Els jutjats mercantils són els que fan menys ús del català
desproporció
L'ús de la llengua pròpia del país arriba fins a un 57% en els documents que inicien un procediment, i només al 13% en les sentències
El castellà va continuar guanyant terreny en les resolucions dictades el 2012
A Catalunya els negocis es fan en castellà. Quan es tracta de crear empresa, expandir-la o liquidar-la, els empresaris acostumen a no conèixer ni la mare que els va parir ni la llengua que els van ensenyar de petits. Aquest menysteniment per la identitat explica que només el 3% dels documents presentats per advocats durant el 2011 davant els jutjats mercantils de Catalunya –on, entre altres coses, s'hi tramiten els concursos de creditors– estiguessin escrits en llengua catalana.
La jurisdicció del mercantil és, de totes, la que té un ús més deficitari del català en els documents escrits. Per exemple, en els documents de tràmit –que són tots aquells que genera un jutjat, tret de les sentències– la llengua pròpia del país només hi figura en l'1,5%. El percentatge s'enfila una mica quan toca parlar de sentències, i en aquest cas, de les que es van dictar el 2011, el 5,4% estaven escrites en català.
Aquesta dada queda molt lluny de la mitjana del 13,1% d'ús del català a les sentències del 2011, que per si mateixa ja és baixa. Les xifres s'inclouen en el document La llengua catalana a la justícia, encarregat per l'anterior consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal. Tot i que el document porta data de desembre del 2012, no inclou les dades de l'any passat, que són en possessió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a l'elaboració de la memòria judicial de l'exercici anterior. Segons ha pogut saber aquest diari, aquestes dades indiquen que durant l'any passat el català va continuar retrocedint en els documents escrits, seguint la tendència a la baixa iniciada el 2007. Des d'aquell any, cada cop hi ha menys sentències escrites en català, i el 2012 tampoc no va ser una excepció.
De l'anàlisi de les dades que mostra el document, en destaca que els jutjats petits són els que percentualment fan més ús de la llengua pròpia del país, amb casos com el de Solsona, on el 99,55% de les sentències dictades el 2011 estaven escrites en català. El rècord negatiu el té el partit judicial de Badalona –només 0,40% sentències en català–, i Amposta, amb el 0,35%.
En el terreny de la normalització entre els jutges destinats a Catalunya, cla remarcar el titular del jutjat mixt número 1 de Manresa, José Manuel del Amo, que dijous de la setmana passada va rebre el premi Agustí Juandó en reconeixement a la contribució en la promoció i defensa de la llengua. El premi el concedeix el Consell de Col·legis d'Advocats.
Quan es busquen responsables sobre el baixíssim ús del català als tribunals, s'acostuma a apuntar sempre cap als jutges. Els advocats, però, també tenen responsabilitat en els números de les estadístiques, i en el document La llengua catalana a la justícia hi ha diverses evidències. Perquè és una evidència que en la jurisdicció social només el 5% dels documents es presentin en català, per citar només un exemple.
Un altre sí a favor de la llengua
La conselleria de Justícia vol portar al consell de govern un acord per tal que, a partir de la seva promulgació, tots els advocats de la Generalitat s'impliquin de manera activa en el foment del català als jutjats. La fórmula que es vol emprar és la d'incloure-hi, en un apartat final que hi ha en els documents que es presenten als jutjats, la petició expressa que aquell procediment sigui instruït de manera íntegra en la llengua pròpia del país
La iniciativa va ser estudiada recentment en una reunió entre membres de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua i el conseller del ram, Germà Gordó, que es va comprometre a tirar endavant la mesura.