Societat

Catalunya, un dels països més laics de l'Europa secularitzada

Cada cop hi ha menys catalans catòlics i practicants, sobretot entre els joves

La religió catòlica podria arribar a ser no majoritària a partir del 2025

El Vaticà inclou Barcelona entre les diòcesis d'Europa on ha de promoure més la nova evangelització

Cata­lu­nya és una de les soci­e­tats euro­pees on creix més la laïcitat, ara mateix un dels àmbits que més pre­o­cu­pen la jerar­quia de l'Església catòlica en l'àmbit euro­peu. La dava­llada podria fer que el cato­li­cisme deixés de ser majo­ri­tari a Cata­lu­nya quan les gene­ra­ci­ons bate­ja­des per inèrcia aca­bin sent mino­ria, en favor dels seus fills, ja la majo­ria ofi­ci­al­ment laics.

Les enques­tes ela­bo­ra­des en l'àmbit de l'Estat espa­nyol –extra­po­la­bles a Cata­lu­nya– demos­tren que, mal­grat que majo­ritària­ment els ciu­ta­dans es con­ti­nuen defi­nint com a catòlics, més de la mei­tat no són prac­ti­cants. Any que passa, any que dava­lla, també, el nom­bre de comu­ni­ons i casa­ments catòlics (que el 2010 es van reduir al 13%). També cada cop són menys els infants que estu­dien religió a les esco­les públi­ques (el 86% dels alum­nes de Cata­lu­nya no fan religió).

Un estudi fet per la catòlica Uni­ver­si­tat Abat Oliva, El futur de la pràctica reli­gi­osa a Cata­lu­nya. Una pre­visió quan­ti­ta­tiva, indica que el 2017 només un 12,61% de la població cata­lana serà prac­ti­cant de la religió catòlica (entre els joves de 18 a 24 anys, els prac­ti­cants es redui­ran al 3%) i que pel 2025 aquesta religió s'haurà con­ver­tit en mino­ritària, amb una presència infe­rior al 10% de la població. Tan sols serà sig­ni­fi­ca­tiva –diu aquest estudi – entre la població jubi­lada (un 21,62%). Tot i que aquest estudi és una pre­visió de futur, el cert és que la des­a­fecció de la soci­e­tat per l'Església pre­o­cupa el Vaticà; per això el papa Benet XVI va crear el Pon­ti­fici Con­sell per a la Nova Evan­ge­lit­zació, amb la intenció d'acos­tar la religió a la soci­e­tat, sobre­tot la de la vella Europa.

Xavier Mor­lans, nome­nat per l'ante­rior papa con­sul­tor del Pon­ti­fici Con­sell per a la Nova Evan­ge­lit­zació a Cata­lu­nya, explica que l'Església creu que els laics han de ser “els pro­ta­go­nis­tes” de la nova evan­ge­lit­zació. Per això –asse­gura– s'inten­si­fi­quen els cur­sos de for­mació per a laics, perquè sàpiguen comu­ni­car “la notícia cris­ti­ana” a la soci­e­tat.

Espe­rança en Fran­cesc

Mor­lans ja fa uns anys que fa cur­sos de for­mació per a laics a la diòcesi de Sant Feliu de Llo­bre­gat (a la diòcesi de Sol­sona se'n fan des del 2003, quan els va impul­sar l'ante­rior bisbe Tres­ser­ras), però aquest curs 2012-2013 n'ha ini­ciat un a la diòcesi de Bar­ce­lona. Hi estu­dien una setan­tena de per­so­nes de dotze de les 24 arxidiòcesi.

Recorda Mor­lans que, jus­ta­ment, l'objec­tiu pas­to­ral de la diòcesi de Bar­ce­lona fins al 2015 és “fer arri­bar Jesús als qui no el conei­xen o als qui se n'han allu­nyat; aten­dre bé i apro­par a l'Església la gent que demana sagra­ments, i, en ter­cer lloc, ser soli­da­ris amb els per­ju­di­cats per la crisi”. “Els dos pri­mers objec­tius són, clara­ment, de nova evan­ge­lit­zació”, explica. Xavier Mor­lans creu que el nou papa Fran­cesc, amb els seus ges­tos d'acos­tar-se als més des­a­fa­vo­rits i la imatge de pro­xi­mi­tat que ofe­reix, pot fer retor­nar gent a l'Església. De fet, manté que des que va començar la crisi, i davant el des­na­tu­ra­lit­zat indi­vi­du­a­lisme i el mate­ri­a­lisme de la soci­e­tat, “molta gent que s'havia allu­nyat de l'Església ara hi torna”. “També ens ve gent que, després d'haver tin­gut una crisi de valors i d'haver bus­cat per diver­sos camins, ve a Jesús”, diu.

La orga­nit­zació a Bar­ce­lona l'any pas­sat de l'Atri dels Gen­tils, un espai de diàleg obert entre cre­ients i no cre­ients, amb la par­ti­ci­pació de per­so­nat­ges molts relle­vants, entre els quals el car­de­nal Gian­franco Ravasi, pre­fecte del Pon­ti­fici Con­sell de la Cul­tura, va ser un dels actes impul­sats en el procés de nova evan­ge­lit­zació que van tenir més ressò.

Un altre esforç que va fer l'Església per acos­tar la gent a la religió va ser l'edició d'una Bíblia popu­lar i de but­xaca ara fa un parell d'anys. La Bíblia, un dels pilars de la nos­tra cul­tura, ha des­a­pa­re­gut de les llars en pocs decen­nis. Per això aquesta Bíblia popu­lar, que es ven a un preu de 9,95 euros, es va ree­di­tar amb la intenció que la gent sàpiga que a les seves pàgines “hi ha les bases de la nos­tra soci­e­tat”, recorda Armand Puig, degà de la Facul­tat de Teo­lo­gia.

Cos­tarà que la gent retorni a la religió, segons reco­nei­xen els experts, sobre­tot a Cata­lu­nya, on encara es con­serva el record que l'Església catòlica, en la fosca etapa del fran­quisme, va ser moneda de canvi del poder i també eina de repressió. L'Església cata­lana, que es va posar al cos­tat de l'anti­fran­quisme i sem­pre ha estat més oberta, arros­sega el llast d'estar supe­di­tada a la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola, i lluita perquè el Vaticà en reco­ne­gui l'espe­ci­fi­ci­tat, cada cop que hi ha un nome­na­ment epis­co­pal, per exem­ple.

LA XIFRA

60
anys o més tenen la meitat dels capellans de Catalunya. La majoria atenen més d'una parròquia, i fins i tot una dotzena, a muntanya.
Els laics han de ser els protagonistes de la nova evangelització
Xavier Morlans
Consultor del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització

Cada cop menys seminaristes

“Actualment hi ha molta gent que d'una manera o una altra pensa que el sacerdoci no és una professió de futur, sinó que pertany més aviat al passat”, lamentava el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, en l'homilia del Dia del Seminari, que es va celebrar el diumenge 17, uns dies abans de la diada de Sant Josep. Sistach –que sap que any que passa, any que hi ha menys estudiants als seminaris catalans– va recordar que “les vocacions sacerdotals són un gran do de Déu per a l'Església i el món”, i va recordar que “el ministeri ordenat és indispensable per a l'Església”. La realitat dels seminaris catalans és que en aquest curs només 91 joves hi estudien: 33 menys que tot just fa dos anys. Durant l'any passat a Catalunya tan sols es van ordenar 13 capellans: quatre a Barcelona, sis a Terrassa, i un respectivament a Lleida, la Seu d'Urgell i Vic. Mai la situació havia estat tan precària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.