L'educació informatitzada o la poca o mala educació

M'he vist involucrat en un problema tecnològic i de pirateria del telèfon mòbil, quan m'he canviat de companyia. Com a càstig, m'han fet dues putades, m'han bloquejat el meu telèfon i m'han fet perdre tot el llistat de números que tenia emmagatzemat. Em diuen que havia d'haver llegit la lletra menuda del contracte i que si vull “alliberar” el meu aparell, com els he exigit, he de cercar-me la vida, perquè ells trigarien uns deu o dotze dies a fer-ho.

Entrampat en l'atzucac, he preguntat als amics i tothom m'ha remès a un locutori d'uns pakistanesos que atén un jove àgil i molt llest. M'ha dit que sí, que faria una trucada, i mentrestant no para de fer coses: manipula el meu i altres telèfons, tecleja l'ordinador, atén a moros i cristians, menja fruits secs... Parla en urdú i per l'ordinador amb una jove, que li indica els passos a seguir. En un tres i no res m'ha solucionat el problema. Jo estic al·lucinat.

Encara continue preguntant-me quina merda és tot açò d'Europa, si els mateixos pakistanesos saben més que nosaltres, cosa que ja no dubtàvem dels japonesos ni dels coreans i darrerament ni dels xinesos. Algú em comenta que a Singapur també en saben més que nosaltres, i a l'Índia... Xavi ho arrodoneix dient que moltes de les pasteres que desembarquen sud-saharians van equipades amb GPS. Em rendisc a l'evidència, i reconec que el tercer món ens guanyen als europeus i me n'alegre.

A Silla, parlant del tema, entre poc destres que som i una mica gossos, estem molt per sota de l'aprofitament tecnològic que la resta del món. Estem tant per sota que l'ajuntament, posem per cas, continua impotent a fer de la seua pàgina web l'instrument modern i eficaç que pareixia que havien promès. He fet una visita i m'he sorprès en veure que la web comença a tindre vida i agilitat, però poca, sense cap dubte com a reacció a l'aguda crítica que feu fa uns mesos la secretària de Compromís, Anna Perpinyà. Millor és poc que res, però continue pensant que per al que ens costa mantenir el gabinet de premsa municipal s'hauria de fer via amb més eficàcia.

Per exemple, un tema tan important com l'oferta pública d'ocupació encara manté les darreres convocatòries, que ja s'han celebrat, de vigilants del camp, oficials del poliesportiu o la bossa de professor de viola. Els serveis econòmics, encara mantenen el calendari fiscal de 2012. La policia municipal no té res que informar, segurament, malgrat els alts comandaments que estem pagant, alguns amb una demostrada eficàcia literàrio-laboral. Sobre festes, encara hi ha penjades les del Crist, de l'agost passat. Ara que el més xocant és la pàgina de modernització, que sols té un saluda del regidor modernitzador Carles Primo i res més, i això malgrat que desitja “que ací trobeu la informació que necessiteu”.

Com Xavier és professor de Filosofia, un bon professor, i dels pioners en introduir les noves tecnologies de la informàtica en l'ensenyament, li explique tot açò, el conflicte del meu telèfon i la indigència informàtica municipal, que el fan riure. Evidentment, ell sap que jo sóc una nul·litat en aquests avanços, encara que li perjure que em crec tot el que m'explica sobre el tema: o siga que, encara que sóc incapaç d'entendre-ho, estic d'acord que vivim l'era de la informàtica.

Com els dos som professors, encara que a mi ja m'han jubilat, ens passem a parlar dels temes professionals. Els joves estudiants viuen penjats dels mòbils, dels ordinadors. Xavi ho troba molt bé, encara que reconeix el perill del seu mal ús, però açò ja no hi ha qui ho pare. Estic d'acord, però li insistisc que, per això mateix, s'ha de regular un poc, no siga cas que els educadors, i els plans d'estudi, s'obcequen en la tecnologia i abandonen la cultura clàssica, per exemple.

Ell és professor de Filosofia i defensa l'assignatura. Estic d'acord que els joves poden interessar-se en la matèria, si el professor sap com fer-ho, com és natural. La prova és que, com jo sé, els seus alumnes s'hi interessen i són capaços de navegar per internet a le recerca de textos i d'opinions sobre el temari de l'assignatura. Tant de bo que el que fa el meu amic es generalitzara més, perquè crec que una gran part del professorat encara viu a l'època de maricastanya.

La filosofia, d'acord. Però, i la història, i la història de la cultura, de l'art, del pensament; i el llatí i el grec? Jo pense que és un crim l'abandonament d'aquestes matèries i que ja s'està notant un descens del nivell cultural dels joves estudiants. A canvi de què? L'aprenentatge de les tecnologies no hauria de suposar el descens dels nivells culturals, perquè aquelles han de ser un instrument, però no l'objectiu final. Mentre esperem a veure cap a on evoluciona tot açò, confiem que el sentit comú farà reconduir el problema, li dic.

Recorde que llegia unes instruccions sobre algun aparell modern. Jo no les entenia massa bé, o no les entenia gens, perquè estaven mal escrites, o mal traduïdes, però m'estava esforçant. Finalment hi hagué un moment que les instruccions deien textualment: “i ara s'ha d'esperar que la capacitat deductiva de l'usuari cercarà la solució més idònia”. Fins a quin punt hem arribat!

Així que, en conclusió, estic a favor d'un bon ús de les tecnologies, que ajuden, entre altres coses, a entendre millor els béns de la cultura, entre ells els de la filosofia. Proteste de la pirateria que exerceixen les companyies de mòbils. I proteste que l'ajuntament de Silla no sàpiga traure-li més profit a la web, quan pràcticament fer-la més eficaç no costaria diners, malgrat el que puga pensar el flamant regidor de modernització que un dia m'avançà: és que no hi ha ni un euro! La gent del PP creu que tot és qüestió de diners...