alem abans d'unir-s'hi
El consell d'administració va aprovar la UTE per unanimitat tot i que la gerència tenia documents que avalaven deutes pendents
El 15 d'octubre del 2001, en una de les reunions del consell d'administració de l'AMT, es va informar que Sistemas Alem SL –l'empresa que havien triat per constituir-se en una UTE i poder tirar endavant el projecte del pàrquing Jaume I, ja que disposava d'una patent d'un sistema nou d'emmagatzematge de vehicles amb plataformes movibles– no podia assumir l'obra civil a més de la part mecànica, motiu pel qual, i segons informava el gerent de l'empresa municipal a la resta de membres del consell, «no es constituirà la UTE perquè no té suficient liquiditat per afrontar l'obra», Així queda reflectit en l'informe que ha fet la comissió d'investigació sobre la construcció de l'aparcament Jaume I. Un informe que revela que uns mesos després que es desestimés aquesta UTE, el març del 2002, i passant per alt aquestes consideracions, s'acordava per unanimitat de tot el consell de l'AMT constituir aquesta UTE amb Sistemes Alem, amb una aportació inicial de 12.000 euros entre tots dos. És a dir, el projecte del polèmic pàrquing va començar amb mal peu, i aquest és un dels aspectes als quals fa referència l'informe de la comissió que manifesta, a més, que ningú del consell d'administració, representat per tots els grups polítics, es va qüestionar la viabilitat de l'operació «ni es va efectuar cap pregunta en aquest sentit», s'indica en el document. I és que la comissió d'investigació conclou que la gerència de l'AMT era conscient de la «precària» situació de la UTE i ho justifica argumentat que disposaven d'un escrit de Sistemes Alem en què demanava que el seu percentatge de participació només fos de l'1% (al final va ser del 49%). La gerència també tenia un certificat de la Tresoreria de la Seguretat Social, de finals del 2001, que indicava que Sistemas Alem SL tenia deutes pendents (tot i que quan el certificat es va presentar a l'Ajuntament per a l'adjudicació ja era positiu). La comissió d'investigació destaca l'aportació inicial que fan els socis de la UTE, «únicament» de 12.000 euros.
Amb tots aquests elements a la mà, l'informe assenyala que en la constitució de la UTE «hi ha una greu responsabilitat de gestió», tant per la presidència i la gerència de l'AMT, per haver proposat la constitució de la unió temporal d'empreses «sense comprovar prèviament i de forma suficient la solvència tècnica i econòmica» de Sistemas Alem, i pel fet d'haver-se constatat, a més, «la seva manca de capacitat econòmica per fer front als seus compromisos». Però la comissió també toca el crostó a tot el consell d'administració de l'empresa municipal d'aparcaments, que tot i ser coneixedor d'aquesta situació, «va aprovar per unanimitat la constitució de la UTE sense requerir cap acreditació prèvia de la solvència», tan econòmica com tècnica. La manca de liquiditat de l'empresa es demostra en el fet que uns mesos abans de començar l'obra ja va haver de demanar un crèdit. Per això en les seves conclusions el consell creu que hi ha responsabilitat de gestió de la gerència de l'AMT, de la presidència «i en menor grau del consell d'administració» per proposar, a més, una «aventura», amb un nou sistema que no estava experimentat per part d'una empresa «de dubtosa capacitat».
A la mesa de contractació de l'obra que es va fer el juliol del 2001 hi van concórrer conjuntament AMT i Sistemas Alem, i el març següent les dues empreses van constituir la UTE Jaume I. La junta de govern va adjudicar el contracte a la UTE que presentava l'oferta següent: 3.952.629 euros per l'obra i un termini d'execució de 12 mesos. Han passat més de set anys, no hi ha aparcament i la despesa supera els 25 milions.
Control mensual de l'obra
Una de les clàusules del contacte assenyalava que, amb independència de la direcció facultativa de l'obra de l'aparcament, les actuacions havien d'estar sotmeses a la inspecció dels serveis tècnics de l'Ajuntament, i s'hi especificava que la direcció havia de notificar mensualment als serveis tècnics l'estat de les obres per tal de poder «imposar mesures» per a la seva millor execució. En l'adjudicació s'acordava traslladar aquest acord als serveis tècnics municipals d'arquitectura, urbanisme, d'enginyeria de camins i d'enginyeria industrial, i encarregar la supervisió dels treballs de redacció del projecte i de la construcció a l'enginyer de camins, a l'industrial i a l'arquitecte per tal que es fes un seguiment i un control del projecte. L'informe de la comissió indica que no es té constància del compliment d'aquesta clàusula, ja que la direcció d'obres no va notificar ni el seu inici ni les certificacions mensuals, i basant-se en aquesta mancança «justifiquen el fet que no van supervisar les obres».
