Amb el PIRMI i fora de casa
Una dona de Sant Pau de Segúries, amb un fill autista, serà desnonada d'aquí a dues setmanes per un deute de lloguer que ella acredita que no existeix
La propietat diu que s'ha acreditat que no ha pagat
Mònica Lau és una dona romanesa de 32 anys mare d'un nen autista que serà desnonada del seu domicili del carrer Mariner de Sant Pau de Segúries el 24 de maig, perquè el titular del jutjat de Ripoll ha donat la raó a la propietària de l'immoble, que li reclama 3.746 euros de lloguer i de subministraments impagats. Lau no pot recórrer contra la sentència si primer no paga aquesta quantitat. La dona cobra 580 euros al mes del PIRMI. No té feina, perquè ha de tenir cura del fill, que ara té 5 anys. Fa un mes, la Generalitat li ha concedit una plaça al centre d'educació especial Joan Riu de Sant Gregori. El nen té diagnosticat autisme de grau 3.
La dona manté que els tractes amb la propietària els va fer el seu marit, que els va abandonar l'abril del 2012, i que aquests tractes eren de paraula. A part, diu que ella sempre li va pagar els 100 euros mensuals que van acordar després que el marit marxés de casa i que, fins i tot, va decidir ingressar-los a un compte bancari de la propietària per tenir acreditats els pagaments. La propietària, en canvi, va demanar una ordre de desnonament contra ella contradient-la i assegurant que els pagaments no s'havien fet i que el compte bancari on Lau diu que es van ingressar és seu però no l'utilitza. Mònica Lau afirma que la seva condició de romanesa pot haver influït en aquesta situació i diu que al jutjat de Ripoll, que és qui ha dictat la sentència de desnonament, ha topat amb un mur que no pot superar. Lau no entén per què el suposat deute dels lloguers se li atribueix només a ella i no també al seu marit, i critica que s'utilitzin arguments com ara que l'autisme del fill li ve des que no està amb el pare. “D'aquí a dues setmanes em veig dormint a sota d'un pont”, remarca.
A part, al·lega indefensió, perquè no se li va comunicar fins a l'octubre passat la demanda de divorci presentada pel seu marit l'abril del 2012, una demanda, segons ella, plena d'arguments falsos, com ara que el domicili conjugal era a Camprodon o que no fa cap referència a la malaltia del fill ni a les mesures que li calen. A part d'aquesta demanda i de la de desnonament, ella n'ha presentat una altra contra el marit per abandonament de la família i una altra per assetjament contra la propietària del pis per haver-li tallat subministraments bàsics –diu que el nen s'havia de dutxar a l'escola i que tot l'hivern no van tenir calefacció.
La representant legal de la propietària només ha volgut recordar que a la sentència queda clar que ha quedat acreditat que Lau no havia pagat ni el lloguer, ni els rebuts de l'aigua i la llum.