El Suprem obliga el Consell a facilitar informació sobre Gürtel
Rebutja el recurs de cassació de la Generalitat contra la pretensió de Compromís de conéixer els contractes signats amb les empreses relacionades amb la trama de corrupció
L'alt tribunal considera que l'ocultació menyscaba el dret dels diputats al seu treball de control al govern”
La coalició té pendents de resolució altres quatre recursos per la mateixa negativa
La sala del contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs de cassació de la Generalitat valenciana a la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià que obliga el Consell a facilitar a Compromís els contractes menors que les conselleries van signar amb empreses de la trama Gürtel entre 2003 i 2008, identificades en la primera interlocutòria sobre aquest cas per Baltasar Garzón, quan era magistrat de l'Audiència Nacional. A més, li imposa pagar les despeses per 2.000 euros.
En total eren 1.508 peticions parlamentàries d'informació que la coalició va sol·licitar en 2009 a l'aleshores vicepresident econòmic del Consell, Gerardo Camps, però que aquest va denegar perquè es trobaven sota secret de sumari en les diligències que se seguien en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) pel cas Gürtel. En el cas de les empreses que no estaven afectades pel secret sumarial, Camps va afirmar que no s'havia celebrat “cap contracte menor entre 2003 i 2008”.
La Generalitat argumentava que, per a l'obtenció de la informació sol·licitada pels diputats, “el camí a seguir era l'assenyalat pel reglament” de les Corts, que va “atendre motivadament” la sol·licitud d'informació i que no hi va haver “restricció il·legítima dels drets ni facultats” dels parlamentaris.
No raonada
El TS argumenta que el secret de sumari “no és raó que justifique la negativa a facilitar dades d'uns contractes administratius que res no diuen del procés penal, ja que són previs i, certament, no tenen per si mateixos caràcter secret sinó al contrari”. En aquesta línia, assenyala que la investigació judicial “és secreta sempre per a tercers” i, en alguns casos, contra aquells sobre els quals es dirigeix, però fa ressaltar que la Generalitat “no ha explicat” de quin secret es tracta, “ni per què ha de veure's afectada per aquest”.
En relació amb l'argumentació del Consell, el Suprem indica que s'ha limitat a “reiterar unes consideracions generals” sobre el secret de sumari i la “utilitat per a impedir filtracions” i evitar “judicis paral·lels”. Segons el parer del Suprem , “aquesta falta de crítica a la sentència impugnada és ja suficient per a desestimar” el recurs de cassació i afig que, a més, “ni l'existència d'un procés penal és obstacle perquè les assemblees legislatives controlen l'acció de govern”.
Així mateix, reconeix que “no és il·limitat” el dret dels parlamentaris a obtindre informació, però “no queda tampoc al criteri de la Generalitat establir, mitjançant la definició dels seus límits, aquest dret” i considera que privar-los d'aquesta capacitat “menyscaba el seu treball de control”. El tribunal afig que tampoc no hi ha res que impedisca als diputats fer ús de la tutela judicial per a defendre el seu dret a obtindre informació de l'Administració.
Incompliment
Així, “la conclusió inevitable és que el govern valencià va incomplir la seua obligació de facilitar la informació que se li havia demanat perquè no hi havia raons fundades en dret que emparen la seua posició”. D'altra banda, diu que la doctrina del Tribunal Constitucional invocada per la Generalitat “no condueix a una solució distinta de la presa en la instància” i decideix que la sentència d'aquesta sala “haurà d'inserir-la el Consell General del Poder Judicial en la publicació oficial de jurisprudència”.
La portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, lletrada en el procés, ha destacat que l'“èxit” d'aquesta sentència resideix en el fet que s'està “canviant una línia jurisprudencial” que deia que la denegació de determinada informació era una “qüestió política que s'havia de solucionar en les urnes”. Però, amb aquesta resolució, ha sostingut que s'estableix que quan un govern no conteste “és una vulneració de dret judicial que el poder judicial pot tutelar” i ara “serà més difícil que un govern denegue” informació o documentació”.
Més recursos
Oltra ha recordat en aquest sentit que el seu grup té pendent de resolució quatre recursos en el TSJ perquè se'ls ha “negat” l'informe de Price Waterhouse sobre l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) en RTVV, al·legant que era un “document intern de treball” de l'Administració; la còpia d'estudis demoscòpics del Consell perquè són “enquestes de caràcter instrumental per a treballs interns”; la còpia del cànon de la Fórmula 1 per “clàusules de confidencialitat”; i la justificació de les despeses del programa de reforma de centres escolars perquè les obres estàs “en execució o acabades”.
La diputada de Compromís ha advertit que amb l'acumulació de sentències en aquest sentit per part del Consell se'l podria “denunciar per la via penal” ja que considera que estarien “prevaricant”. Oltra ha justificat la importància de la sentència perquè el seu grup no s'ha personat en les causes judicials relacionades amb casos de corrupció, sinó que han centrat els esforços “en la via prèvia”. Així, ha explicat que “quan la democràcia es posa malalta, el símptoma és la corrupció”, però Compromís “no s'ha dedicat a querelles i a atacar el símptoma sinó que ataca la malaltia” i aquesta sentència ataca la malaltia” perquè es refereix al dret a la informació dels diputats. “Si guarim la malaltia, no n'hi haurà símptomes”, ha conclòs.
