Els veïns demanaran poder rehabilitar les cases de la catedral de Tortosa
Els propietaris reclamaran danys i perjudicis a l'Ajuntament, i també la desafectació dels habitatges
Els veïns afectats pel projecte d'enderrocament de les cases de la catedral de Tortosa van comparèixer ahir al costat de les seues representants legals, Isabel Castell i Marta Martínez. Les advocades van valorar la importància de la sentència del TSJC que rebutja el recurs de l'Ajuntament a una sentència de l'octubre del 2007 de la sala contenciosa administrativa de Tarragona, que ja havia donat la raó als veïns. «La sentència establia la nul·litat del procés expropiatori iniciat fa uns anys amb l'objectiu últim d'enderrocar les cases, amb una utilitat pública que no estava justificada», va assenyalar Castells.
Però a més, Martínez va remarcar que la sentència del TSJC també recorda el valor històric de la façana fluvial i del carrer Croera, «una antiga via romana que desapareixeria si s'enderroquessin les cases». «Els veïns defensen les seues propietats, però també volen conservar les cases perquè saben que formen part de la història de Tortosa», va afegir Castell. L'advocada va desmentir que l'interès dels propietaris siga «estrictament econòmic», i va insistir que els veïns estan interessats a conservar i rehabilitar els habitatges. En aquest sentit, les pròximes actuacions dels propietaris seran reclamar la desafectació urbanística de l'illa de cases del carrer Croera i sol·licitar a l'Ajuntament els permisos municipals necessaris per fer-hi obres de reforma interior i de rehabilitació de les estructures. A més, també reclamaran la desafectació urbanística del sector, ja que les cases de la catedral van quedar requalificades com a zona paisatgística en el nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM).
L'Ajuntament vol enderrocar les cases per fer-hi una plaça i facilitar la visió frontal de la façana de la catedral. Les representants legals dels veïns van voler centrar-se en atacar el nou POUM, i van dir que l'Ajuntament va pretendre que el nou planejament tingués un caràcter general, per poder fer obres al nucli històric sense haver de redactar un pla especial de protecció de la zona. «Van qualificar les cases com a zona paisatgística, però segons la sentència no hi havia una finalitat pública justificada per enderrocar les cases, ja que va contra l'interès particular i el valor històric», va assenyalar Castell. L'advocada va concloure que qualsevol afectació sobre aquest sector hauria de ser per «conservar o rehabilitar, i només molt excepcionalment per enderrocar». Per la seua banda, Martínez va concretar que, si l'Ajuntament denega els permisos d'obres als veïns, han previst obrir la via del contenciós administratiu. També van dir que no s'esperaran a aconseguir la desafectació de les cases, abans de demanar els permisos municipals i les subvencions de la Generalitat per poder rehabilitar els habitatges.
Paguen la llum de l'Ajuntament
GUSTAU MORENOUna de les veïnes afectades pel projecte d'expropiació va denunciar ahir que l'Ajuntament no paga les despeses comunitàries dels pisos que va adquirir per la via amistosa al carrer Croera. «Els veïns paguem la nostra part de la llum de l'escala i també la part de l'Ajuntament», va lamentar. La veïna va afegir que les cases que són propietat municipal tenen problemes de manteniment. De fet, va explicar que, cada vegada que plou, hi ha filtracions d'aigua importants en alguns dels pisos i als baixos en què un dels veïns té instal·lat un estudi de pintura.